Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


10 de juny de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

L'evangeli de Marc -sense parlar de la infància de Jesús- ens el presenta com un adult, la família del qual -mare i germans- va a buscar-lo per endur-se'l, perquè -deien- ha perdut el seny. Són episodis de l'evangeli, potser incòmodes, que ens parlen d'un Crist no sempre ben vist, i conflictiu.

Episodis en els que sovint no parem esment, per no dir mai. Però ja he comentat altres vegades com Jesús, amb tot el que feia i deia, va ser molt mal vist per les autoritats religioses del seu temps, i per molta «gent bona», oficialment «religiosa». Sovint aquestes persones, veient el què deia i feia -veient les «seves obres»- en comptes de descobrir en elles les obres de Déu, senyals de Déu, recargolaven la seva mirada (perquè el seu cor era recargolat), i les usaven com arguments en contra d'ell. Està posseït per Beelzebul... treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. (Mc 3, 22) llegim avui. I Crist respon contundent: Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. (Mc 3, 28-29).

El pecat contra l'Esperit Sant és el pecat contra la llum. És veure la llum... i negar-la, i encegar-se. Per això no té perdó. Perquè hom ja no pot veure la falsedat del seu propi relat, ja no pot reconèixer-ho, ni penedir-se d'ell. Ha quedat atrapat en ell, degut als seus ocults i inconfessables desitjos i objectius. I, no ens passa quelcom d'això avui dia a la nostra societat? És ben legítim desitjar la unitat d'Espanya. I un valor per a molts (a banda del que cadascú entén per unitat). Però construir un relat sobre manifestacions pacífiques, o sobre la declaració de la República de Catalunya, com una «rebelión y levantamiento tumultuoso y violento» (que suposa «violència armada»), ¿no és negar la llum? Quan molts juristes a Espanya, jutges a Europa, ciutadans i polítics d'arreu del món -molts d'ells sense cap interès partidari previ- no veuen violència per enlloc, ¿no estaran mostrant el recargolament d'un relat construït per interessos i objectius al marge de la «justícia» que es pretén defensar? Mantenir un relat que no s'aguanta en els fets, per poder condemnar i castigar als independentistes amb 30 anys de presó, ¿no és això un pecat contra l'Esperit Sant?

Les nostres emocions i ressentiments ens sacsegen i ens esclavitzen des del més pregon de nosaltres. Per això, més que mai, necessitem pregar sincerament amb el Salm d'avui per ser alliberats: «Des de l'abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam;». (Sm.129)

Santiago Quijano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada