Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


29 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Tots temien Saule (Pau) a Jerusalem, com diu la primera lectura. És ben normal, per la seva recent persecució als deixebles de Jesús. Però quan saben com ha canviat i s’ha convertit, perquè ha vist el Senyor i Jesús li ha parlat, i com ha predicat a Damasc en el nom del Senyor amb total llibertat i persuasió, els deixebles l’acullen. I predica a Jerusalem com a Damasc, en el nom de Jesús (Ac 9, 26-28). D’altra banda, l’Església es va consolidant i creix gràcies al consol encoratjador de l’Esperit Sant (Ac 9, 31).

La primera carta de Joan resumeix amb claredat el compromís cristià, el mateix que coneix Saule en la visió de Jesús i que predica amb fermesa. Comença dient-nos: “no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat” (1Jn 3, 18). Després parla del manament de Déu: “que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat” (1Jn 3, 23). És el manament nou de Crist (com recorda Joan en un altre lloc de l’evangeli: “tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres” Jn 13, 34). És el nucli de la vivència cristiana: creure en Crist acollint el seu amor per estimar com Crist ho ha fet. És una concreció del manament més gran de la Llei recordat en un altre lloc de l’evangeli de Mateu (: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. És el manament més gran i primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix” Mt 22, 37-39). I acaba dient la segona lectura: “Els qui guarden els seus manaments romanen en Déu, i Déu en ells. I coneixem que roman en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat” (1Jn 3, 24). Esment de l’Esperit en les dues lectures, preparant la Pentecosta.

En l’evangeli és encara més decisiu el verb ‘romandre’: “Romangueu en mi com jo en vosaltres. Així com les sarments, si no romanen en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no romaneu en mi” (Jn 15, 4). “El qui roman en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no roman en mi, és llençat fora” (Jn 15, 5-6). I “Si romaneu en mi i les meves paraules romanen en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus” (Jn 15, 7-8). Recordem precisament la força de la paraula: “ja sou nets gràcies a la paraula que us he anunciat” (Jn 15, 3).

Jordi Cors

28 d’abril de 2018

Festa del Treball

L’1 de maig se celebra la Festa del Treball. Pregarem pel món del treball, per tots els qui el conformen: treballadors, empresaris i institucions sindicals i socials.

La lluita contra l’atur ha de ser una prioritat per les importants conseqüències personals, familiars i socials que genera. El dret al treball és patrimoni de tots. La discreta recuperació econòmica que ens anuncien no és encara suficientment efectiva perquè arribi a totes les llars. Fa anys que els sous estan congelats i els contractes de treball, sobretot per a la joventut, són curts i a temps parcial. Cal mantenir la pau laboral i social des del respecte, la responsabilitat i la solidaritat.

23 d’abril de 2018

Festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta any coincideixen en la mateixa setmana les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patró i patrona del nostre país.

En aquests moments extremadament difícils de la nostra història demanem la seva protecció i que il•luminin els nostres polítics perquè trobin la manera de formar govern, de recuperar les nostres institucions, d’abolir l’aplicació sobre Catalunya de l’article 155 de la Constitució espanyola i avançar cap a la llibertat, i també que entre tots tinguem la capacitat de lluitar contra l’atur i la pobresa que genera, després de tants anys de crisi econòmica.

Demanarem també per l’Església catalana, que tot respectant la universalitat de l’Església, sigui sensible als anhels del nostre poble i es tinguin en compte les Esglésies locals, amb sensibilitat per les característiques que conformen el nostre poble i la nostra història.

22 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Quin és el context d’aquest fragment? Si anem a l’inici d’aquest passatge Jn 10, 1 trobarem Jesús davant d’una porta vetllada per un porter que l’interroga sobre les seves intencions pel que fa a les ovelles. El porter no va deixar passar els que anaven a massacrar les ovelles, però a Jesús sí que el deixa passar i Ell allibera les ovelles que anirien a ser sacrificades al temple. Les deixa anar perquè creixin per si mateixes, que entrin i surtin amb llibertat, trobin bons pasturatges i tinguin plenitud de vida. La seva relació amb elles no és de control ni de domini, sinó que amb molt de respecte ofereix alternatives perquè cadascú prengui la seva decisió, per això Ell és el bon model de pastor.

Jesús no fa distinció entre les ovelles que estan al temple a punt de ser sacrificades i les que volten per altres llocs. Ell està disposat a donar la seva vida per totes, per això el Pare l’estima. Ningú no treu la vida, Ell la dóna lliurement i voluntària. En aquest amor es troba la vida, i Ell té el poder de recobrar-la. El seu desig és endinsar-nos en aquesta comunió de VIDA-AMOR que hi ha entre Ell i el Pare.

Els que no es mouen en l’àmbit de l’AMOR i entren per altres indrets, potser han perdut les entranyes, s’han tornat “funcionaris” de Déu, actuen per interessos i pel seu propi profit, creen conflictes i no es preocupen de la sort ni del destí dels humans.

L’al·legoria de les ovelles és pròpia d’un poble de pastors on les ovelles són molt valuoses. Aquí Jesús està reconeixent i ressaltant el valor i la dignitat de les persones que sempre s’ha de defensar, i s’enfronta a la manipulació que comporten els sacrificis cruents dels rituals del temple. El fet de portar a terme aquesta missió li va costar la vida. Per tant, la violació dels drets humans, els conflictes bèl·lics i tot tipus de violència mai no poden ser acceptables. Intentem, doncs, mantenir-nos en relació amb Jesús, així ens podrem sentir encoratjats i motivats quan en la nostra quotidianitat se’ns presenten alguns reptes per ésser fidels al seu missatge.

Esther Bochita

21 d’abril de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dimarts, 24
Tercera trobada de Catequesi d’adults en Temps de Pasqua dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda, sota el títol genèric de “L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació.” El tema serà: La presència de l’Esperit L’acció de Déu a la Història L' església: presència del Crist en l’Esperit El culte en esperit i veritat: Invocació a l’Esperit i memorial

Casal Sant Ildefons: Festa de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat. Roses, llibres, coca i poesia

Dimecres, 25
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 28
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

16 d’abril de 2018

Rèquiem per la Llibertat

La Coral Càrmina i l’Orfeó Gracienc, juntament amb l’Orquestra de Músics per la Llibertat, oferiran un concert solidari el proper dissabte dia 21 d’abril de 2018 a les 18:00h a l’església de Sant Ildefons (c/ Madrazo, 92, Barcelona).

L’entrada és lliure amb taquilla inversa a benefici de la caixa de resistència i l’Associació Catalana dels Drets Civils.

Publiquem un parell de fotografies del concert:

15 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Pasqua: la petita revolta de cada dia

Just abans de Setmana Santa, vam tenir el goig d’anar a una de les representacions de la Passió, en aquest cas a Olesa de Montserrat i us he de dir que va ser una experiència que ens va trasbalsar molt. Segurament perquè a l’escenari es representava una obra, el final de la qual ja coneixíem, en la que apareixien la majoria de situacions per les que el nostre país està passant en els darrers mesos: acusacions, imputacions, judicis sumaríssims, rebel·lió, sedició, malversació en aquest cas personificats en Jesús de Natzaret. Us sona la història? És curiós que unes paraules en una obra de teatre escrita fa més de cinquanta anys tornin a ser tan protagonistes de la nostra història col·lectiva.

Però, una vegada superada la primera impressió i reacció, vaig sortir d’aquell immens teatre amb la convicció que la Pasqua d’aquest any 2018 havia de ser diferent d’altres. La Pasqua és un moment de goig, d’alegria pel Crist ressuscitat i pel que això vol dir a les nostres vides. Una vegada passada la mort i la creu, no hi ha d’haver lloc per la malenconia, la pena o la depressió. Certament vivim en temps foscos, temps de postveritat, de regressió de drets civils i socials, de conflictes oberts que costarà tancar. Però la Pasqua ens torna a cridar a sortir, a ser presents en la nostra societat i en el nostre país, a revoltar-nos davant de situacions quotidianes en les que hi domini el mal.

En el text de Lluc d’aquest diumenge del temps de Pasqua, Jesús ens dóna pau i ens proposa d’anar i predicar en el seu nom que l’esperança és possible, que no tinguem por perquè Ell serà amb nosaltres per la resta del temps. Crec que la Pasqua ha de ser temps de revolta davant de la injustícia i el pessimisme, de canvi d’actituds i formes de fer violentes o poc compassives, de no renunciar als nostres valors ni als nostres drets individuals i col·lectius, d’anunci fidel de la Bona Nova, de perdó i de treball sincer i honest perquè la injustícia del nostre món sigui, tenaçment i pacífica, eradicada.

M’agradaria acabar proposant-vos una frase molt bonica de Martin Luther King, molt de Pasqua, ara que recordem el 50è aniversari del seu assassinat: “Només la llum ens pot alliberar de la foscor, només l’amor ens pot alliberar de l’odi”.

Lluís Sánchez Rissech

14 d’abril de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Cinema: ¿Qué ocurrió entre mi padre y tu madre? amb Jack Lemmon i Juliet Mills

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Segona trobada de la Catequesi d’adults en Temps de Pasqua dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda, sota el títol genèric de “L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació.” El tema serà: La festa de l’Esperit. - Una breu ullada a la història. La festa jueva de la Pentecosta. La festa cristiana de la Pentecosta

Dissabte, 21
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

13 d’abril de 2018

Gaudete et Exsultate

La Santa Seu ha publicat la nova exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et Exsultate (Alegreu-vos-en i celebreu-ho), sobre la crida a la santedat en el món contemporani.

Es la tercera exhortació apostòlica en els cinc anys del pontificat del papa Francesc després d' Evangelii Gaudium (La joia de l’Evangeli) l’any 2013, i d'Amoris Laetitia (L’alegria de l’amor), l’any 2016. També ha publicat dues encícliques: Lumen fidei (La llum de la fe) i Laudato Si (Llogat sigueu)

L'objectiu d'aquest text és «fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual».

Clicant aquí es pot accedir al text complert del que tot seguit reproduïm un resum:

Capítol 1: LA CRIDA A LA SANTEDAT

Hi ha molts tipus de sants. A més dels sants oficialment reconeguts per l'Església, hi ha moltes més persones corrents que no figuren als llibres d'història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. Inclouen molts cristians el martiri dels quals és un signe del nostre temps. «Cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l'Evangeli». La santedat és viure els misteris de la vida de Crist, «morir i ressuscitar constantment amb ell», i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús: la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lliurament per amor. «Permet a l'Esperit Sant que forgi en tu aquest misteri personal que reflecteixi Jesucrist en el món d'avui», en la missió de construir el regne d'amor, justícia i pau universal.

La santedat és tan diversa com la humanitat; el Senyor té en ment un camí particular per a cada creient, no solament per al clergat, els consagrats, o els que viuen una vida contemplativa. Tots estem cridats a la santedat, qualsevol que sigui el nostre paper, «vivint amb amor i oferint el propi testimoni», i en les ocupacions de cada dia, orientats cap a Déu. Entre les formes de donar testimoni hi ha els «estils femenins de santedat», de dones santes famoses i també de tantes dones «desconegudes o oblidades» que han transformat les seves comunitats. A més de grans desafiaments, la santedat creix a través de gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb
paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra.

11 d’abril de 2018

Sant Ildefons, a Twitter

Ja es pot seguir les activitats de la parròquia de Sant Ildefons a Twitter des de @Sant_Ildefons .

Twitter és una xarxa social que permet als seus usuaris enviar i rebre missatges d'una allargada màxima de 280 caracters anomenats tuits o piulades. Les actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les al fer-se seguidors.

Així que ja ho saps, si vols seguir puntualment què passa a Sant Ildefons, fes-te seguidor de @Sant_Ildefons !!!


9 d’abril de 2018

Homilia de Mn. Josep m Jubany de la Vetlla Pasqual (Dissabte 31 de març de 2018)

Amics, amigues,

Crist viu, la gespa no ha crescut damunt la seva sepultura, la mort ha estat vençuda. Aquesta és la gran notícia d'aquesta nit. Aquest és el motiu perquè ens hem reunit al voltant de l'altar per celebrar la Vetlla Pasqual. La mare de totes les vetlles, en expressió feliç i ben coneguda de Sant Agustí.

Hem encès el ciri de Pasqua, la llum del Ciri Pasqual il·lumina tota la nit. Hem encès les nostres espelmes. Ho hem fet de manera senzilla, passant la flama d'uns altres, indicant així que nosaltres també hem de ser portadors d'aquesta llum. Llum que ens il·lumina a nosaltres i que hem de compartir amb tots els homes i dones de bona voluntat. Tots estem cridats a ser portadors d'aquesta llum que s'imposa a la nit. I amb aquesta llum hem escoltat l'anunci de la Pasqua. S'ha proclamat en abundància la Paraula de Déu, tot contemplant moments importants de la història de la salvació: la Creació, l'alliberament de l'esclavatge del poble d'Israel, les exhortacions dels profetes Isaïes i Ezequiel, i sobretot ha ressonat l'Al·leluia, abans de la proclamació de l'Evangeli. I en l'Evangeli hem escoltat com un jove deia a les dones: “No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és, aquí".

Fixem-nos en aquelles dones, exemple de tantes persones que estan marcades pel dolor, en el seu cas per la mort ignominiosa d'una persona que havien estimat. Jesús de Natzaret, havia estat per elles, i per tantes persones del seu temps, el Rabí que consolava, que anteposava l'amor a la llei, que mirava als ulls als qui eren considerats pàries de la societat, que compartia taula amb tots aquells que no eren ben vistos per la societat.

I, com ens recordava el papa Francesc en la Vetlla de Pasqua de l'any passat, si fem un esforç amb la nostra imaginació, en la cara d'aquestes dones podem trobar la cara de tantes mares i àvies, la cara de nens i joves que resisteixen el pes i el dolor de tanta injustícia inhumana. Veiem reflectits en elles la cara de tots aquells que caminant per la ciutat senten el dolor de la misèria, el dolor per l'explotació i el tràfic. En elles també veiem la cara d'aquells que pateixen el menyspreu per ser immigrants, orfes de terra, de casa, de família; el rostre d'aquells que la seva mirada revela solitud i abandó per tenir les mans massa arrugades. Elles són la cara de dones, mares que ploren per veure com la vida dels seus fills queda sepultada sota el pes de la corrupció, que treu drets i trenca tants anhels, sota l'egoisme quotidià que crucifica i sepulta l'esperança de molts, sota la burocràcia paralitzant i estèril que no permet que les coses canviïn. Elles, en el seu dolor, són la cara de tots aquells que, caminant per la ciutat, veuen crucificada la dignitat.

8 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Els fets dels Apòstols d'enguany ens dóna la solució a aquest gravíssim problema, al que s'està enfrontant la humanitat, de desigualtats tan profundes.

Potser a nivell global seria molt difícil fer com feien aquells primers cristians, però si ens decidíssim a deixar els nostres "nínxols" en els que vivim i les nostres segones residències i féssim petites comunitats podríem arribar a la situació d'aquells autèntics cristians.

Si llegim amb cura l'evangeli, no som la majoria com Tomàs? No estem veient i oint cada dia infants que moren, dones que són violades de moltes maneres i són objectes dintre dels seus respectius ordenaments jurídics, persones empresonades, amb culpa o sense, que passen fam, que no tenen ni un sostre? Creieu que de debò reconeixem a Jesús en ells?

Perquè m'has vist has cregut. Feliços els que creuran sense haver vist. Nosaltres podrem dir que ni el veiem en els més desvalguts.

Tant de debò que la Pasqua ens obri els ulls del cor i que la nostra consciència trobi el camí per canviar les estructures que imperen tan allunyades de l’Evangeli, i que passi el que passi puguem dir "la nostra alegria ningú no ens la prendrà"

Angelina i Josep M.

7 d’abril de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Jornada pro-vida

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. El tema a tractar serà: Judes Iscariot

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: PASQUA. Mones i ous. Ensaïmada amb ous de xocolata. Tertúlia: ens explicarem què hem fet per Setmana Santa

Dimecres, 11
Primera trobada de la Catequesi d’adults en Temps de Pasqua dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda, sota el títol genèric de “L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació.” El tema serà: L’Esperit de Déu”

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 14

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

5 d’abril de 2018

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

El proper dilluns dia 9 d'abril a les 8 del vespre celebrarem l'Assemblea parroquial corresponent a aquest mes. Recordeu que el fil conductor de les nostres Assembles d'aquest curs és “Què fa l'Església en els nostres dies?”. Aquest mes se'ns explicarà que fa l'Església de Barcelona a favor dels homes del mar.

Barcelona és una ciutat marítima que compta amb un dels ports més importants del Mediterrani, sovint notícia pels creuers que hi arriben així com pel seu tràfic de mercaderies. Al costat d'això hi ha una realitat molt desconeguda: la vida dels mariners. Stella Maris vol ser la veu dels sense veu, la veu dels mariners i per això aquest dilluns tractarem de l’acollida i l’acompanyament dels mariners en aquest centre.

Ens ho explicarà Mn. Ricard Rodríguez Martos, D.P. Delegat de l'Apostolat del mar de l’Arquebisbat de Barcelona i director del centre Stella Maris de Barcelona. El treball altruista que el centre porta fent des de fa 90 anys ha estat reconegut per l'Organització Marítima Internacional que va lliurar a l’entitat Stella Maris el premi Seafarers 'Centre of Year 2016, premi que reconeix el millor centre d'acollida de mariners del món.

4 d’abril de 2018

Sessions de Catequesi d’Adults en Temps de Pasqua - L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació

Durant tot el Temps Pasqual, la comunitat cristiana celebra la festa central de la seva fe: la Pasqua del Crist. Aquest temps festiu s’obre el Diumenge de Pasqua i es clou cinquanta dies després, amb el Diumenge de la Pentecosta. Durant tot aquest temps se’ns proclamen els episodis que fan referència a la resurrecció de Jesús, a les seves aparicions als apòstols, a diferents personatges i, abans que a ningú altre, a les dones que li feren costat durant la seva vida, i escoltarem les seves paraules de comiat i d’apoderament als seus seguidors, per tal que continuessin allò que Ell havia iniciat. Al final de tot aquest cicle celebrem el compliment de la promesa que Jesús va fer als seus deixebles i a totes les generacions que en el futur l’haurien de seguir: l’enviament de l’Esperit Sant, la Pentecosta. I nosaltres, avui, homes i dones del segle XXI, que hem celebrat la Pasqua del Crist, som portadors d’aquest Esperit.

A les trobades de la “Catequesi d’Adults” parlarem de l’Esperit de Déu i intentarem fer-ho donant una ullada a l’Antic i al Nou Testament. Ens preguntarem què és o qui és Ell? Per què l’invoquem tan sovint quan els cristians ens reunim en església? Quina és la seva funció? Té algun sentit proclamar la seva presència en el nostre món? Sense cap mena de dubte, haurem de superar molts prejudicis i, sobretot, moltes imaginacions i fantasies que s’han creat entorn d’Ell al llarg de la història de l’església. Però és vital per a la nostra fe escodrinyar i aprofundir en tot allò que implica la presència de l’Esperit, perquè Ell és el principi de vida.

Esteu tots convidats a les trobades que tindran lloc els dimecres 11, 18 i  el dimarts 24 del mes d’abril, a les 7 de la tarda.
Anton Ramon Sastre

Programació de les trobades
PRIMERA TROBADA - dimecres 11 d’abril de 2018
L’ESPERIT DE DÉU

Dificultats bàsiques avui per entendre el nom i la invocació
El nom i la invocació a l’Antic Testament
El nom i la invocació al Nou Testament

SEGONA TROBADA - dimecres 18 d’abril de 2018
LA FESTA DE L’ESPERIT

Una breu ullada a la història
La festa jueva de la Pentecosta
La festa cristiana de la Pentecosta

TERCERA TROBADA - dimarts 24 d’abril de 2018
LA PRESÈNCIA DE L’ESPERIT

L’acció de Déu a la Història
L’església: presència del Crist en l’Esperit
El culte en esperit i veritat: Invocació a l’Esperit i memorial

3 d’abril de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La Celebració Comunitària se celebrarà el proper diumenge 8 d'abril, a les 12 del migdia.

El dissabte dia 7 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins amb l'equip de Baptismes de la Comunitat per preparar la celebració del diumenge.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

1 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor Déu nostre, ja sé que ens heu fet lliures i som nosaltres els qui ens hem d'espavilar per arreglar aquest món maldestre, però, heu vist com està tot? Avui és dia de festa grossa per a tots els creients. El vostre Fill, home senzill, d'extracció humil, que només feia el bé per tot arreu on passava, el van trobar culpable de dir que era Fill vostre i que el seu reialme no era d'aquest món. Eren afirmacions, idees, cap fet violent, ans al contrari, i va morir a la creu com un malfactor quan era més que un sant. Quina alegria quan va ressuscitar! Per això fem festa avui: és la Pasqua.

Senyor. Ara tenim uns quants amics que han dedicat els seus esforços a tirar endavant uns anhels desitjats des de fa molts anys per tot un poble, de llibertat, aquest do que Vós tan seriosament ens doneu. Aquests amics, però, la llibertat no la demanen per a ells sinó per a tothom. És un do inherent a totes les nacions per moltes característiques diferents que tinguin en cultura, en llengua, en tradicions, en lleis. Aquestes nacions, com la nostra, tenen una personalitat guanyada des de fa segles i reclamen el que és seu: el dret a la llibertat, a la democràcia.

Jesús va viure en un poble jueu que un dia el va aclamar i un altre, molt trist, el va matar. És cert que aquí i ara ja no es condemna a mort ningú, però sí que es poden tergiversar les lleis per intentar destruir els qui clamen llibertat. Senyor, a la nostra societat hi ha una paradoxa, quan veiem com les lleis haurien de ser instrument al servei del poble, això és la democràcia, i no a l'inrevés, el poble sotmès a les lleis. Però Tu saps que el que és més greu és que aquestes lleis a la nostra societat estan prostituïdes. Amb aquestes lleis, com n'ha estat de fàcil ficar a la presó o enviar a l'exili aquestes persones amigues, nobles, dignes, de pau, que volen una societat lliure que no es vegi amenaçada i que sigui exemple per a tot el món. Els autors d'aquest mal no volen convèncer ningú, només volen vèncer i humiliar les persones nobles, dignes i de pau i també les seves famílies i a tot el poble.

Senyor, ja sé que ara per ara no ens tornareu a enviar el vostre fill -això és la parusia- per retornar a aquest món convuls la justícia que és la veritat, la llibertat i que és un bé irrenunciable que ens heu donat Vós. Potser és millor que Jesús no torni perquè el tornarien a matar.

Senyor us demano que ens doneu la força i la unitat per assolir aquest bé preuat: la llibertat del nostre poble en una democràcia exemplar, amiga de tots els pobles, i poder viure en una Pasqua per sempre.

Àngel Oliva