Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de juliol de 2018

Anècdotes d’adolescent de l’Àngel Oliva



Classe d’alemany

El senyor Soler, que evidentment no era un padre, impartia aquesta assignatura. L’anglès estava postergat perquè era el temps de l’eufòria franquista i la figura del Hitler era més important que els altres dirigents aliats. El senyor Soler era un bon home, que feia els possibles per fer agradable l’aprenentatge de la llengua alemanya. Tenia un defecte des del punt de vista dels estudiants: no li agradava veure riure els alumnes i això era, per a nosaltres, molt difícil. Ho intentava tot per atraure el nostre interès i ens va voler ensenyar a cantar una cançoneta: Maria zu lieben

Era realment heroic no riure perquè, a més a més, aquell dia havia portat el violí i era difícil per a nosaltres amagar la cara enmig de les veus d’aquella mena de coral, tot i que les rialles quedaven mig ofegades. S’havia d’anar amb compte perquè riure suposava l’expulsió de classe i, a fora, ens trobàvem amb el pare Pujades, que era un home que no reia mai. Si t’expulsaven de classe ja havies rebut, no físicament, però sí que hi havia conseqüències. 

Normalment, sèiem de costat els tres amics de sempre, l’Enric, en Josep Maria i jo. En Josep Maria era el deixeble modèlic: tenia bones notes, era tranquil, sabia contenir les rialles i era un bon amic. Els tres hem mantingut l’amistat fins que l’actualitat ho ha permès. En un moment donat, el senyor Soler es fixa en nosaltres tres –en aquell moment en Josep Maria estava al mig– i, tant l’Enric com jo vam fer un mig somriure. El senyor Soler ens va mirar i va dir: “Un capullo de rosas en medio de la podredumbre”. La podredumbre érem l’Enric i jo. Hi va haver un esclat de rialles, menys l’Enric, en Josep Maria i jo. 

La classe seguia i van començar les expulsions. En un moment donat, malgrat que em tapava la boca i amb el cap mig amagat mirant a terra, se’m va escapar un estrany soroll de la boca. No hi havia dubte que era una rialla. El senyor Soler em va dir: “Usted, que aúlla como un lobo, salga” (es referia a fora de classe). Jo, veient que ja tot estava perdut i que no venia d’un pam, tot rient li vaig dir: “Yo no soy ningún lobo, porque llevo lentes”. Tots els que quedaven a classe es van posar a riure sonorament. Es va acabar la sessió. El pare Pujades no va castigar ningú. 

28 de juliol de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu



 El miracle dels pans i els peixos

Està descrit en els quatre evangelis de manera que es pot considerar un relat històric, amb això vull dir que els detalls concorden i que descriuen el mateix episodi. Mateu 14,13-21; Marc 6,32-44; Lluc 9,10-17. 

Jesús i la seva colla de deixebles acabaven de rebre una mala notícia: havien degollat Joan el Baptista per ordre d’Herodes, el rei. Jesús volia reposar en un lloc tranquil, sopar i parlar amb els amics, però la gent que l’havia seguit per la vora del llac era tanta que ja no n’hi cabia més, i s’anava fent de nit. Aquella gent fidel eren unes 10.000 persones o més, força més, comptant les criatures i les dones, cosa que no recull el relat de cap evangelista. El consell dels amics va ser acomiadar tota aquella gent perquè era tard, i enviar-los a buscar-se el sopar i el descans on poguessin.

Però Jesús els diu: doneu-los menjar vosaltres mateixos. Van trobar un noiet -d’entre els que no s’havien comptat- que duia uns pans i uns peixos. Era tot el que tenia i els ho donà. Jesús amb tan poca cosa va celebrar la primera eucaristia: Va beneir el pa, el partí i els el va repartir. Per a tothom n’hi va haver i encara en va sobrar. Diuen que dels bocins sobrants en van omplir dotze cistells. És l’abundància del regal de Jesús amb la col·laboració del noi que no havia estat comptat i dels deixebles. Jesús sí que compta amb la gent per fer el bé. Per a Jesús no n’hi ha d’insignificants perquè tothom val per alguna cosa i el que cal és donar valor a cada persona. No hi ha persones “poca cosa”. Jesús treia de cada una allò que podia ser útil també als altres.

Per sort tenim persones que actuen d’aquesta manera. Tenim Sor Lucia, el Pare Manel, les cooperatives agràries especialitzades, com l’Olivera de Vallbona de les Monges, i, sorprenentment, almenys una companyia de dansa que integra ballarins i ballarines professionals amb persones amb discapacitats diverses. Algunes amb cadires de rodes i altres amb la seva fesomia característica. Tothom hi és comptat i cada un i cada una hi té el seu paper de lluïment.

Sefa Amell

27 de juliol de 2018

1968, l’any que ho canvia tot

Un any més, Cristianisme al Segle XXI organitza una Jornada en el marc de la Universitat Catalana d’estiu (UCE) a Prada de Conflent. Aquest any recordarem alguns esdeveniments que van succeir ara fa 50 anys, és a dir, durant l’any 1968. El títol de la jornada serà: ”1968, l’any que ho canvia tot”.

Per aquesta efemèride hem demanat la col·laboració de persones expertes en els temes a tractar i que, en algun cas, van ser presents en aquests esdeveniments.

La Jornada tindrà lloc el proper 21 d’agost a Prada de Conflent.


Si algú vol ser present en aquesta jornada i vol que fem la gestió de la seva inscripció pot contactar amb nosaltres per correu electrònic o telèfon mòbil.

També es pot fer directament la inscripció en aquesta jornada o a qualsevol altra activitat de la UCE a través d’Internet: www.uce.cat

Per a qualsevol aclariment que pugueu necessitar no dubteu en contactar amb nosaltres a través del mòbil 627 14 22 81.

Programa de la Jornada

09,45 Benvinguda
10,00 Ramon Alcoberro, filòsof.
Maig del 68, consciència radical
10,50 Col·loqui
11,15 Café

11,40 Jordi Porta, doctor honoris causa per la UAB.
Maig del 68, vivència, causes i conseqüències
12,30 Col·loqui
13,00 Dinar

15,30 Aureli Argemí, fundador del CIEMEN.
Aureli M. Escarré, una mort que va ser llavor
16,15 Col·loqui
16,35 Café

16,50 Gaspar Mora, doctor en teologia moral.
Humanae Vitae, un abans i un després del
Magisteri de l’Església
17,35 Col·loqui
18,00 Comiat

Moderador: Lluís Busquets

25 de juliol de 2018

Ha mort Victòria Bartrull

Ens ha deixat la Victòria Bartrull Illa, membre de la nostra comunitat des de fa molts i molts anys. Darrerament una malaltia que no ha pogut superar l’ha allunyada físicament de la comunitat durant massa temps.

Fem un retrocés d’uns quants anys. Eren temps en què els ordinadors estaven encara a les beceroles, i la Victòria, responsable aleshores de l’economia de Sant Ildefons, va saber portar els números amb una perfecció difícil d’igualar, sempre moguda per una estimació per la nostra comunitat fins el darrer minut de la seva vida.

Expressem des d’aquí el nostre més sentit condol a la família.

Descansi en pau.

23 de juliol de 2018

Ha mort Mn. Francesc d'Assis Malgosa i Riera

El dia 10 de juliol, moria a la Residència sacerdotal Sant Josep Oriol, Mn. Francesc d'Assis Malgosa i Riera. Mn. Malgosa va celebrar durant molts anys l'Eucaristia de les 8 del matí a la nostra comunitat. Mn. Malgosa fou, durant la major part del seu ministeri sacerdotal, rector en pobles del Montseny, especialment en el Montnegre.

Va néixer el 16 d'agost del 1926. Sacerdot des del 4 març del 1951. Llicenciat en Teologia. Fou vicari a: Olesa de Montserrat, Sant Josep de Mataró i aSant Miquel del Port. També va ser rector a Sant Martí del Montnegre, on restaurà l'església, transformà la casa rectoral en una llar oberta a persones i a grups, i a Sant Martí de Mosqueroles, on també restaurà l'església, la casa rectoral i el seu entorn. Durant un temps fou Consiliari dels Minyons Escoltes i Noies Guies. Va fer de professor de religió, i era membre del Col·legi de Periodistes i Soci d'honor de l'Associació d'Escriptors Catalans.

Fou un gran escriptor, i poeta. Autor de molts llibres d'espiritualitat i de poesia, exercí de periodista i juntament amb Mn. Jarque fundà el setmanari "Catalunya Cristiana" ara fa 50 anys.

Com ell mateix va escriure en una poesia, reproduïda en l'estampa de recordatori : "la meva mort, Senyor, ha mort en la mort teva; la teva resurrecció, és també meva".

Ara, el Senyor l'ha rebut en les estances eternes, ja que com deia Santa Teresa de Jesús: " jo no moro, jo entro la vida", frase que ell va escollir perquè fos transcrita en el recordatori de la seva mort.

21 de juliol de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


Ovelles i pastors

Recentment el Papa Francesc ha dit que voldria “clergues amb olor d’ovella”; una manera explícita de manifestar la proximitat que, segons el seu criteri, els pastors de l’Església haurien de tenir amb les seves ovelles, és a dir, amb als seus fidels.
Ovelles i pastors són un tema recurrent en les paraules de Jesús; l’auditori a qui anaven dirigides n’era bon coneixedor perquè els parlava de la seva feina diària.

Les ovelles són gregàries, tenen tendència innata a anar juntes; no obstant això, algunes es poden allunyar del ramat i perdre’s; el pastor vigila perquè no passi.
A la primera lectura el Senyor, Déu d’Israel -diu Jeremies- fa una acusació severa als pastors que perden i dispersen les ovelles i una aferrissada defensa per retornar, Ell mateix, totes les ovelles als seus prats perquè siguin fecundes i es multipliquin.

El Salm és tan expressiu que parla per si sol; és un bàlsam de pau, una pau d’eternitat, aquella pau que només el Senyor pot donar. No goso endinsar-me a interpretar-lo per no malmetre’n el sentit, prefereixo incloure’l sencer a la reflexió:

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena el repòs vora l’aigua, i allí em retorna.
Em guia per camins segurs per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res, perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor m’asserena i em conforta.
Davant meu pareu taula vos mateix i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.


I a l’Evangeli se’ns explica com Jesús es compadí de la gran gentada que el seguia, perquè eren com “ovelles sense pastor”, i es posà a instruir-les llargament.

No és difícil veure’ns identificats amb les ovelles, i els clergues amb els pastors, per més que ells també són ovelles del gran ramat del Senyor, el Bon Pastor. De Bon Pastor només n’hi ha un, aquell qui dóna la vida per les seves ovelles; i això Jesús ja ho ha fet, ho ha fet per tu, per mi, per nosaltres, per totes les ovelles...

Josep Maria Lari

18 de juliol de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 7 d'octubre, acabat el temps d’estiu i a les portes del nou curs escolar.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.


16 de juliol de 2018

Dilluns 16 de juliol festivitat de la Mare de Déu del Carme

Preguem per aquells que, sovint en condicions molt dures, fan possible que puguem menjar peix.

Per aquells que creuen els mars realitzant la major part del tràfic de mercaderies que diàriament utilitzem.

Per aquells que, tripulant els vaixells de creuer, fan possible que fruïm d’unes bones vacances.

Per aquells que vetllen per la seguretat als mars i a les nostres costes.

Perquè la nostra ciutat, conscient de la importància de l’aportació de la gent de mar a la economia i desenvolupament de la nostra societat, doni sempre el suport necessari a les iniciatives per millorar les seves condicions laborals i de benestar.

14 de juliol de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Prediquem des de la pobresa, i amb llibertat

Pàgina important de l'Evangeli. Avui llegim les instruccions que Jesús dóna als seus deixebles en enviar-los a predicar. Aquestes paraules han de ser escoltades, meditades i portades a terme per l'Església, ja que van adreçades a tots nosaltres.

Examinem-les breument. El Senyor els envia de dos en dos. La missió, mai no és obra d'un sol, precisa de la col·laboració. El testimoni que hem de transmetre no és el que jo crec, sinó el que ens transmet l'Evangeli. Per això és corroborat per més d'un. Els missioners no han de portar res, fora del bastó i sandàlies. El bastó i les sandàlies són signes que no s'han d'aturar, ni d’entretenir, han de caminar. La missió va adreçada a tothom. La missió és urgent. Han d'anar lleugers d'equipatge.

La predicació no és pot sostenir en res més que en la força de la paraula. No és pot mercadejar amb la Paraula de Déu. Prediquem un Jesús pobre, que no té on reposar el cap. La gran riquesa no es troba en el diners, sinó en l'autenticitat de vida. L'Església no pot acumular riquesa. No és ni amb el diner, ni amb el poder, que farem creïble l'Evangeli. Com ens recorda el papa Francesc, l'Església ha de ser pobre i per als pobres. No és fàcil, ja que a tots individualment, i l'Església comunitàriament, sempre hem tingut la temptació d’imposar-nos per la influència social i pel prestigi de les institucions. Costa molt viure a la intempèrie, renunciar a la coacció, encara que aquesta no sigui violenta, sinó que sovint és moral.

Jesús continua dient que no s'ha d'anar de casa en casa, que s'allotgin allí on siguin ben rebuts, que marxin d’on no els vulguin acollir. L'Església té la missió de proclamar l'Evangeli. Sant Pau ho deia amb paraules vibrants: Ai de mi si no evangelitzo. Ara bé, transmetre no vol dir imposar. Hem de testimoniar sempre, oportunament i inoportunament, però respectant la llibertat del qui rep el missatge. Només des de la llibertat, el missatge donarà fruit.

L'Evangeli acaba dient que els apòstols predicaven, convertien, treien dimonis i guarien a molta gent. Una Església que predica i forma comunitats des de la pobresa, des de la gratuïtat i la llibertat és una església que guareix, denuncia i combat el mal, i ajuda a propagar el Regne de Déu.

Aquest curs treballarem les orientacions i propostes pel Pla pastoral diocesà. Tot pla pastoral, parroquial, diocesà, s'ha d'emmirallar amb aquestes paraules de Jesús. Afortunadament l'Església ja no té el prestigi, ni la valoració de fa alguns anys. No enyorem temps passats, i aprofitem aquesta nova situació, per ser una església més evangèlica, on la seva força es troba en l’autenticitat de la vida en Jesús, i no ni en bosses ni sarrons, que sempre destorben.

Josep m Jubany

12 de juliol de 2018

Anècdotes d’adolescent de l’Àngel Oliva

Classe de geometria

Era a l'ingrés de batxillerat i el mestre era el pare Coll. En aquella època jo tenia gran curiositat per les paraules llargues i exòtiques i no pel seu significat, que normalment ignorava, sinó per la seva fonètica.

El pare Coll, de tant en tant, per fer-nos trobar interès pel tema d’estudi, com si fos un concurs, ens situava dempeus al voltant de la classe, en una cua. Feia una pregunta i si el preguntat no sabia la resposta passava el torn al següent, i així successivament fins que algú donava la resposta adequada i aquest se situava davant del primer preguntat. I si aquest era el primer de la cua moltes vegades ja donava la resposta correcta perquè era el més espavilat de tots, que també n’eren els quatre que el seguien. Jo era el tercer, però comptant des del final de la cua. Tots plegats érem uns quaranta companys.

El pare Coll tenia aquell dia un objecte que semblava de fusta sobre la seva taula. En aquells moments jo estava completament despistat del que havia preguntat el pare Coll al primer de la cua. Em vaig adonar que ningú sabia la resposta correcta i llavors pregunto al company de davant meu: -“De què va avui això?” i en Ramon em diu: -“El pare Coll pregunta quina figura geomètrica és allò que té sobre la taula”. Jo li dic a en Ramon: -“Se m’acut una paraula molt bona, em penso que és la d’un ocellot...” El company em diu: -“No siguis burro que el pare Coll no està per bromes”.

Llavors en Ramon, a qui li tocava el torn, va dir: -“Aquesta figura és un taco”. El pare Coll va fer un comentari sarcàstic i va dir: -“El siguiente”. Aquest era jo. Vaig i dic: -“¡Paralelepípedo!” Tots els companys van esclatar a riure i jo vaig pensar: -“He estat burro” i em vaig posar vermell com un tomàquet. Quan van acabar les rialles generals el pare Coll va dir: -“La figura geométrica es un paralelepípedo. ¡Oliva (aquest era jo), pase al primer lugar!”.

Des d’aquell dia sé que el paralelepípedo no és un ocellot.

10 de juliol de 2018

Dimecres dia 11: Sant Benet de Núrsia, abat. Patró d’Europa

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que van donar origen a l'orde benedictí. Considerat com a pare del monaquisme occidental, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

L'única biografia coneguda de Benet és la que li dedicà el papa Gregori I Magne en el llibre segon dels Diàlegs on narra molts fets meravellosos i miracles de la vida de Benet, probablement exagerats amb la intenció d'enaltir-ne la popularitat.

Venerat com a sant, la família benedictina el celebra el 21 de març, aniversari de la seva mort. L'Església Catòlica Romana, que fins el 1964 en feia la festa aquell dia, el celebra des de llavors el dia 11 de juliol, aniversari de la translació de les seves relíquies. Pau VI proclamà Benet com a sant patró protector d'Europa el 24 d'octubre de 1964. El 1958 havia estat declarat pare d'Europa i patró d'Occident. Joan Pau II el proclamà copatró d'Europa, amb els sants Ciril i Metodi. Els ortodoxos en celebren la festa el 14 de març (27 de març segons el calendari gregorià).

La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrit en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal i es converteix en la base del monaquisme a Occident. L'esperit de la regla es resumeix en pax (pau) i ora et labora (resa i treballa).

L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen al seu nom les sigles O.S.B. Va ser fundat el 529 per sant Benet de Núrsia a Montecassino. Si s'exceptua la introducció de la laus perennis el 515 a l'Abadia de Saint-Maurice d'Agaune, és l'orde monàstic més antic d'Occident. Els seus membres pronuncien els vots solemnes que, a més dels vots de pobresa, obediència i castedat, els lliguen a romandre sempre al monestir escollit, seguint-hi la Regla de sant Benet.

7 de juliol de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

A punt de fer vacances

A aquestes alçades de l’estiu, la majoria de famílies tenen programades les seves vacances, uns per anar al seu lloc habitual, altres per anar a descobrir món, o potser un ingredient per programar-les és anar de rebaixes. Dic això perquè m’ha cridat l’atenció veure moltes persones sortint de botigues i grans magatzems amb les seves bosses de rebaixes... enhorabona! Aquest és l’ambient que respiren algunes d’aquestes persones.

Deixeu-me dir, però, que les lectures d’aquest diumenge no són precisament de vacances ni refrescants, fixeu-vos què diu el profeta Ezequiel: ”t’envio al poble d’Israel que s’ha alçat contra mi” i el mateix sant Pau es troba en lluita amb ell mateix amb unes paraules molt dures ”Déu ha permès que em clavessin com una espasa en la carn” i a l’ evangeli els mateixos convilatans de Jesús parlant en to despectiu diuen d’ell: ”d’on li ve a aquest tot això, no és el fill de Maria?” Mai no ha estat fàcil ni planer l’anunci del regne; de vegades pot haver-ho semblat quan en comptes d’anunciar-lo amb tota claredat hem buscat succedanis que han aigualit el missatge. “Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” dirà sant Joan, i avui qui són els seus? ens hauríem de preguntar. Sens dubte que la resposta és fàcil de deduir: som nosaltres.

Què fer davant les contradiccions que moltes vegades ens depara la vida? Tots veiem l’ambient que avui respira la societat, fins i tot nosaltres mateixos hi quedem sotmesos; potser molts us pregunteu: -que no podem tenir uns dies de vacances? Es clar que sí, però el que no podem fer és desentendre’ns del món en què vivim. Aquests dies han arribat a Barcelona amb un vaixell una colla d’immigrants rescatats del Mediterrani. Això ens ha de fer prendre consciència de la tragèdia que viuen moltes persones que lluiten només per salvar la vida. Són coses que no estan al nostre abast, però això ens ha de fer sensibles a les situacions dramàtiques que viuen moltes persones. Alternem el nostre lleure amb fer més lleugera la vida de les persones que pateixen. Fem-los-hi la vida més amable; visitar persones que potser es troben soles i que agraeixen la visita d’una persona amiga. El missatge de Jesús és un missatge que no s’imposa per força sinó pel convenciment, i potser dir també que una bona manera de fer vacances és estar acompanyats d’un bon llibre o d’una bona música i també, per que no, d’un temps de reflexió i de pregària que ens ajudi a sortir dels entrebancs que sovint ens porta el dia a dia. Bon estiu!

Lluís Saumell

5 de juliol de 2018

En record de Mn. Cardona i Mn. Martínez Trilla

Amb pocs dies de diferència han mort a la Residència sacerdotal de sant Josep Oriol: el 27 de juny Mn. Joan Lluís Cardona Quevedo als 89 anys, i el 29 de juny Mn. Antoni Martínez Trilla als 81 anys. Tots dos van estar durant un temps vinculats a la nostra comunitat de Sant Idelfons. En períodes diferents celebraren durant uns anys la missa del migdia, dels dies de cada dia.

Preguem al Senyor que els rebi en la plenitud del seu amor. I nosaltres els volem agrair tots els dons que hem rebut de l’exercici del seu ministeri. Ells poden fer seves les paraules de sant Pau: “He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.”

3 de juliol de 2018

Assemblea de fi de curs de la Comunitat

El dissabte dia 9 de juny a les sis de la tarda, se celebrà la darrera assemblea del curs. Aquesta assemblea tingué un caire especial. Presidí la trobada el Bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo, qui després a les 8 del vespre conferí el sagrament de la Confirmació a un grup d'adolescents de la nostra comunitat.

El tema central de l'assemblea fou el nou Pla pastoral de l'Arquebisbat de Barcelona. Pla que amb el títol: "Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l'arxidiòcesi de Barcelona" i té com eslògan "Sortim". L' objectiu d'aquest Pla és que el poble de Déu que fa camí en l'Església de Barcelona, durant els propers anys faci una revisió profunda de les actituds que ens motiven en el nostre treball pastoral.

L'eslògan "Sortim", fa referència a una expressió repetidament dita pel Papa Francesc. Ell ens exhorta a què abandonem les nostres monotonies i amb creativitat sortim, sense por ni complexos, a testimoniar amb caritat la nostra fe en Jesucrist. Aquest Pla vol ser una concreció a casa nostra de l’exhortació del Bisbe de Roma, "L'alegria de l'Evangeli".

El Bisbe Sergi ens explicà com s’havia elaborat el pla Pastoral. Aquest és el fruit d’un procés participatiu. Foren moltes les comunitats i grups que durant el curs passat feren moltes aportacions. Després una comissió de redacció estudià i recollí tot aquest valuós material i redactaren el text del Pla. Text àmpliament difós per mitjà de diverses publicacions. També hi ha editat materials gràfics que es poden trobar a la Web del Bisbat.

El Pla té cinc eixos, el primer dedicat a " l'encontre i l'anunci de Jesucrist", el segon "Els pobres destinataris privilegiats de l'Evangeli", el tercer "els joves", el quart " la fraternitat" i el darrer "el discerniment". Aquest Pla ve representat per un "panot". El panot és un disseny de Puig i Cadalfach, i és el dibuix de les rajoles dels carrers de Barcelona. El Cercle central és el dedicat a Jesucrist. Una forma senzilla de dir-nos que aquest Pla ens ha d'acostar la gent que viu al nostre bisbat.

El bisbe Sergi continuà dient-nos que la comissió de seguiment que s'ha creat per aquest Pla, proposa que pel curs vinet 2018-2019 es treballi l'eix primer dedicat a Jesucrist (aquest és treballarà tots els anys) i el tercer, la fraternitat. El curs 2019-2020 sigui dedicat a l'eix primer dedicat a Jesucrist i el tercer, el dels joves. L'elecció del joves es degut a què l'octubre hi haurà a Roma un sínode episcopal, dedicat a la joventut. Hi ha propostes també pels següents cursos.

El Bisbe ens animà a què treballem amb realisme, però també amb il•lusió, aquestes propostes.

En la reunió del Consell Pastoral, del mes de setembre establirem un programa per veure com hem de concretar aquestes propostes a la nostra comunitat.

També en aquesta Assemblea s'agraí el treball dels membres del Consell pastoral que aquest any acaben, i es donà la benvinguda als qui s’hi incorporen de nou.

Agraïm al Bisbe aquesta completa i extensa explicació del Pla.