14 de gener 2018

Reflexions a la paraula de Déu

Parleu que el vostre servent us escolta

L’actitud que hem de tenir com a creients la troben en Samuel, en la primera lectura i en Andreu i Pere que s’interessen per saber on s’allotja Jesús. No és fàcil, avui, tenir disponibilitat per fer un seguiment compromès de la vida que Jesús elegí per mostrar el Regne de Déu a tots els seus contemporanis.

Samuel està sempre amatent i té una actitud de disponibilitat, la qual el durà durant la seva vida a servir Déu com a profeta. Joan descobreix Jesús i fa que Andreu i Pere el segueixin. Un seguiment de risc. No analitzen a fons, com faríem nosaltres, els inconvenients que els pot portar aquest seguiment. Volen veure on s’allotja. Segur que varen copsar que el viure fresc i gens encarcarat de Jesús, els conduiria vers la vida lliure. No varen avaluar si el seguiment els resultaria còmode o no. Van adonar-se que el mestre Jesús era un home que parlava amb autoritat i se´n varen anar amb ell a fer camí.

Hauríem de fer un esforç de revisió de la nostra vida tant personal com col·lectiva i veure si en la nostra història personal preval el càlcul i les seguretats, o bé estem en actitud de resposta a Déu. L’única manera de saber-ho és deixant-nos interpel·lar per l’Evangeli ara, avui i aquí.

Les institucions humanes, religioses o ciutadanes, tendeixen a crear estructures que limiten la frescor i llibertat del viure. Hem de ser prou clarividents i lliures per saber actuar d’acord amb l’estil de Jesús. No ens faci por fer-ho. La primera conversió ha d’iniciar-se en nosaltres mateixos. Fora un frau a la nostra consciència si no sabéssim ser autocrítics per tal de sortir de les rutines, comoditats i seguretats. Volem institucions de tota mena que es transformin, però nosaltres seguim actuant com sempre, sense pensar que la construcció del Regne, pel qual Jesús de Natzaret va lluitar aferrissadament, ha de començar per tots nosaltres.

Requerim, per poder-ho fer, saber llegir el nostre entorn. Per això ens cal actuar com Samuel i el seguiment sense condicions de Pere i Andreu.

Ignasi Garcia i Clavel