28 de març 2018

Tríduum Pasqual: Dijous, Divendres i Dissabte Sants

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 29: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses del matí
A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYO
R, dia 30: És dia festiu.
Se suprimeixen totes les Misses
A les 10 del matí: Via Crucis. Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem plegats la devota pregària del Via Crucis. Enguany es farà a la comunitat de Sant Antoni de Pàdua.

A les 6 de la tarda: Celebració litúrgica solemne de la Passió i Mort del Senyor. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Lectura de la Paraula de Déu
2.- La Gran Pregària Catòlica
3.- L’Adoració de la Creu
4.- Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR, dia 31: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.

VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2.- Anunci de la Pasqua
3.- Litúrgia de la Paraula
4.- Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5.- Celebració de l’Eucaristia

Diumenge dia 1 d’abril: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor
Com que la Vetlla Pasqual de la vigília s’acaba tard, la Missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí. També hi haurà les Misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 9 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.





26 de març 2018

Setmana Santa

Us proposo per aquests dies de Setmana Santa, uns senzills comentaris. El desig és que aquests dies, a més de descans, siguin també dies de reflexió, de contemplació i pregària.

Diumenge de Rams
Avui, els infants lluiran contents els palmons i palmes. Potser molts no saben el significat religiós d'aquesta festa. No cal fer-ne massa escarafalls. Jesús va ser aclamat, també a Jerusalem, per infants que tampoc entenien tot el que passava. Tot unint-nos a la gatzara infantil, contemplem aquell que lliurement donarà la vida per a tots nosaltres. Si comencem la Setmana Santa recordant l'entrada de Jesús a Jerusalem, és perquè no perdem de vista que el seu sofriment i les nostres sofrences tenen un sentit, la victòria sobre el mal.

Dilluns, dimarts , dimecres

A moltes cases, els nens i nenes tornen a ser protagonistes, no hi ha col·legi. L'ordre familiar queda alterat. Malgrat tot, busquem moments de pregària. Pot ajudar escoltar reposadament algunes composicions religioses, com per exemple la Passió segons Sant Mateu de Bach. Llegir pausadament el relat de la Passió, segons sant Marc. La passió que varem proclamar el diumenge de rams. A la nostra comunitat us oferim el dilluns a les 8 del vespre una estona pausada de pregària per la pau, al voltant de la Creu. I preguntem-nos seriosament, quin sentit té la passió i mort de Jesús? Què ens volia dir Jesús, quan deia "si el gra de blat no mor no dóna fruit, però si mor donarà molt de fruit?"

Dijous Sant
Al capvespre som convocats a celebrar l'Eucaristia. L'Evangeli de Sant Joan ens sorprèn amb unes paraules solemnes: Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d'aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Aquest dia ha estat qualificat com dia de l'amor fratern. El Senyor mostra que estimar necessita de la humilitat i el servei. I ho mostra rentant els peus als seus deixebles.

I aquest gest va acompanyat de la institució de l'Eucaristia. Pa i Vi, Cos i Sang del Crist. Ell se'ns dóna totalment. No hi ha un amor més gran que el qui dóna la vida. L'Eucaristia és el misteri que ens permet de tornar a experimentar el seu amor.
En un món on abunda el mal (aquest dia també hi ha la traïció de Judes, un dels seus ), és una bona ocasió per tornar a valorar aquest gest que fem tan freqüentment, combregar. I preguntem-nos si ens deixem transformar pel seu amor.

Divendres Sant
Tot el dia és presidit per la Creu. En l'Església, silenci, austeritat, tot perquè ens puguem endinsar en el gran misteri de la mort del Senyor. La Passió, segons Sant Joan, ens mostra el Crist, que va decidit a la Creu. Del seu costat en surt Sang i aigua. Signes del baptisme i l’eucaristia. Ara entenem la seves paraules, “Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.

Contemplem la creu. La creu no és per enfonsar sinó per enlairar, no vol ferir, sinó guarir. En la Creu hi ha el misteri de la nostra salvació.

Dissabte Sant
Jesús en el sepulcre. En la professió de fe diem: davallà als inferns. Afirmació estranya. Les icones orientals representen aquest dia d'aquesta manera, Jesús puja del reialme de la mort i agafa els morts de la mà. Dissabte sant, el dia que deixo que el Senyor entri al meu reialme de la mort, i m'alliberi de tot el que hi ha de mort i ho retorni a la vida.

Diumenge de Pasqua
Convidats a la Vetlla de Pasqua. La celebració mare de totes les altres celebracions. El sepulcre buit. Jesús viu. Ell és la vida. Creure en la Resurrecció és creure en la Vida amb majúscules. Alegrem-nos i celebrem-ho.

Josep m Jubany

25 de març 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Encara ressonen a l’aire els crits d’“Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor”, i sembla que sentim el perfum de les palmes i la remor que fan els rams d’olivera, en l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on és rebut i aclamat com a Rei per la multitud, tan bellament descrit per l’evangelista Marc (11, 1-10).

El mateix evangelista reprèn el relat que llegim avui, Jesús a Getsemaní, on va experimentar: abandó, esglai, solitud, angoixa i traïció; i veiem com tot ho afronta amb valor i oració, on hi podem veure la seva confiança i fidelitat al Pare “Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols”. Jesús pregant, ens ensenya a pregar: “Faci's la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel” que diem en resar el Parenostre que d’Ell vàrem aprendre.

I en acabar la seva oració troba els seus deixebles dormint, i té per a ells paraules de disculpa, “L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble” i poc més tard els convida a seguir-lo “Aixequeu-vos, anem!”. Sap que no els mancarà la força, ens ho recorda l’evangelista Lluc 24, 49 “Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt”.

També ens ve de dalt l’autèntica alegria, que no és l’efímera i fugissera alegria que veiem a l’entrada de Jesús a Jerusalem, l’alegria duradora la trobarem, com diu el Papa Francesc, a Evangeli gaudium: “L'alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria”.

Seguir el camí de Jesús, no és sempre fàcil, cal tenir confiança “ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal” Salm 23 (22), 4

Sempre t'he vist, al fons dels horitzons, més alt
que el tedèum dels Cèsars i l'encens dels Caifassos.
He errat, fugint de Tu, fins que els peus m'han fet mal;
¡ tots els camins tenien el rastre dels teus passos !


Sales, Joan. “Viatge d'un moribund”, 92, Cant IV

Rosa Maria Olivella

24 de març 2018

Moment de Pau

La Vetlla de pregària del proper dilluns 26 a les 8 del vespre volem que sigui una estona de reflexió i pregària, estil Taizé. Tots hi som convidats.

Fem-la entre tots ben participada, els moments que vivim ho requereixen.

23 de març 2018

Sessió de catequesi familiar al Monestir de Valldonzella, març de 2018

El passat diumenge 18 de març vam fer la sessió de catequesi familiar conjuntament els dos grups fora dels locals de la Parròquia: vam anar al Monestir de Valldonzella (al capdamunt del carrer del Cister). Ja és el tercer any que les monges ens acullen deixant-nos gaudir del tranquil claustre i la singular església, i ens hi trobem bé per la pau que s’hi respira i la flexibilitat dels espais.

El tema mensual de la trobada era la preparació de la Setmana Santa, emfatitzant enguany l’aspecte del servei als altres, tal i com Jesús va mostrar rentant els peus als deixebles abans del sopar. També vam treballar el perdó i vam celebrar el sagrament de la Penitència amb els més grans de la catequesi i les seves famílies. Va ser una celebració participada i íntima a la vegada, amb cants de Taizé per ajudar a crear un ambient de recolliment i d’interiorització.

Reunir-nos a Valldonzella, amb els espais dels que podem gaudir, ens permet fer coses diferents a la resta de dies; els pares i mares preparen el tema juntament amb els fills i filles i els/les catequistes del grup, i a més, els/les catequistes tenen pensades maneres més lúdiques de tractar el tema. Alguns van fer una gimcana o uns altres el joc del mocador adaptat. A més, totes les activitats i tots els grups acaben preparant alguna part de les celebracions. Els de 5è curs van personalitzar la revisió de vida pel Perdó, els de segon, els més nombrosos, van llegir unes pregàries molt sentides a la celebració de l’Eucaristia, els de 1r i 3r van fer unes ofrenes especials, els de 4t van presentar la seva acció de gràcies plena de cors i els de 6è van acomiadar les celebracions.

Els que vam poder ens vam quedar a dinar a Valldonzella, gaudint del sol al claustre. I vam acabar amb “L’hora dels adéus”, que els més petits no coneixien. Gràcies a la preparació del material per part de la Montserrat, a la introducció i benvinguda de la Mireia, la participació de tots els catequistes, la celebració del Perdó i l’Eucaristia dirigides per Mn. Josep M., la contribució dels músics, les noies de la ‘guarderia’ i la il·lusió de les famílies, la trobada a Valldonzella va ser un èxit.



20 de març 2018

Revisió de vida. Quaresma: Març de 2018

Dona, on som? Ningú no t’ha condemnat. Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús li digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n i no pequis més. (Jo 8:10-11)

"Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?"
Per què els mestres de la Llei volen que Jesús es pronunciï i per què l’anomenen mestre? Prou saben el que ell en pensa i ara el volen comprometre. Però Jesús no vol enfonsar més la dona, la vol redimir del pes de la seva culpa, i no digué res. Foren ells, els acusadors, qui, atrapats pel seu doble joc, començant pels més vells, pels més 'dignes', deixaren Jesús tot sol! Quin ridícul, Déu meu!


- Quina mena de persona sóc: de les que acusen o de les que excusen? - En una situació semblant –quasi bé ens hi trobem cada dia!- quin és normalment el meu veredicte? - Sé dir amb sinceritat: no sóc pas millor que aquell al qual la majoria acusa? - Blaise Pascal deia: 'Que em jutgi Déu i que no em jutgi pas la meva mare'. Hi estic d’acord? - Quan, a la nit, abans del primer son, penso en Déu, sento pau en el meu cor o més aviat hi sento neguit? - Què en diria de Déu: que premia el bé, que castiga el mal o que acull en el seu Amor infinit igualment 'els justos i els pecadors'? - En qualsevol cas, jo hauria tirat la primera pedra?

"Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit."
Jesús calla i s’ajup fins a tocar la terra amb el dit. No hauria de mirar la dona que rep la condemna de la Llei? El qui és la Paraula calla i alhora s’inclina fins on viuen i pateixen els humans. Al cor de la feblesa de l’home hi ha Déu, l'amor del qual es manifesta, potser, amb el gest delicat de no mirar-la per, en aquest instant que es feia etern, no ferir-ne llurs sentiments. És la finesa de Déu!

- Sóc criticaire o més aviat busco de dissimular els defectes dels germans? - Practico les virtuts de la prudència i de la discreció? - Quan dic: 'Senyor, tingueu pietat', què vull dir: 'Senyor, ajudeu-me' o bé 'Senyor, perdoneu-me'? - Evito d’acostar-me a aquells als quals la societat acusa i rebutja? - Crec poc o gens en la bondat de les persones? - En aquest moment, què n’opino de la pena de mort? - Quan dic que vull ser compassiu, hi poso condicions a aquesta decisió? - Crec que tenir 'la raó' és quelcom útil o que tenir la raó no serveix de res? - Quan vull tenir raó, utilitzo el nom de Déu o la seva Llei? - Exigeixo més als altres que no pas a mi mateix?

"Ella va respondre: - Ningú, Senyor."
Per què la dona no l’anomena 'mestre' com ho han fet els seus acusadors? Per què li diu "Senyor" si aquest títol només pertany a Déu? Únicament ella, perquè ha sentit la seva misericòrdia, ha vist en Jesús el Déu en qui potser fins ara mai no havia cregut. I li confessa la seva fe: "Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat? - Ningú, Senyor". On hi ha misericòrdia, allí hi veiem Déu!

- He entès i crec fermament en les paraules de l’evangelista Joan: "La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist"? (Jo 1: 17) - I també: "A Déu ningú no l’ha vist mai: és el seu Fill únic, que és Déu, qui l’ha revelat?" (Jo 1: 18) - No sé reconèixer Déu en qualsevol gest bondadós d'amor, de generositat o de misericòrdia? - No recordo sovint aquelles altres paraules de Joan: "Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel"? (Jo 5: 16) - Quina és la meva font d’espiritualitat? No és, encara, l'Evangeli? - Recordo que mentre parlo a Déu no puc escoltar la seva veu en el meu cor? - No sé veure en la meva comunitat la gran escola on hi rebo i practico la fe?

Perdoneu-nos, Pare, i ajudeu-nos a perdonar i guardeu-nos del mal i de fer-ne. Amén.

18 de març 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Són dies incerts aquests en què tots els auguris són dolents. Jesús és conscient de l’ambient que l’envolta i com es va fent violent i difícil. Si bé el títol del paràgraf diu que la glorificació de Jesús s’acosta, la veritat és que el que realment s’acosta és la seva passió i ell ho percep perfectament i no se n’amaga perquè sap que està complint la seva missió en el món. I adreça als seus amics, gent del camp, avesats a veure com era veritat que molts grans de blat es perdien irremissiblement mentre uns altres, que aparentment morien en la terra eren els que veritablement tiraven endavant, i els diu: si el gra de blat quan cau a terra no mor, queda ell tot sol, però si mor dóna molt de fruit. Ell és el gra de blat podrit en terra que dóna fruit. Quina aberració tan escandalosa.

I afegeix un pensament ben dur per a nosaltres: qui estima la pròpia vida, el seu benestar i les seves riqueses i no es preocupa dels altres sinó solament per la seva persona, la perdrà, i qui no l’estimi, la pròpia vida, en aquest món, voldrà dir que la guarda per a la vida eterna.

Amb aquest trosset de l’Evangeli i una mica de fe ja n’hauríem de tenir prou per a orientar bé la nostra vida que estimem tant. Sembla fàcil. Però sabem prou bé que no n’és. Tot això dit i repetit des de fa ja més de 2.000 anys i la gran majoria, la immensa majoria, no es dóna per al·ludida, no se n’ha assabentat!

Qui estava amb ell en aquella hora, alguns deixebles, les germanes de Llàtzer i algunes amigues i amics, van sentir un tro. També Jesús el va sentir i va dir: no s’adreçava a mi. I va predir una altra vegada la seva desaparició d’aquest món. Era del tot conscient d’estar vivint els seus darrers dies amb la seva gent en aquest món i es declara llum: camineu mentre teniu la llum, a les fosques no sabríeu on anàveu: Jo sóc la llum.

Demostra que estima aquella gent i amb ella la gent del món. No vol que ens perdem en la fosca, que ens malmetem com el blat que no cau en terra bona. Ens estima i ens demostra amb quin neguit ho pateix. Pateix perquè sap que se’n va i que deixa molta feina inacabada.

Sefa Amell

17 de març 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Trobada conjunta dels dos Grups de Catequesi Familiar a Valldonzella amb el tema: Setmana Santa i Perdó

Dia del Seminari

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera (i darrera) Conferència Quaresmal organitzada per la Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El professor Joan Torra, rector de les Parròquies de Torelló, parlarà del tema: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats”

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Cinema: Projecció de la pel·lícula Casablanca

Diumenge, 25
Diumenge de Rams

16 de març 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració Comunitària se celebrarà el diumenge 8 d'abril, a les 12 del migdia, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

13 de març 2018

Espai Obert

Encara sota els efectes del dolor provocat per la inesperada mort de Jaume Botey, president de l’Associació Cristianisme al Segle XXI, sou convidats a una nova sessió d’Espai Obert.

Aquesta sessió havia estat programada amb la intervenció d’en Jaume per parlar dels efectes dels fonamentalismes. Davant de la seva absència, s'ha convidat Josep Maria Monferrer, escolapi i bon amic seu, perquè ens parli del pensament social d’en Jaume i de “Com viure amb dignitat els canvis de paradigmes culturals i socials”. També intervindran a l’acte Joel Cortés i Lluís Busquets, membres de Cristianisme al Segle XXI.

Aquesta sessió d’Espai Obert se celebrarà el proper dissabte, 17 de març, a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 i començarà a les 11 del matí.

11 de març 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Necessitem llum i esperança

El Llibre de les Cròniques que escoltem aquest diumenge ens parla de l’exili que va patir el poble d’Israel i com es va destruir tot allò que més estimava: el temple, la ciutat, el país. El salm que respon a aquesta lectura diu: “Com podem cantar cants del Senyor en terra estrangera”. No crec que, després de la segona guerra mundial, hi hagi hagut tants exiliats en el nostre món com els que hi ha ara. Allà, en el seu país hi han hagut de deixar familiars, amics, les seves llars i, sobretot, la seva vida de cada dia, la que els donava força per lluitar per un futur millor per als seus fills. Aquí, en els nostres països (països estranys, els nostres) no han trobat res que els doni estabilitat i per això han de seure a plorar i a mirar el cel sota les tendes que s’han fet ells mateixos en llocs inhòspits.

Poden tenir encara esperança que la seva sort canviarà?

Aquest IV Diumenge de Quaresma, a la meitat d’aquest temps de conversió i d’oportunitats, se li deia abans el “diumenge de l’alegria”, perquè el cant d’introducció diu així: “Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents tots els qui portàveu dol per ella”. I és perquè al final de la primera lectura es narra com Cir, un rei persa, es compadeix d’aquell poble dissortat i li restitueix la llibertat, una llibertat que és fer-los sentir novament persones humanes, una llibertat impossible sense haver recuperat la dignitat.

Què ens està passant a Europa? Tothom sap que sempre és i ha estat difícil acollir un estrany a casa nostra, i els crits que clamen per donar acollida als exiliats que arriben a les nostres terres, se’ls titlla fàcilment de fer demagògia, però, la veritat és que el temps passa i les raons polítiques i econòmiques que donen els governs europeus per posar barreres a tanta gent que plora la seva tragèdia, no solament menyspreen la dignitat de les persones mantenint-les arraconades en llocs infectes, com les tenen, sinó que, a més a més, els arrabassen la ja seva dèbil esperança. Què ens està passant a Europa? Les nostres assemblees dominicals estan sempre presidides pel Crist enlairat a la Creu. Jesús, a l’evangeli li diu a Nicodem, que, per als qui creuen, la Creu, símbol del patiment humà, és un signe d’esperança malgrat les aparences, perquè allí hi ha llum i vida eterna. Sense llum només hi ha foscor i mort. Els governs de l’església i dels estats, avui més que mai, cal que tinguin present que “tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum”. Avui diem grans paraules, però tot ho fem a les fosques.

Anton Ramon Sastre

10 de març 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 13
Casal Sant Ildefons: Xerrada de Quaresma a càrrec de Mn. Lluís Saumell

Reunió dels monitors del Grup Escolta amb els pares dels nois i noies, a les 9 del vespre

Dissabte, 17

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18
Trobada conjunta dels dos Grups de Catequesi Familiar

Dia del Seminari

07 de març 2018

En record de Jaume Botey

La mort d’en Jaume Botey ens ha agafat a contrapeu, ens ha deixat, no diré que de manera sobtada, però sí en un temps molt curt que a molts de nosaltres ha deixat corpresos. A Sant Ildefons el coneixíem bé i per nosaltres serà sempre el President de l’Associació Cristianisme al Segle XXI. Tenim molt present en la memòria la darrera sessió dels “Debats a Sant Ildefons” presidida per ell el passat 2 de novembre. Per fer una semblança de la seva trajectòria ens ha semblat adient reproduir aquest excel·lent article de Joan Minguet Batllori en l’espai “Mail obert” del diari Vilaweb, que porta per títol: Jaume Botey, la vida com a combat.

El convencionalisme burgès manté que de jove es pot ser incendiari, però que quan et fas gran has d’esdevenir bomber. Bé, ara ja ni això. La societat occidental, repressora vol que la joventut neixi matusserament envellida: que no protesti, que no faci pintades al carrer, que no tingui utopies, que visqui en un món injust de manera resignada i, a més, que aplaudeixi els qui engreixen els rics i vituperen els pobres.

Sortosament, però, hi ha persones que no perden mai l’esperit revoltat, que fins l’últim alè del seu pas per aquest món el dediquen a combatre les injustícies, a ajudar els més necessitats i, sobretot, a escampar el coneixement com una eina crítica indispensable.

Jaume Botey era una d’aquestes persones. Potser molts del qui llegiu aquest text no sabeu de qui parlo, perquè ell no es movia pels grans aparadors de la comunicació, ell treballava a peu d’obra, sense estridències ni ressons mediàtics.

Jaume Botey no era cap incendiari, he conegut poca gent tan pacífica com ell, però tampoc mai no va voler jugar el menyspreable paper d’aquell que apaga els focs individuals i socials per aparentar que tot va bé. Sobretot, quan les coses no hi van, de bé, sinó ben al contrari. Des de la confluència crítica del cristianisme i del marxisme, en Jaume ha esdevingut un referent de molta gent. El problema de Catalunya és que oblidem molt aviat aquells pensadors o activistes d’abans d’ahir (Sacristan o Fernández Bueny, per exemple), i sembla que tot hagi de començar de zero cada pocs anys.

04 de març 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Quaresma és un temps molt especial, diria que té aires de sagrat. Des del dimecres de cendra fins el diumenge pasqual haurem, potser, viscut moments de tendresa i de senzilla i beneïda meditació. O potser no haurem viscut cap experiència i, tard o d’hora, n’haurem sentit la necessitat. Tanmateix, només han transcorregut dues setmanes i serà bo que mirem de no fer massa tard.

Voldríem viure una “resurrecció” que ens faci retornar a la vida nova i a noves il·lusions. El temps ens mena sovint a la rutina i fins i tot al lamentable oblit. És per això que no podem badar. Sovint passem de la devoció a la maleïda rutina i ens perdem en un bosc d’oblits i desencerts.

Què hauríem de fer, doncs? Crec que hauríem de tancar els ulls i imaginar un espai nou i descobrir-hi noves intencions i nous projectes de vida. Abans, però, oblidem el passat. No podem utilitzar una antiga rutina si volem obrir nous camins i nous espais. Seria massa perillós, massa arriscat. Perquè això no ens passi, haurem de fer servir el nostre enginy. Hem d’inventar nous projectes, noves inquietuds, nous propòsits i, per què no, també noves pregàries per no caure en la rutina o, perdoneu, en la mediocritat.

Quaresma té, des del primer dia, aquesta beneïda intenció. Vol sortir de la rutina, vol parlar amb nous mots, vol escoltar noves crides i sobretot vol pregar amb més força i amb més gran intenció. La rutina ens fa mal, amaga aquella cara nova que ens mostra nous somriures i canta noves esperances. Sí, necessitem cares noves, paraules noves, pregàries noves i, sobretot, eucaristies que ens acostin als grans misteris que hi celebrem. La nostra pobresa espiritual no ha de ser obstacle a la nostra bona voluntat. Al contrari. Ens ensenya un camí possible per allunyar-nos dels nostres atzucacs. L’espiritualitat és aire fresc, projecte senzill, abastable per a aquells que no es volen mai allunyar de la pobresa i de la humilitat.

Tant de bo no marrem el camí quaresmal. Donem-nos a les virtuts de la humilitat i de la perseverança. Busquem moments de silenci que ens facin més assequibles a l’amor i a la pau. Així ens acostarem a la vida nova de la mort i de la resurrecció.

Ferran Aguiló

03 de març 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 4
Dia d'Hispanoamèrica


Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Guarir ferides. El professor Francesc Torralba, filòsof i teòleg, ens parlarà d’ "Alliberar-se del ressentiment"

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 6
Casal Sant Ildefons: Campionat de rummikub

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 7
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

01 de març 2018

Reflexions sobre la nota dels bisbes de Catalunya a propòsit dels esdeveniments polítics i socials que s’han produït en els darrers mesos a Catalunya

Fa mesos que el nostre País viu amb una gran excepcionalitat. Tots recordem els fets. La més greu conseqüència és la suspensió de les nostres institucions, a causa de l’aplicació del ja famós article 155 de la Constitució; i també, l’empresonament de dirigents polítics i presidents d’associacions cíviques; l’exili del President i altres consellers a Bèlgica, i les inacabables declaracions de persones als tribunals.

Els fets són aquests, ara bé les interpretacions i valoracions són diverses. Per a alguns això és conseqüència d’una sèrie d'actes promoguts pels dirigents de Catalunya i que no s’ajustaven a les lleis en vigor; per altres és la conseqüència de la negació al poble català del dret d’autodeterminació.

No és fàcil dialogar entre les persones que defensen una opció o una altra. Malgrat tot, la convivència no s’ha fet malbé. No és cert, al menys en la majoria de les famílies, que s’hagin trencat de forma irreversible llaços d’amistat. Em sembla que algunes vegades hi ha més passió, parlant d’altres temes, com pot ser del futbol...

En aquestes circumstàncies són molts els que m’han preguntat, i l’Església què diu? Hi ha qui s’ha sentit molest per les declaracions d’algun eclesiàstic de fora de Catalunya. Altres lloen algunes iniciatives d’alguns bisbes catalans, però es trobava a faltar una veu col·lectiva dels bisbes de la Tarraconense.

El passat dia 16 de febrer, els bisbes de Catalunya publicaren una nota conjunta. Nota que trobareu en la Web de la Conferència Episcopal Tarraconense. Una nota que us convido a llegir amb una actitud receptiva.

Els punts clau d’aquesta nota són:
a) A Catalunya hi ha un problema polític: No podem ignorar ni menystenir que en relació a Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú de tothom.
b) Crida als parlamentaris a què formin govern:
c) Reflexió serena sobre els presos: Pel que fa a la presó preventiva d’alguns antics membres del govern i d’alguns dirigents d’organitzacions socials, sense entrar en debats jurídics, demanem una reflexió serena sobre aquest fet, en vistes a propiciar el clima de diàleg que tant necessitem i en la que no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats.
d) Legitimitat moral de les diferents opcions: novament reafirmem que, encara que no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta als nous escenaris que en els darrers temps s’han plantejat, defensem la legitimitat moral de les diverses opcions sobre l’estructura política de Catalunya que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i siguin defensades de forma pacífica i democràtica.


Fins aquí alguns punts de la nota dels bisbes. Personalment, respecto totes les opcions polítiques, ara bé, em sembla que tothom, indistintament del que pensem i promoguem, ens hem de trobar amb la defensa de la dignitat de les persones. Tinc els meus dubtes que algunes actuacions, especialment les de presó preventiva es puguin defensar des de la Doctrina social de l’església (vegeu en el Full de fa dues setmanes, el que el 2014 va dir el Papa Francesc, sobre la presó preventiva).

Quaresma és temps de pregària. Preguem i treballem per la pau i la convivència a Catalunya, i denunciem la vulneració de drets.

Josep m Jubany