04 de juny 2018

La Unció dels malalts

Ahir, a l'Eucaristia de les 13'15, celebràrem el sagrament de la Unció dels malalts. És un moment important de la nostra comunitat, ja que en l'administració del sagrament, preguem pels nostres membres que pateixen alguna malaltia greu, o que a causa dels anys, les seves forces defalleixen.

La Unció dels malalts, com tot sagrament, té el seu fonament en el mateix Jesús. Llegint els evangelis ens adonem que una de les sol·licituds més constants del Senyor fou a favor dels malalts, i també que abans de guarir-los, els perdonava els pecats. En la Unció dels malalts es fa present el Senyor que guareix i perdona. Aquesta pregària pels malalts ja la trobem en l'església naixent. Així en la carta de sant Jaume llegim : Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre.( Jm 5, 14-15)

Fins la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, aquest sagrament s'administrava els darrers moments de la vida, i per aquesta raó era anomenat "Extrema unció". El sacerdot era cridat, sovint quan el malalt ja havia perdut el coneixement. En l'actualitat, en el nou ritual, no tan sols ha canviat el nom -ara es diu més pròpiament "Unció dels malats"- sinó també el significat. Per dir-ho amb paraules senzilles, ja no es concedeix com l'acompanyament de la mort, sinó per demanar a Déu la gràcia i el do de la fortalesa davant de les febleses físiques i també la gràcia del perdó. Aquest és el motiu pel qual el celebrem comunitàriament a l'Església i en ple coneixement. No és un sagrament per a moribunds, sinó per a persones que volen afrontar la vellesa o la malaltia amb l'ajut del Senyor.

La pregunta que sovint es fa, ¿és un sagrament que es rep només una vegada, o és aconsellable rebre'l sovint, especialment quan som conscients que estem a la tardor de la vida? En la constitució Apostòlica del beat Pau VI, sobre la Unció dels malalts es llegeix : "Aquest sagrament pot ser repetit si el malalt que ha rebut la Unció, s'ha restablert i desprès ha recaigut de nou en la malaltia, o bé si durant la malaltia el perill és fa més seriós". Això és només en casos excepcionals. Quan hi hagi un agreujament important de la malaltia, s'ha de repetir. Em sembla que seria banalitzar el sagrament rebre'l periòdicament sense cap causa greu que ho justifiqui.

El que hem de fer sempre és pregar perquè el do rebut en el sagrament continuï fructificant en nosaltres.

El fet d’administrar el sagrament en una Eucaristia dominical, és una invitació perquè la comunitat es faci present en la celebració. Pregant juntament amb les persones grans o malaltes volem manifestar que la comunitat no tan sols no es desentén de les persones més vulnerables, sinó que com passa en les famílies, són membres estimats i respectats, i que amb les seves precarietats són signes de la feblesa de tots, i ens evoquen la Passió del Senyor.

Avui, tota la comunitat de sant Ildefons està especialment convidada a pregar pels nostres malalts i ancians. Alguns d'ells no poden assistir a les nostres misses o reunions, no per això deixen de ser part important de la nostra comunitat. Ans tot el contrari, són ells qui amb la seva malaltia, amb la seva vellesa, i molt sovint amb el seu testimoni i conformitat ens evoquen que a l'Església les persones són importants no pel què fan, sinó pel què són. A ells els demanem que amb la seva pregària ens ajudin a tots a anar avançat en el nostre camí creient.

Josep m Jubany