20 de febrer 2018

Quaresma: aprendre a parlar amb Déu

La quaresma és un temps que ens hauria de servir per preparar-nos a la festa i a la celebració de la mort/resurrecció de Jesús. Els textos i les pregàries, que articulen les celebracions dominicals durant aquest temps, ens parlen tot sovint de penitència, dejuni i oració, conceptes i paraules que apunten a actituds, disposicions i, fins i tot, determinades accions, que tots hauríem d’adoptar o fer, per tal que, arribat el moment de celebrar la festa central de la nostra fe, s’esdevingués la festa de la presència de l’acció definitivament salvadora que Déu ha fet per nosaltres i per tota la humanitat. Donat que Jesús es lliurà o va acceptar voluntàriament la mort, fa ja molts segles, potser ens ajudaria a aprofundir la nostra espiritualitat cristiana, meditar en aquesta presència i actualitat de la seva Pasqua.

La mort i la resurrecció de Jesús són el darrer acte de la seva missió a la terra. Són dos moments inseparables del mateix diàleg que Déu ha intentat tenir sempre amb els homes de bona voluntat, i que va entrar en la seva fase definitiva, quan Ell, Jesús, va néixer i es va fer home. L’aparició de Jesús entre els homes, el Nadal que tot just acabem de celebrar, ens descobreix que el nostre Déu és una Pare que té neguit per parlar amb els seus fills, els homes. Si de veritat creiem que Jesús és la Paraula de Déu, hem de creure també que Déu ens parla, encara avui, en la persona de Jesús.

Com qualsevol de nosaltres, Ell, a mesura que els anys passaven, va prendre consciència de què la vida, aquesta fantàstica aventura humana, ha d’afrontar la mort, un moment que Ell el va imaginar com un punt de la mateixa existència humana. Jesús pregava, dejunava, fou temptat pel mal, anunciava el què volia Déu per als homes, s’entretenia i parlava amb la gent que trobava, feia amics, va patir incomprensió, va ser perseguit i va assimilar també que havia de morir. S’adonà que Déu, el seu Pare, parlava dintre seu, perquè portés a terme un missatge de pau i de misericòrdia i, com que intuí que la seva vida seria curta, decidí enfocar-la de manera que tingués sentit, és a dir, que la mort no s’emportés tot al no res.

La vida de Jesús és la seva resposta al diàleg iniciat pel seu Pare amb ell i la seva mort és la seva darrera paraula en aquest diàleg. La resurrecció, la vida plena, la vida al costat de Déu, és el signe de l’acceptació del Pare de la vida i de la mort del seu Fill.

La seva fidelitat és el camí de la nostra salvació i això és el que fem present i celebrem a la festa de Pasqua. La Quaresma, doncs, ens hauria de fer descobrir que el diàleg, iniciat per Déu en la persona de Jesús, avui continua amb nosaltres.

Anton Ramon Sastre