Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


13 de maig de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui, les lectures descriuen el final de l’estada del Jesús material entre nosaltres. A partir de llavors hi continua sent, sí, però ja només el veiem i el toquem a través de la fe. Aquestes lectures deixen, també, indicacions molt clares del que s’espera de nosaltres, els que seguim el Jesús crucificat i ressuscitat.

Potser moltes frases que trobem a les lectures d’avui ens sonen com si haguessin estat afegides posteriorment, només per remarcar el caire diví de la missió que encomanen. Als Pastorets sí que hem vist fugir dimonis, però no sembla que fora de la fantasia n’hi hagi que es puguin veure i tocar. Aprendre llengües ens costa un niu i val més que no ho provem si tenim immunitat a les metzines. Al llarg de la història, els cristians també ens hem anat fent conscients de la infinita llibertat de Déu, que es pot manifestar segons convingui a cadascú a través de les Vedes dels hinduistes, de la Torà i dels Evangelis, a l’Alcorà, dels Moais de l’illa de Pasqua, dels tòtems dels animistes amerindis o de l’art, de la música i de la poesia.

Deixeu-nos-en prendre, doncs, només dues frases pel nostre comentari. Dues frases que ens sonen del tot autèntiques. Una és de la primera lectura, dels Fets dels Apòstols: “quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”. L’altra, de l’Evangeli de Marc: “aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat”.

Renoi, quins deures que ens va deixar Jesús! Ni més ni menys que ser testimonis d’ell ... i a tota la humanitat, fins als límits més llunyans de la terra. És una crida a l’acció, al testimoni constant. A tot arreu, estiguem on estiguem. No cal prendre el bastó i marxar a les antípodes. N’hi ha prou posant-se al costat dels més desvalguts i dels maltractats per la vida i per la societat. Ajudant, sí, però sent compassius (de patir amb tu) i, sobretot, sent-hi i escoltant. Alçant la veu quan convé. Demandant llibertat, justícia i equitat. Denunciant abusos i patiments provocats per la parcialitat de qui ostenta el poder, ...

Per posar final, tornem als Fets dels Apòstols: “homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?”. No ens hi encantem. El que hem vist i el que hem sentit és grandiós, monumental, però la collita és molta i pocs els segadors. Posem-nos ja a treballar.

Julià i Rosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada