30 de gener 2018

Compartint el viatge, compartint la vida

Diumenge dia 14, l'Església celebrà la Jornada mundial del migrant i refugiat. Aquest diumenge passat, a la parròquia mare de Déu de la Salut de Badalona hi va haver un acte diocesà.

Us reproduïm l’article que Mn. Josep m Jubany, publicà aquell dia al Full Dominical de l’Arquebisbat de Barcelona amb motiu d'aquesta Jornada.

Compartint el viatge, compartint la vida


Cada dilluns, juntament amb un company, vaig al Centre d'internament d'estrangers, conegut popularment com CIE. La raó de a nostra visita és el de l'assistència religiosa, encara que la majoria dels que estan internats són de religió musulmana. La pregunta és: què hi fem? Doncs molt senzill, escoltar i acompanyar, facilitar-los que algun voluntari de MigraStudium els vagi a visitar. Si és possible ens posem en contacte amb les seves famílies. Escoltem històries de vides que totes elles tenen un component tràgic. Els internats es troben en el centre per una mateixa causa: no tenen papers. Tots, en un passat més o menys recent havien tingut un somni, una il·lusió, gaudir d'una vida digna que els era negada en el seu país d'origen. Tots han realitzat un viatge que tenia per meta arribar a Europa. S’imaginaven el vell continent com la terra promesa, on trobarien treball, allotjament, educació per als seus fills, etc. Els trobes en el CIE totalment vençuts, s'han gastat el que tenien o no tenien, molts han arriscat la vida fent travesses pel mar, estafats per màfies que els han cobrat quantitats de diners que superaven totes les seves possibilitats. Ara, tancats, van veient passar els dies, alguns encara mantenen un bri d'esperança, potser no els deportaran. El neguit davant de la incertesa és molt gran. Saben que hi ha un màxim de seixanta dies perquè el jutge decideixi.

En el CIE les hores van passant molt a poc a poc. Alguns es consolen pensant amb les seves famílies, d'altres ja fan plans per tornar una altra vegada en el cas que siguin expulsats. Davant d'aquesta realitat s'imposa una reflexió i unes preguntes: No som tots fills del mateix Déu? No tenen dret a tenir les mateixes esperances que tenim els homes i dones de l'anomenat Primer món? Nosaltres, com a seguidors de Jesús, no els hem d'estimar com a nosaltres mateixos? I com ens recordava el papa Francesc en el seu memorable viatge a l'Illa Lampedusa, Déu ens interrogarà a cadascun de nosaltres, com va fer a Caïm, tot preguntant-nos: On és el teu germà?

El Papa Francesc ens ha recordat que a Europa es trenquen ponts i es construeixen murs, i també que la solidaritat és una paraula que es vol treure del diccionari. Vergonya és el que hauríem de tenir tots davant del drama dels refugiats i migrants.

No podem restar insensibles davant de les notícies que cada dia ens transmeten els mitjans de comunicació. No podem restar impassibles quan se'ns informa que cada dia són més els que intenten entrar a casa nostra i són internats en edificis destinats a presó, i que països com Líbia (que per cert, ha cobrat de la Comunitat Europea per no deixar passar els refugiats) els venen com esclaus i molt més.

Aquest any el Papa, en el seu missatge amb motiu de la Jornada mundial del Migrant i del Refugiat, ens exhorta amb quatre verbs: Acollir, promoure, protegir, integrar. Nosaltres us proposem "compartir el viatge, compartir la vida". Tot un programa. Si som capaços de mirar als ulls els nostre germans migrats o refugiats, i adonar-nos del seu patiment. Segur que ho podrem fer.

Josep m Jubany
Delegat de pastoral social, Barcelona



<

29 de gener 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració tindrà lloc el diumenge 4 de febrer a les 12 del migdia.

El dissabte anterior dia 3 es reuniran a les 5 de la tarda els pares i padrins del infants que rebran el baptisme amb l'Equip de Baptismes per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la Secretaria de la Comunitat en hores de despatx.


28 de gener 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

La «Paraula de Déu» no és una «transcripció literal» del «dictat» de Déu. És, en primera instància, la paraula que els homes escrivim sobre ell, al llarg de la història, en la nostra cerca d'ell, en el nostre intent de trobar-lo. Inspirats per ell, sí, però l'escrivim nosaltres. I, és clar, la construïm amb els «materials» de què disposem: els nostres coneixements i conceptes, científics o no, sobre el cosmos i la física, sobre l'ésser humà, sobre les relacions de poder a la societat, en les condicions econòmiques de cada època, i amb les nostres necessitats, desitjos i emocions.

Això explica les imatges tan diferents que, sobre Déu, apareixen a la Bíblia. La que avui se’ns mostra en el Deuteronomi, ens recorda la d'un Senyor poderós al que cal témer, obeir i sotmetre'ns-hi, sota amenaça de mort. Ens recorda la figura d'un dictador. Però, l'Esperit de Jesús ens ha ensenyat a esbrinar i entendre que Déu no és així. Que diferent és morir per no haver obeït al dictador, executat per ell, o morir perquè ens apartem de la Llum i de l'Amor, i llavors, defallim i morim.

Tampoc Pau ens resulta convincent a molts creients d'avui. «Jo voldria que visquéssiu sense neguit». Quelcom metafòric pel fet de ser impossible. La vida, l'existència de tothom està plena de neguits. El neguit és essencial a la nostra condició humana, vulnerable, limitada, necessitada de compassió. L'important és com gestionem els neguits, com els transformem en ocasió de créixer. I la vida del no casat, del consagrat al Senyor, també està plena de neguits, igual que la del casat. «El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor».

Quines són les coses del Senyor? l'amor i la compassió. Totes les coses són del Senyor -també «les del món»-, si les fem amb amor i compassió, si estimem fondament, si el busquem sincerament. Casar-se o no casar-se pot ser, tant una cosa com l'altra, bona o dolenta. És una qüestió de crida interior. I la crida -deia Ignasi de Loyola- cal discernir-la.

La pau del cor és un senyal del Déu que la fa. I el seu Esperit ens fa adonar-nos-en quan ell ens parla. «La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat, i no com ho feien els mestres de la Llei» Captem de seguida quan alguna cosa és autèntica, és viva. I ens impacta pregonament. El secret és que Crist vivia en el Pare i el Pare en Ell. Deia el que vivia i sentia. Entenia perfectament què genera vida i què no. La Llei es subordinava a aquest fi.

Demanem que el seu Esperit ens guiï a fer-ho. Llavors tot es farà nou: «...Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat!»

Santiago Quijano


27 de gener 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera


Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Calçotada a La Floresta

Divendres, 2
Festa de la Candelera


Jornada de la Vida Consagrada

Dissabte, 3
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

24 de gener 2018

Celebració de la Festivitat de Sant Ildefons, el nostre Sant Patró

Com en altres anys per adaptar-nos a l’agenda del bisbe que presideix la celebració de l’Eucaristia, hem ajornat la celebració de la festa fins al dissabte dia 27. Tinguem un record per Mons. Sebastià Taltavull, ara bisbe de Mallorca, que durant tants anys ens ha acompanyat en aquesta festivitat amb un afecte molt especial per la nostra comunitat; la seva proximitat l’hem sentit i gaudit en cadascuna de les seves visites i des d’aquí li ho volem agrair amb tot el cor.

Ara és l’hora del relleu, enguany serà el recentment nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Antoni Vadell qui ens ha volgut acompanyar en la nostra festa per presidir l’Eucaristia. Tindrem ocasió de conèixer-lo i saludar-lo.

Prèviament, al llarg de la tarda, hi haurà activitats conjuntes de l’Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons; i a les 7 de la tarda hi haurà un concert del Cor Diaula, que també participarà amb els seus cants a l’Eucaristia posterior.

El Cor Diaula participa de la celebració de Sant Ildefons amb un concert
Fundat l’any 1991 en el si del Centre d’Educació Musical Diaula, progressivament ha anat incorporant nous cantaires amb l’interès comú de gaudir del fet de cantar amb un treball rigorós i disciplinat. Actualment consta de 32 membre.

La seva directora Blanca Martí, dirigeix a més del Cor Diaula, el cor femení Heurai la Coral Lonxe da Terra.

El cor ha col·laborat en molts actes de la ciutat i ha actuat en algunes de les seves sales més emblemàtiques: el Palau de la Música Catalana, l’Auditori, l’Auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, les esglésies del Pi i de Sant Just i Pastor, la cova del Drac i la Casa Elizalde. També ha actuat en diversos indrets de Catalunya i Europa, destacant la interpretació d’obres com el Magníficat de J. Rutter, El Gloria de Vivaldi, la Misa Criolla d’Ariel Ramírez i l’estrena de les Cantiones Sacrae de Johan Duijck.

22 de gener 2018

El dimarts 23, celebrem la festa de Sant Ildefons, patró de la Comunitat

Per poder facilitar la participació de tots, comunitàriament ho celebrarem el dissabte dia 27 a les 8 del vespre amb una Eucaristia concelebrada, presidida per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona.

És costum a casa nostra, celebrar amb els familiars els sants de cadascun dels seus membres. Nosaltres formem part de la gran família de la comunitat de Sant Ildefons, i és obligat que també comunitàriament ho celebrem, i ho fem al voltant de l’altar de l’eucaristia. També serà l’oportunitat de conèixer a Mons. Antoni Vadell, des del setembre bisbe auxiliar de Barcelona.

Per als cristians, el patró, no és tant sols el nom pel que som coneguts. El patró és el sant que ens protegeix i intercedeix per nosaltres. La seva vida és i ha de ser per tots un exemple. Un dels signes de secularització dels nostres dies és que cada vegada més és perd el costum de celebrar els sants (tradició molt arrelada a casa nostra) i se substitueix per la celebració de l’aniversari del naixement. És una forma molt subtil de silenciar la importància del nom i del patró.

Ignoro les raons del perquè quan es va erigir la nostra comunitat, es va elegir el nom de Sant Ildefons. Sospito, encara que no en tinc la certesa, que fou una decisió del aleshores, bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego. Ell abans de ser bisbe de Barcelona havia estat bisbe auxiliar del Dr. Isidre Gomà, arquebisbe de Toledo. Ildefons fou un dels grans bisbes de la seu Toledana i voldria retre-li homenatge.

En efecte, Sant Ildefons va viure en el segle VII, en l’Espanya visigòtica, i fou un dels eclesiàstics més preeminents de la seva època. Coneixem la seva vida perquè un dels seus successors, Sant Julià, ens l’explicà, i sobretot coneixem molta de la seva obra escrita. Ell de jove va ingressar al monestir d’Agali, (prop de Toledo) d’on en fou abat. Com a abat participà en alguns del concilis de Toledo. Trobades molt importants en l’església visigòtica. En el 657 fou elegit bisbe de Toledo.

Sant Ildefons va destacar, sobretot, pels seus escrits, i per la seva defensa de la virginitat de la mare de Déu. Per a ell la virginitat de Maria era una manifestació de l’encarnació veritable de Déu enmig nostre. També té altres obres sobre el baptisme, i composà algunes pregàries litúrgiques. Conservem part de la correspondència que va mantenir amb Quirze, bisbe de Barcelona, aquest en les seves cartes manifestà la seva admiració i agraïment pel mestratge d’Ildefons.

La iconògrafia el representa rebent de Maria una casulla. Segons el seu biògraf, se li va aparèixer Maria asseguda a la seu del bisbe de Toledo, el va revestir amb una túnica. Maria diu que fa aquest gest com a reconeixement a la devoció que Ildefons li professa, i la Verge acabà amb aquestes paraules: “Et vesteixo ja des d’ara amb ornaments de glòria, perquè desprès, a les meves estances, puguis gaudir-ne amb tots els servents del meu fill”. Ildefons morí l’any 667; està enterrat a Zamora.

El dissabte vinent es realitzaran diferents activitats. No cal dir que l’acte més important és la celebració Eucarística a les 8 del vespre. Abans, a les 7 de la tarda, el cor Diaula ens oferirà un concert. També aquest cor participarà en els cants de la Missa.

Amb motiu d’aquesta festa, com cada any, publiquem una memòria d‘activitats de la nostra comunitat. La seva lectura és un motiu de donar gràcies a Déu pel que hem fet, i demanem el seu ajut per les nostres mancances.

El dia 27 tots hi som convocats. És una forma de visualitzar que és cert el nom en que ens agrada anomenar la nostra parròquia, comunitat de Sant Ildefons. Ser comunitat, significa formar part d’una família. Honorem, doncs, a Sant Ildefons.

Josep m Jubany

21 de gener 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

No badem: sabem on anem?

El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué: “Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré”.

No hem de fugir de la presència de Déu. Déu es comunica constantment amb tots els homes a través dels mateixos homes. No podem fer oïdes sordes. Hem de treure'ns tot el que és superficial de sobre, el Senyor escolta els cors sincers. Tots hem de ser portadors de les paraules de salvació de Jesús.

Com hem de preparar-nos per cercar Déu, ens ho diu el Salm: “El qui té el cor sincer i les mans sense culpa”. I amb les mans plenes de bones obres.

Sant Pau ens diu: “Jo voldria que visquéssiu sense neguit”.

Les preocupacions que tenim per les coses d’aquest món les hem de tractar amb la mirada posada en el més enllà. En el nostre quefer diari ens ocupem, i fem bé, dels nostres fills, dels nostres néts, dels nostres pares, del veí que està sol, de l’amic que s’ha quedat sense feina. Dels més necessitats d’aquest món a través de Càrites, d’Intermón i de moltes altres ONGs que estan al servei dels més necessitats.

Aquests afers són els arbres potents que intenten pal·liar les grans diferències socials d’aquest món, on els més perjudicats són les persones més vulnerables. Enmig d’aquest bosc hem de trobar el camí sense neguits, sabent que Déu està sempre en nosaltres. Ens hi ajudarà l’Evangeli d’avui amb la crida que fa Jesús vora el llac de Galilea, si ens deixem veure per Jesús; si el nostre cor està obert a la seva paraula; si estem atents al que ens demana; si som capaços de deixar els nostres pensaments quadriculats amb les nostres certeses per posar-nos al costat de les persones més humils, més senzilles, més necessitades. Aquesta és la crida que ens fa avui Jesús per anar amb Ell.

Pere Rius

20 de gener 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 22
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 23

Casal Sant Ildefons: Xerrada de la Sra. Maribel Pendás que ens parlarà de “La belleza de la mujer”

Dimecres, 24
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 27
Celebració de la Festa de Sant Ildefons amb activitats conjuntes de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i l'Esplai Sant Ildefons

Diumenge, 28

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera

19 de gener 2018

Pregar

Em diuen que no et parli, que ets només la llei abstracta d’un mecànic univers o la química secreta d’un cervell que no té ànima.

Em diuen que parlar-te és parlar sol amb mi mateix de desigs inassolibles, com en una antiga màgia.

Em diuen que m’enganyo.

Potser sí.

Potser sí que tot és fred i immensitat, un atzar cec que a les palpentes ens ha fet indiferent, sense sentit, i sord del tot a tota súplica.

Ben mirat, la pau del món no arriba mai, la fam perdura, la maldat no troba límits i la mort escapça els dies de qui més desitja viure, malgrat tant pregar.

Però callar m’agrada tant!:

buidar la ment, anar baixant molt lentament en el silenci del desig, foragitar tot el tumult habitual, i restar mut com una pedra.

I llavors sento un escalf, un fonament, un indici de sentit, un excés, en mi mateix, d’altra presència que la meva,

i un desig d’escoltar molt, com si morir no fos truncar, com si deixar fos adquirir, com si cedir fos afirmar, com si donar-se fos guanyar tot el triomf de la partida.

I llavors m’agrada unir la meva veu, obscurament, a tantes veus que han entonat, abans que jo, un cant semblant:

no sé si demanar però demano, per amor a la justícia, contra crims i crueltats,

no sé si celebrar però celebro, per amor a una alegria que mereix no ser callada,

no sé quines paraules podria fer servir i faig servir les que ja he dit quinze mil nits, que ja he cantat tres mil diumenges, que de petit van ensenyar-me.

No sempre la pregària és un cant ni una certesa: sovint és una cendra que conserva l’escalfor secreta d’un caliu.

No sempre la pregària m’arriba gaire endintre: sovint és rutinària, escèptica, cansada, feixuga de costums i desenganys.

Però prego cada dia, tot lligant un dia amb l’altre amb aquest fil de mots tenaços, de desigs perseverants, de fracassos superats, amb la inèrcia d’una llum que em va colpir per sempre i que m’acull encara.



David Jou - del llibre: Poemes de Nadal i de Setmana Santa

17 de gener 2018

Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Com cada any del 18 al 25 de gener celebrarem la setmana de pregària organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia pregarem amb tots els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos amb el cor obert a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers el camí de la veritat.

14 de gener 2018

Reflexions a la paraula de Déu

Parleu que el vostre servent us escolta

L’actitud que hem de tenir com a creients la troben en Samuel, en la primera lectura i en Andreu i Pere que s’interessen per saber on s’allotja Jesús. No és fàcil, avui, tenir disponibilitat per fer un seguiment compromès de la vida que Jesús elegí per mostrar el Regne de Déu a tots els seus contemporanis.

Samuel està sempre amatent i té una actitud de disponibilitat, la qual el durà durant la seva vida a servir Déu com a profeta. Joan descobreix Jesús i fa que Andreu i Pere el segueixin. Un seguiment de risc. No analitzen a fons, com faríem nosaltres, els inconvenients que els pot portar aquest seguiment. Volen veure on s’allotja. Segur que varen copsar que el viure fresc i gens encarcarat de Jesús, els conduiria vers la vida lliure. No varen avaluar si el seguiment els resultaria còmode o no. Van adonar-se que el mestre Jesús era un home que parlava amb autoritat i se´n varen anar amb ell a fer camí.

Hauríem de fer un esforç de revisió de la nostra vida tant personal com col·lectiva i veure si en la nostra història personal preval el càlcul i les seguretats, o bé estem en actitud de resposta a Déu. L’única manera de saber-ho és deixant-nos interpel·lar per l’Evangeli ara, avui i aquí.

Les institucions humanes, religioses o ciutadanes, tendeixen a crear estructures que limiten la frescor i llibertat del viure. Hem de ser prou clarividents i lliures per saber actuar d’acord amb l’estil de Jesús. No ens faci por fer-ho. La primera conversió ha d’iniciar-se en nosaltres mateixos. Fora un frau a la nostra consciència si no sabéssim ser autocrítics per tal de sortir de les rutines, comoditats i seguretats. Volem institucions de tota mena que es transformin, però nosaltres seguim actuant com sempre, sense pensar que la construcció del Regne, pel qual Jesús de Natzaret va lluitar aferrissadament, ha de començar per tots nosaltres.

Requerim, per poder-ho fer, saber llegir el nostre entorn. Per això ens cal actuar com Samuel i el seguiment sense condicions de Pere i Andreu.

Ignasi Garcia i Clavel


13 de gener 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Jornada Mundial de les Migracions

Dilluns, 15

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 16

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 20
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

11 de gener 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el diumenge 4 de febrer a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

08 de gener 2018

Concert d’hivern de Contrapunto Vocale

La coral Contrapunto Vocale ens oferirà el proper diumenge dia 14 de gener, a les 6 de la tarda, un concert de Nadal molt especial: un viatge a un passat de sonoritats arcaiques ens farà reviure els esdeveniments que van ocórrer fa més de dos mil anys.

El viatge comença a la Itàlia dels segles XVI–XVII, amb Madrigals de Claudio Monteverdi, i segueix amb peces del Cançoner d'Uppsala (1556), totes elles de temàtica nadalenca: una mostra de com aquestes festes han despertat l'interès i l'admiració dels homes de tots els temps. Per acabar, no ens han volgut deixar sense alguna de les melodies més nostrades per a aquestes dates.

Esperem que gaudiu del concert i que us resulti una agradable clausura de les festes nadalenques.

07 de gener 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Amb el baptisme comença una nova etapa de Jesús. Ja queda lluny la infància, plena d’episodis premonitoris de la missió que ha vingut a complir. Queda enrere també la vida ordinària a Natzaret que tot just podem intuir per algunes referències.

El primer que fa Jesús és anar a buscar a Joan que anunciava la vinguda d’algú més poderós que ell que batejaria amb l’Esperit Sant. En rebre el baptisme d’aigua es produeix una manifestació divina. El cel s’esquinçà, així com s’esquinçarà la cortina del temple el Divendres Sant: s’obre la frontera entre el món diví i el món terrenal. Jesús n’és el responsable, atès que viu entre els homes ple de l’esperit diví.

La veu del cel rebel·la la identitat i la missió de Jesús al món. És el fill i ha de ser el servent del senyor, perquè la veu del cel evoca els cants del servent que els havíem trobat al llibre d’Isaïes. Ell serà, doncs, el qui prendrà damunt seu el pecat del món.

Preguem amb Jesús el Senyor i podem dir-li: Senyor vós que ens heu nodrit amb el do sagrat, feu que, havent escoltat amb fe el vostre fill unigènit puguem ser anomenats fills vostres i que de fet ho siguem.

Amb l’aigua del baptisme comencem a participar de la vida de Jesús. Vàrem sentir la veu del cel que proclamava el fill estimat i servent ben unit al Pare i lliurat del tot a la humanitat.

Senyor sovint em trobo barrinant què fer amb la meva vida, com puc defugir els problemes i assegurar-me una existència còmode i plaent.

Que recordi sempre que m’has fet el teu fill i que lluny de tu no trobaré res de bo, m’has fet per als altres i només servint-te trobaré el sentit de la meva vida.

Mireia Galobart

06 de gener 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. El tema que tractarà el Grup serà: “Els càtars”

Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre on es tractarà el treball que fa l'església per mitjà de l’associació SICAR.cat en el camp del tràfic d'éssers humans


Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: FESTA DE REIS. Tindrem Reis, tortells, l’amic invisible (el regal entre 5 i 7 euros) i ens vindrà a cantar gospel la coral “Sant Gervasi Gospel Friends”. La festa serà al soterrani

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 10

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 13
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 14

Jornada Mundial de les Migracions

04 de gener 2018

Assemblea del dilluns 8 de gener

A principi de curs el consell Pastoral acordà que el tema central de les assemblees d'aquest curs mensual fos " El paper de l'Església en el nostre temps".

En l’assemblea d’aquest mes de gener presentarem el treball que fa l'església per mitjà de l’associació SICAR.cat en el camp del tràfic d'éssers humans.

SICAR.cat és una obra social de les Religioses Adoratrius i dóna resposta, a Catalunya, a les necessitats que tenen les dones, algunes amb els seus fills i filles menors a càrrec, que han sobreviscut a aquesta greu violació de drets humans. Des de fa 15 anys, SICAR.cat acompanya els processos de recuperació d’aquestes persones i els hi ofereix una atenció integral digna que cobreix les seves necessitats més bàsiques com l’habitatge, l’accés a la salut, l’assessoria jurídica, la inserció laboral, etc. Recordeu que la col·lecta que es va fer en les Misses de la Nit de Nadal fou destinada a aquesta obra.

La religiosa Encarna Jordan, directora de SICAR.cat, serà la que ens explicarà la feina de l'obra. Aquesta feina que fan institucions com SICAR.cat és molt desconeguda i en aquesta assemblea tindrem l’oportunitat de conèixer de primera ma la magnitud d'aquesta tragèdia del tràfic d'éssers humans. Serà aquest proper dilluns dia 8 de gener a les 8 del vespre.


Esperem poder trobar-nos tots en aquest nou any que comencem.

Cordialment,


El Consell Pastoral

03 de gener 2018

Carta als Reis

Benvolguts Reis de l'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar: La comunitat de Sant Ildefons s'adreça a vosaltres, que amb els regals que vàreu dur al nen Jesús li vàreu reconèixer la seva filiació divina i després heu volgut, una vegada a l'any, en commemoració d'aquell fet, fer feliços als nens de tot el món portant-los regals.

Aquest fet tan singular, que té tants anys de continuïtat en les nostres terres, fins a esdevenir-ne una tradició, que tots esperem d'un any a l’altre i que desitgem que no s'acabi mai, s'escenifica en tots els nostres pobles i fa de la tarda-nit del dia cinc de gener una nit meravellosa que gaudim intensament, sobretot en família, quan veiem brillar els ulls dels nostres fills i néts, que esperen amb deler la vostra Reial vinguda. Les desfilades omplen els nostres carrers amb les carrosses i tot el seu seguici, i els nens gaudeixen veient-vos en persona, sabent que en poques hores els repartireu les joguines que esperen amb delit. Que l'estrella que us va guiar fins a Betlem, perquè poguéssiu adorar a Déu fet home, us guiï per aquests verals nostres perquè pugueu realitzar la vostra tasca amb l'entrega total que sempre us ha caracteritzat.

Nosaltres que volem seguir les indicacions del nostre Mestre i Pastor, Jesús de Natzaret, que ens va dir: "si no us feu com a nens no entrareu al Regne del cel" (Lluc, 18, 17), amb la il•lusió i l'esperança amb què els nens us envien les seves cartes, també fem la nostra esperant de ses Majestats que ens sereu benèvols perquè no sabem si hem estat prou bons, però sí que ho hem intentat.

I aquí van les nostres peticions:

1a. Porteu-nos la pau i la concòrdia pel nostre país, que viu en un atzucac no gens fàcil de superar, que necessitem per a una convivència en la germanor amb tots els pobles d'Espanya.

2a. Porteu-nos l'alliberament dels presos polítics, que per una mala interpretació de la llei rauen a la presó o a l'exili, fet especialment dolorós en aquestes diades tan familiars, quan els seus els hauran trobat a faltar, especialment els fills.
3a. Porteu-nos seny per a tothom i d'una manera especial per als nostres polítics i dirigents, també pels eclesiàstics, perquè sàpiguen menar pel bon camí el poble que ara està una mica desorientat pels fets que s'han produït, alguns amb violència. Que l'interès del país estigui per sobre dels interessos partidistes.

4a. Toqueu també els nostres cors perquè siguem constants en l'amor envers els nostres germans més desvalguts, que no tenen ni els mitjans ni l'ocasió per fer-vos la carta amb les seves peticions. La nostra solidaritat ha d'ésser amb ells, i amb les seves necessitats.

5a i última. Infoneu-nos l'esperança que el demà serà millor, si uns i altres som portadors dels valors, que a nosaltres, els cristians, ens va transmetre Jesús de Natzaret.

No sabem si estem demanant massa, però sí que sabem de la vostra generositat i és per això que us hem adreçat aquesta carta esperant que sigui atesa.

Gràcies. Adéu siau. I repartiu tota la felicitat que pugueu per tot el món, que n'està molt faltat.

Marcel Coromines en nom de la Comunitat de Sant Ildefons
.

02 de gener 2018

Quarantè aniversari del nostre Full Informatiu

El Full Informatiu de Sant Ildefons ha entrat en aquest any 2017 en el quarantè any de la seva existència, per tant amb l’exemplar d’aquest cap de setmana s’acompleixen aquests 40 anys.

El Full és una publicació petita i modesta que va néixer de la mà de Mn. Joan Alemany amb la voluntat d’informar les activitats parroquials, i que en el temps han mantingut els successius rectors Mn. Lluís Saumell i Mn. Josep m Jubany.

Mantenir la periodicitat setmanal ha estat sempre el seu objectiu. Segons es llegeix en aquests darrer Full, l’equip que el confecciona es “complau haver-ho aconseguit i esperem continuar així els anys que calguin. Ens felicitem per tot el que representa i agraïm sincerament la col·laboració de tots els que d’alguna manera hi han participat al llarg del temps.”

Des d’aquí volem agrair a les persones que de forma silenciosa i amb gran dedicació han fet possible que durant 40 anys poguéssim llegir cada setmana les noves de la nostra Parròquia i publicar reflexions que ens ajuden a anar fent camí i apronfondint en la nostra fe.

De debò, de debò, moltíssimes gràcies al Full per ajudar a fer comunitat !!!!


01 de gener 2018

Feliç any 2018 !

I la pau de Déu que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Filipencs 4,7