Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (i 5)


IV. Conclusión

34. Frente a la inmensidad y omnipresencia de los actuales sistemas económico-financieros, nos podemos sentir tentados a resignarnos al cinismo y a pensar que, con nuestras pobres fuerzas, no podemos hacer mucho. En realidad, cada uno de nosotros puede hacer mucho, especialmente si no se queda solo.

Muchas asociaciones con origen en de la sociedad civil son, en este sentido, una reserva de conciencia y responsabilidad social, de la que no podemos prescindir. Hoy más que nunca, todos estamos llamados a vigilar como centinelas de la vida buena y a hacernos intérpretes de un nuevo protagonismo social, basando nuestra acción en la búsqueda del bien común y fundándola sobre sólidos principios de solidaridad y subsidiariedad.

Cada gesto de nuestra libertad, aunque pueda parecer frágil e insignificante, si orienta realmente al auténtico bien, se apoya en Aquel que es Señor bueno de la historia, y se convierte en parte de una positividad, que va más allá de nuestras pobres fuerzas, uniendo indisolublemente todos los actos de buena voluntad en una red que une el cielo con la tierra, verdadero instrumento de humanización del hombre y del mundo. Esto es lo que necesitamos para vivir bien y nutrir una esperanza que esté a la altura de nuestra dignidad de personas humanas.

La Iglesia, Madre y Maestra, consciente de haber recibido en don un inmerecido depósito, ofrece a los hombres y las mujeres de todos los tiempos los recursos para una esperanza fiable. María, Madre del Dios hecho hombre por nosotros, tome de la mano nuestros corazones y los guíe en la sabia construcción de aquel bien que su Hijo Jesús, a través de su humanidad hecha nueva por el Espíritu Santo, ha venido a inaugurar para la salvación del mundo.

El Sumo Pontífice Francisco, en la audiencia concedida al Prefecto de la Congregación para la Doctrina de la Fe, ha aprobado las presentes Consideraciones, decididas en la Sesión Ordinaria de este Dicasterio y ha ordenado su publicación.

28 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (4)

26. Algunos productos financieros, incluidos los llamados “derivados”, se crearon para garantizar un seguro contra riesgos inherentes a determinadas operaciones, incluyendo a menudo una apuesta hecha sobre la base del valor presuntamente atribuido a dichos riesgos. Subyacentes a estos instrumentos financieros están los contratos en los que las partes todavía pueden evaluar razonablemente el riesgo fundamental contra los cuales se pretende asegurarse.

Sin embargo, para algunos tipos de derivados (en particular, las llamadas titulizaciones o securitizations), se ha observado que a partir de las estructuras originarias y vinculadas a inversiones financiarías individuales se construían estructuras cada vez más complejas (titulizaciones de titulizaciones), en las cuales es cada vez más difícil –en realidad, prácticamente imposible después de varias de estas transacciones– establecer en modo razonable y ecuo su valor fundamental. Esto significa que cada paso en la compraventa de estos títulos, más allá de la voluntad de las partes, opera de hecho una distorsión del valor efectivo del riesgo que el instrumento debería proteger. Todo ello ha favorecido el surgimiento de burbujas especulativas, que han sido importantes concausas de la reciente crisis financiera.

Es evidente que la improvisa aleatoriedad de estos productos –el desvanecimiento creciente de la transparencia de lo que aseguran– que, en la operación original no es percibida, los hace cada vez menos aceptables desde el punto de vista de una ética respetuosa de la verdad y del bien común, ya que los transforma en una especie de bombas de relojería, listas para explotar antes o después, esparciendo su falta de fiabilidad eco­nómica e intoxicando los mercados. Hay aquí una carencia ética, que se vuelve más grave a medida que estos productos se negocian en los llamados mercados extrabursátiles (over the counter) –expuestos al azar, cuando no al fraude, más que los mercados regulados– y sustraen linfa vital e inversiones a la economía real.

25 d’agost de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


Moments de crisi

L’Evangeli de Joan (el final del capítol 6) d’aquest diumenge del mes d’agost, ens pot portar a recordar qualsevol situació de crisi, de dubte, de falta de decisió que sovint vivim a nivell personal, social o col·lectiu. Durant la seva estança a Judea, Jesús ha alimentat materialment milers de persones, els ha parlat de Déu, del Pare bo que sempre acull els fills, els ha parlat amb paraules i amb paràboles però arribem a un moment de profunda crisi: no l’entenem. Aquestes paraules que fa servir són molt difícils per a nosaltres, arribant fins i tot a l’escàndol dels propis deixebles. I aleshores molts dels seus seguidors el van deixar, tristament després d’haver viscut amb il·lusió les paraules de Jesús.

Quanta gent hem conegut que hagi deixat el camí que Jesús ens proposava? Quantes vegades hem parlat amb amics o familiars que s’escandalitzen de les misèries de l’Església, o que ens diuen que el missatge del Crist, tot plegat no és més que una utopia de la que ens hem de despertar. Potser ens parlen de la distància enorme que separa les paraules de l’Evangeli de la nostra pràctica quotidiana o que les paraules són molt boniques però la realitat del món no hi té res a veure. Ens tracten sovint com a il·lusos, innocents, utòpics i poc realistes.

Jo crec que en qualsevol crisi, sempre trobarem tot tipus d’excuses i justificacions que ens deixaran tranquils però que, si hi pensem bé, no ens convenceran realment perquè amb Jesús, el que falla és no reconèixer la transcendència de la seva afirmació: tot el que jo us dic ve de Déu, les paraules que jo us he dit són Esperit i vida. I davant d’aquesta afirmació, Pere es rendeix completament: a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.

Pere manifesta amb la seva afirmació molt més que un sentiment personal per Jesús, o el reconeixement que va ser una gran persona o fins i tot una afirmació corporativa, si parlem en termes ‘eclesials’...Pere, sempre tan simple, tan directe, manifesta la convicció que Deu ens salva i que Jesús té sempre les paraules i les accions necessàries per demostrar-ho. Jesús els ha mostrat tantes vegades  que Déu era amb ells que no poden tenir dubtes malgrat que sovint no l’entenguin. Així, Pere decideix continuar amb Jesús en un veritable acte de Fe, en majúscula.

Lluís Sánchez Rissech


22 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (3)

III. Algunas puntualizaciones en el contexto actual

18. Para ofrecer orientaciones éticas concretas y específicas a todos los agentes económicos y financieros – quienes lo requieren cada vez más – se tratará ahora de formular algunas puntualizaciones, útiles para un discernimiento que mantenga abiertas las vías hacía aquello que hace al hombre verdaderamente hombre y le ayude a evitar poner en peligro tanto su dignidad como el bien común.

19. El mercado, gracias al progreso de la globalización y la digitalización, puede compararse con un gran organismo, en cuyas venas corren, como linfa vital, inmensas cantidades de capitales. Sirviéndonos de esta analogía, podemos por tanto hablar también de la “salud” del mismo organismo, cuando sus medios y aparatos procuran una buena funcionalidad del sistema, en el cual el crecimiento y la difusión de la riqueza van de consuno. Salud del sistema que depende de la salud de cada una de las acciones realizadas. Con semejante salud del sistema-mercado es más fácil que sean respetados y promovidos también la dignidad del hombre y el bien común.

De modo semejante, cada vez que se introducen y difunden instrumentos económicos y financieros no fiables, que ponen en serio peligro el crecimiento y la difusión de la riqueza, creando puntos críticos y riesgos sistémicos, se puede hablar de una “intoxicación” de ese organismo.

Se entiende así la exigencia, cada vez más advertida, de introducir una certificación de las autoridades públicas para todos los productos que provienen de la innovación financiera, al fin de preservar la salud del sistema y prevenir efectos colaterales negativos. Favorecer la salud y evitar la contaminación, incluso desde el punto de vista económico, es un imperativo moral ineludible para todos los actores comprometidos en los mercados. Esta exigencia demuestra asimismo la urgencia de una coordinación supranacional entre las diferentes arquitecturas de los sistemas financieros locales.

18 d’agost de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


Continuem llegint fragments del capítol 6 de l'Evangeli de Sant Joan. Capítol conegut com el sermó del Pa de Vida. Avui , Jesús ens ha sorprès amb afirmacions, que per la seva rotunditat, es feien incomprensibles als seus oients.

La primera d'aquestes afirmacions és: Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre. El Senyor s'identifica amb el pa. Pels seus oients el pa significava l'aliment pel que havien de treballar de sol a sol, el cansament de la feina diària, la preocupació per alimentar la família, la fam i la malaltia quan aquest faltava. Ara, Jesús, com aquell que no diu res, té la gosadia de dir, que el pa és ell. Un pa que no tant sols satisfà les nostres necessitats de subsistència , sinó que té la virtut de donar-nos la vida. Un pa que no necessita cap tipus de blat, ni de forn, perquè ja ens és donat, i per si no fos poc , s'atreveix a dir, que ha baixat del cel.
La segona afirmació: "Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món."

Cada vegada és més fort, no n'hi ha prou en veure els signes, en creure, ara és tracta de menjar la carn del fill de l'home. Un dels verbs utilitzat es podria traduir per mastegar. Cal mastegar la carn ( o millor dit, el cos). Una carn que ens assegura per sempre la vida. La reacció del jueus fou d'estranyesa i es preguntaven tot esverats: "Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar".
Nosaltres, desprès del Dijous sant, estem en millors condicions d'entendre aquestes afirmacions. Quan a nosaltres ens fascina una persona, diem en llenguatge col·loquial, que devorem les seves paraules, però aquí la cosa va més lluny, sabem que la Paraula de Jesús, és ell mateix. Ell és la Paraula de Déu feta carn. Celebrar l'Eucaristia i combregar significa això, entrar en comunió total amb ell. 

Ell, se'ns dóna, amb el Pa i Vi consagrat, i així ens dóna la vida, la vida que no és la biològica, sinó la Vida de Déu, del Déu de l'amor. En L'Eucaristia, no només escoltem la seva Paraula, paraula que ens instrueix, sinó que rebem tota la seva persona. El seu cos, enforteix la nostra existència, la seva sang corre per les nostres venes i ens dóna la vida (cal tenir present que pels jueus la vida es trobava en la sang). Sant Joan ens parla amb un realisme que ens pot sorprendre, suposo que la intenció de l'evangelista és fer-nos adonar que l'Eucaristia no és un ritus, ni un record del passat, sinó que cada vegada que la celebrarem és el mateix Senyor Ressuscitat, que amb una presència misteriosa, però real, se'ns dóna a tots. L'Eucaristia, ens ha de transformar, ens ha d'unir amb tots el creients,  amb tots els homes i dones de bona voluntat, ja que el pa és un del sol, i és donat per a tots.


Volem un món millor, treballem per la pau, estem al costa dels pobres, en definitiva desitgem que la Vida de Déu sigui realitat enmig nostre. L'aliment que ens donarà la força necessària és el Pa viu, baixat del cel.

Josep m Jubany




15 d’agost de 2018

Mn.Xavier de Dou celebra l'aniversari de la seva ordenació

Avui dia 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu, Mn. Xavier de Dou celebrarà el 46è aniversari de la seva ordenació com a diaca que va tenir lloc a Mèxic.

El felicitem ben de cor tot unint-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que per molts anys pugui seguir assistint la litúrgia de la nostra comunitat i dirigint la Pastoral de Salut i l’equip de Càritas Parroquial.

14 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (2)

II. Consideraciones básicas de fondo
7. Algunas consideraciones elementales son evidentes a los ojos de todos los que, lealmente, tienen presente la situación histórica en la que vivimos; y ello más allá de cualquier teoría o escuela de pensamiento, en cuyas legítimas discusiones este documento no pretende intervenir y a cuyo diálogo, por el contario, desea contribuir, con la conciencia de que no hay recetas económicas válidas universalmente y para siempre.

8. Toda realidad y actividad humana, si se vive en el horizonte de una ética adecuada, es decir, respetando la dignidad humana y orientándose al bien común, es positiva. Esto se aplica a todas las instituciones que genera la dimensión social humana y también a los mercados, a todos los niveles, incluyendo los financieros.

A este respecto cabe señalar que incluso aquellos sistemas que dan vida a los mercados, más que basarse en dinámicas anónimas, elaboradas por tecnologías cada vez más sofisticadas, se sustentan en relaciones, que no podrían establecerse sin la participación de la libertad de los individuos. Resulta claro entonces que la misma economía, como cualquier otra esfera humana, «tiene necesidad de la ética para su correcto funcionamiento; no de una ética cualquiera, sino de una ética amiga de la persona».

11 d’agost de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu



La resurrecció

A l'evangeli segons sant Joan d'avui Jesús parla a un grup de jueus i els explica que Ell era el pa vessat del cel. Els jueus murmuraven, no se'l creien de res i tampoc se'l deurien creure quan els deia: -"I els que venen amb mi, jo els ressuscitaré el darrer dia". Segurament jo no soc tan incrèdul com aquells jueus però, quan penso en el tema de la resurrecció, tanco els ulls i dic que això és un misteri. Quan recitem el credo en les eucaristies, diem sempre la frase: creiem en la resurrecció de la carn.

He llegit en una revista científica que en una cova del Marroc es va trobar un crani d'homo sapiens, amb una antiguitat de 300.000 anys. Costa de creure que des d'aquella llunyana època tots els homo sapiens que van néixer i morir (també ens hi podem incloure tots i totes nosaltres) hauran de ressuscitar. Em sembla que no hi cabrem en tota la terra. Potser caldrà ocupar alguna estrella de la nostra galàxia perquè hi ha espai suficient i, segons estudis recents, la nostra galàxia conté més de 1.300 milions d'estrelles, algunes distants de nosaltres a 30.000 anys llum. Això no ho explica tot, segueix essent un misteri, la resurrecció.

No vull pensar en galàxies quan recito el credo. El que sé amb seguretat és que en la nostra terra, entre nosaltres, existeix el misteri, que és allò que no té explicació racional. Un exemple de misteri positiu, i no parlaré dels negatius: fa més de 62 anys que ens vam casar l'Elisa i jo i ens hem estimat sempre malgrat el temperament i el caràcter ben diferents de l'un i de l'altre, amb les petites trontollades que comporta la convivència. Com és possible l'amor en aquestes condicions? En una teoria raonable, el que havia de passar al cap de poc temps de l'enllaç matrimonial, amb aquestes diferències de caràcter i temperament, és que ens hauríem tirat pel cap els plats de porcellana, i no ha estat així, i si no tenim la vaixella completa és per altres motius accidentals. Ja ho veieu, l'amor vertader és un misteri, com ho és l'altruisme, la imaginació, l'enginy i tants d'altres mecanismes de la ment inexplicables. Em fixo en què allò que és misteri positiu és el millor que té la vida i si al misteri l'acompanya la confiança, que és un derivat de la fe, encara millor.

Val la pena tenir present això que diu Jesús: -"Jo soc el pa viu, baixat del cel, qui menja d’aquest pa, viurà per sempre". No penso donar-hi més voltes.
                              Àngel Oliva

8 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (1)

Durant aquest mes d'agost anirem reproduint per parts (5) un document de l’Església titulat: Oeconomicae et pecuniariae quaestiones. Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema economicofinancer. Aquest document és la proposta de l’Església per a una nova economia financera que redundi en benefici de tots i no només d’uns quants, i que es va fer públic el passat mes de maig.


I. Introducción

1. Las cuestiones económicas y financieras, nunca como hoy, atraen nuestra atención, debido a la creciente influencia de los mercados sobre el bienestar material de la mayor parte de la humanidad. Esto exige, por un lado, una regulación adecuada de sus dinámicas y, por otro, un fundamento ético claro, que garantice al bienestar alcanzado esa calidad humana de relaciones que los mecanismos económicos, por sí solos, no pueden producir. Muchos demandan hoy esa fundación ética y en particular los que operan en el sistema económico-financiero. Precisamente en este contexto se manifiesta el vínculo necesario entre el conocimiento técnico y la sabiduría humana, sin el cual todo acto humano termina deteriorándose y con el que, por el contrario, puede progresar en el camino de la prosperidad para el hombre que sea real e integral.

2. La promoción integral de cada individuo, de cada comunidad humana y de todas las personas, es el horizonte último de este bien común, que la Iglesia pretende lograr como «sacramento universal de salvación». Esta integridad del bien, cuyo origen y cumplimiento último están en Dios, y que ha sido plenamente revelada en Jesucristo, aquel que recapitula todas las cosas (cf. Ef 1, 10), es el objetivo final de toda actividad eclesial. Este bien florece como anticipación del reino de Dios, que la Iglesia está llamada a anunciar e instaurar en todos los pueblos; y es un fruto peculiar de esa caridad que, como pilar de la acción eclesial, está llamada a expresarse en el amor social, civil y político. Este amor «se manifiesta en todas las acciones que procuran construir un mundo mejor. El amor a la sociedad y el compromiso por el bien común son una forma excelente de la caridad, que no sólo afecta a las relaciones entre los individuos, sino a “las macro-relaciones, como las relaciones sociales, económicas y políticas”. Por eso, la Iglesia propuso al mundo el ideal de una “civilización del amor”». El amor al bien integral, inseparablemente del amor a la verdad, es la clave de un auténtico desarrollo.

4 d’agost de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


Evangeli del pa de vida

A la Missa d’avui escoltarem l’anomenat Evangeli del pa de vida (Jn. 6, 24-35). Ens el relata Joan, el deixeble predilecte de Jesús. L’hem vist, als Evangelis, acompanyant-lo, en moltes i diferents circumstàncies, com per exemple a l’Evangeli que llegirem demà, el de la Transfiguració, on ell pot veure la grandesa de Jesús, i tastar un bocinet de la glòria del cel. El missatge que  ens tramet l’Evangeli d’avui és el gran misteri de l’Eucaristia; que en paraules de l’Abat de Poblet Octavi Vilà en la seva Homilia del dia 29 de maig de 2016 ens diu:

 «Entrem en el misteri de l’amor de Déu, del seu immens amor, de la seva bondat infinita, la saviesa absoluta, la seva bellesa»
També parla de com al poble d’Israel, Déu  «els donà el pa del cel per aliment».
Els homes del temps de Jesús i tots els homes que han existit estem plens de necessitats físiques i espirituals i Jesús ens diu «Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà mai fam i qui creu en mi no tindrà mai set». Jesús sabia que al llarg de tota l’existència patiríem malalties, exilis, èxodes, injustícies...

I amb la institució de l’Eucaristia ens deixa la seva companyia i la seva força que ens acompanyaran tota la vida. Des de la primera comunió, les Eucaristies de la Missa, fins al Viàtic com aliment per al darrer viatge.

També ens ensenyà a resar el Parenostre on demanem el pa de cada dia, i a les Benaurances ens diu «Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats».

Des de Moisès al Sinaí sempre trobem el mateix missatge: creure i estimar. I malgrat els anys passats seguim sense escoltar-lo i oblidant que aquest és el fonament de l’alegria de la nostra fe. I el món continua igual d’inhòspit per a la immensa majoria de la humanitat: que diferent seria el món si tots ho practiquéssim.

En la reciprocitat solidària, en el compromís envers els altres s’expressa la vivència de la presència vital de Jesucrist entre nosaltres»
Eucaristía
Llamados por la luz de Tu memoria, marchamos hacia el Reino haciendo Historia, fraterna y subversiva Eucaristía.
 Pere Casaldàliga

*Ricart, Ignasi, claretià. Vida Diocesana, Bisbat de Tortosa, 2015, núm. 32

Rosa Maria Olivella  

2 d’agost de 2018

Si tots els nostres cossos es convertiran en pols, per què... ?


Doncs sí, la meva reflexió avui serà aquesta, plena de perquès que aniré desgranant. Ho sabem molt bé, que la mort arriba i ho destrueix tot, i aquesta reflexió no és per desanimar a ningú, sinó perquè prenguem consciència de la nostra brevetat i actuem altrament.

Em costa d’entendre actualment que sabent la fi del nostre cos actuem com ho fem. Això no vol dir que no puguem gaudir de la vida abastament, que cuidem bé el nostre cos, que és el vehicle que ens porta pel nostre planeta, i que tinguem l’alegria de tenir la vida, però amb el pensament posat en la nostra finitud, que ens doni el seny que cal per tirar endavant. 

Per què som tan ambiciosos i corruptes alguns, sabent que la pols ho envairà tot? Per què creem tant d’odi i conflicte que malbarata la convivència? Per què tantes discussions i baralles inútils? Per què no es busquen ponts d’entesa per anar trobant el nostre punt de pau? Cada dia estic més esgarrifada de seure davant la televisió i veure tantes desgràcies i conflictes arreu. Em dona molt malestar i aconsegueixen que miri poc les notícies, sabent que em quedo fora del coneixement del que passa. Què hi farem!

Per què tantes guerres i matances que ho arrasen tot per interessos d’alguns? No em cap a dintre el cervell. Per què tants imperis, tanta esclavitud i maltractament a les persones, que condueix a un sofriment enorme? Per què? De quina pasta estem creats que la idea del mal ens persegueix i s’arriben a alts graus de sofriment inútil?

Perdoneu-me aquests pensaments avui, però m’entristeix molt quan miro l’entorn ple d’angoixes que la majoria de vegades creem nosaltres mateixos, i que ens deterioren tant, no tenint present la nostra finitud i de tot el que ens envolta.

La vida és breu, ja ho sabem, però precisament per això l’hauríem de gaudir amb bondat i benestar, perquè és molt bella. I aquestes reflexions em porten a creure en la transcendència per aquest desig de perdurar que portem a dintre i perquè veig absurda la nostra creació per venir a patir una estona on ens ha tocat viure.

L’apologia de l’espiritualitat és bona, perquè ens transforma i ens ajuda a viure millor i amb l’esperança que tots portem dins el cor. Estem vivint temps molt convulsos, com en altres èpoques, i de desànim i buidor, i jo crec que això té una finalitat, que és sacsejar-nos per tal que despertem i no cometem més bajanades que van en contra nostra.

Seria tan feliç de veure despertar la consciència en la majoria d’humans i veure les transformacions positives que arribarien, que no podem ni imaginar! L’amor ho embolcalla tot; per què l’ofeguem per interessos egoistes i minsos que ens enrareixen l’ambient i ho embruten tot? 

Desitjaria de veritat que tots poguéssim anar descobrint el nostre interior, que el tenim adormit, i passéssim d’una vida superficial i frívola a una vida plena de sentit i transcendència, per il·luminar-nos una mica i que el nostre pas per la Terra fos de gaudi i creixement, per aconseguir la fita del nostre esperit després que el cos quedi transformat en pols i en no res. No ens desanimem, però siguem conscients de la realitat.

Mª Teresa Quintana i Riera