19 de juny 2018

Fi de curs

Hem arribat a la fi del curs 2017-18; un curs marcat pels esdeveniments polítics que han sacsejat la vida del nostre país. Tots els coneixem prou bé perquè els hem viscut intensament, però sobretot el referèndum de l’1 d’octubre, la proclamada i no declarada República catalana, l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució espanyola amb l’empresonament i l’exili dels nostres governants, han tingut un gran efecte sobre la població, que demana incansablement el seu alliberament i retorn. En aquests moments, el fet que tant a Catalunya com a Espanya hi hagi governs nous obre una escletxa d’esperança per encetar un diàleg que tothom diu voler però que tots sabem que serà molt difícil.

Des del nostre àmbit eclesial, a la comunitat, hem anat fent el nostre camí de sempre sobretot en les accions pastorals i litúrgiques -“primum movens” de tota la nostra tasca- no ens atrevirem a dir que “com sempre”, perquè les nostres converses han estat plenes d’aquesta penosa situació que hem suportat estoicament, tot i que ens ha comportat molts moments de desànim, que no de dimissió ni renúncia, però sí que ho hem fet amb l’esperança i confiança que tenim posada en el Senyor i en el convenciment que més d’hora que tard s’arribarà a una entesa que posarà fi a les desavinences actuals. Ens hi ha ajudat la pregària comunitària estil Taizè que hem fet en tres ocasions: Quaresma, Setmana Santa i Pasqua.

El període de vacances que iniciem ens hauria de servir de reflexió de cara el curs vinent, en el qual haurem de treballar el nou Pla Pastoral Diocesà.