Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2018

Feliç any 2019 !

Comencem un any nou amb el desig de felicitat per a tots, una felicitat que es recolza en la pau i la justícia, ho sabem prou bé.

Cada any ho fem i no volem deixar de fer-ho per més que la pau i la justícia en aquest nou any no estan garantides al nostre país.

30 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Sagrada Família. Una invitació per a tots

Comencem per una anècdota real; llevat els noms:

Maria, casada i amb descendència, volia passar una jornada de silencia a un convent de monges de clausura, participant en les mateixes activitats que les religioses. Així ho va comunicar a l’hostatgera, que sense cap rebuig i veient d'entrada que no portava les ungles pintades, Teresa, l’hostatgera, no hi posà cap inconvenient, però la va advertir que si li preguntaven el motiu de la presència de Maria al menjador, per exemple, respondria que era membre de la sagrada família. I aclaria, dirigint-se a la Maria "no formes part d'una família? I qui pot negar que no sigui sagrada?"

I prenent els textos de la litúrgia d'avui, sempre recordant el temps en el que foren escrits , no és cert que en el fons ens aconsellen que estimem. Fixem-nos que Pau als colossencs els recomana que no amoïnin els seus fills (segons la traducció interconfessional de la Bíblia, en grec amoïnar significa molestar (indegudament fins al punt que l'altre s'encengui); o bé a Siràcida (primera lectura) al verset 2, del capítol tercer després d'haver demanat que els fills escoltin els consells del pare, ho justifica "perquè el senyor dóna honor al pare en els fills i confirma l’autoritat de la mare damunt d'ells". Un llibre traduït el segle segon a/c parlant de la autoritat de la mare! Sorpresa, però cal destacar que com a fonament de l’autoritat hi ha l'estimació.

Com encara sorprèn més que Jesús, als dotze anys, no tornés amb la comitiva dels pares, perquè havia d'estar a casa del seu Pare.

Atès que totes i tots formem part d'una família, física o espiritual, seria bo que seguíssim l'exemple de l’hostatgera, que no va tenir por de qualificar a la Maria com a membre d'una sagrada família.

Josep M. i Angelina

26 de desembre de 2018

Felicitació de Nadal 2018

A les portes de Nadal desitjo amb tot el cor a tots els que formeu la comunitat de sant Ildefons un Bon i Sant Nadal, en companyia de les vostres famílies i amics.

Nadal ens el gran regal de Déu. Ell ha volgut formar part de la nostra família - sant Joan ho diu de forma ben explicita- Déu ha plantat el seu tabernacle, la seva tenda, enmig nostre. Tot contemplant el misteri del naixement de l'Infant Jesús, ens adonem que el millor que ens ha pogut passar és que els nostres anhels, i també les nostres inquietuds, estan en mans de Déu, el Déu bo que ens estima i que vol compartir la nostra existència.

En el nostre País estem passant moments molt convulsos, no cal que ho us recordi, però segur que a moltes de les famílies que tindreu la bona voluntat de llegir-me, també hi ha fets, problemes que us preocupen. El que va succeir a l'establia de Betlem fa més de 2000 anys, és la prova rotunda que Déu en Jesús, no tant sols ens fa costat, sinó que compassiu, comparteix amb tots nosaltres les nostres penalitats . Malgrat que a Jesús se li van tancar les portes de l'hostal, hi va trobar l'escalf amorós de Josep, Maria, els pastors, els mags, i fins tot un bou i una mula. També per nosaltres, en aquest Nadal que se'ns tanquen tantes portes, tenim el somriure i l'amor d'un Infant que neix. Infant que és acaronat per Josep i Maria, i anunciat amb joia per uns àngels.

És per tot això, que amb la felicitació us convido que us deixeu contagiar per l'alegria del Nadal. Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Com expressem amb una cançó, " la nostra alegria ningú no ens la prendrà".

Joia i festa, als pobres, Déu amb Jesús és un de vosaltres. Injustament us manca el necessari per viure, però el que teniu vosaltres, i no els rics, és el favor del Nen Jesús.

Joia i festa als malalts, a les persones grans, les forces s'afebleixen, necessiteu de l'ajuda d'altres, el Fill de Maria està al vostre costat, i quan els moments són durs, Ell us diu que ha vingut perquè no estigueu sols.

Joia i festa, els que esteu privats de llibertat a la presó, pel motiu que sigui (comuns, polítics), al centre d'internament d'estrangers, us poden engarjolar, però per Nadal i a la ciutat de David, ha nascut el qui porta la pau per a tots els homes.

Joia i festa, els qui heu hagut que deixar el vostre país, els que us heu vist rebutjats en les nostres societats benestants, el 25 de desembre celebrem que el Déu fet home també fou un immigrant i patí persecució pel cruel Herodes.

Joia festa, a tots vosaltres, estimats membres de la nostra comunitat de Sant Ildefons, a les vostres famílies, a tots els que estimeu, sigueu creients o no. Per Nadal, tot contemplant el pessebre, revifem la nostra esperança, i a tots se'ns encomana la tendresa de l'establia.

I quan aquests dies ens asseguem al voltant de la taula, i els menuts de casa ens facin somriure amb les seves cançons o amb les seves paraules, recordem que l'amistat familiar ens evoca el gran amor que Déu ens té. Nosaltres, amb Jesús, formem part de la gran Família de Déu, som el seus fills. I com deia el poeta, no ens oblidem dels pobres. D'aquesta forma l'Infant somriurà.

Bon Nadal!

Josep m Jubany, rector

25 de desembre de 2018

Bon Nadal !


Ai, no és pas hora de confessió
que escorcolli la sang impia!
És l’hora del xisclet de l’alegria,
o, si voleu, és l’hora del perdó,
de l’oblit de la carn i la cançó
dintre la llum de l’establia.

Fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra

23 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

El goig

Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Hem llegit avui aquest fragment de l’Evangeli de Lluc. Quina sorpresa més extraordinària que té Isabel quan ve a visitar-la Maria, la seva cosina. Totes dues esperen un fill i Isabel, sorpresa i admirada, exclama amb un goig irrefrenable aquestes paraules que són a l’inici d’aquesta nota. És tanta l’emoció d’Isabel que les pronuncia cridant amb totes les forces perquè sap que el fruit de les entranyes de Maria és el Fill de Déu. Fins i tot la criatura que també espera Isabel salta de goig en el si de la seva mare.

El relat evangèlic d’avui és molt oportú, ara que s’acosta Nadal, aquesta festa tan important, però encara ho és més quan celebrem la Pasqua i sabem que Jesús va ressuscitar. Ell va néixer com qualsevol de nosaltres, tot i que era el Fill de Déu, però va ressuscitar vencent la mort i en fem festa, la més gran.

Aquest Nadal hi haurà goig a la nostra família i quan mirem la taula tan ben parada envoltada de cares alegres potser caurà alguna llàgrima veient que hi falta algú, algú que ha arribat al final del camí de la vida. Malgrat això, celebrem aquesta festa familiar perquè és Nadal i us recomano que procureu participar de la celebració de la Missa del gall o del pollet i la vostra festa serà més plena.

És un bon moment per recordar tots aquells que pateixen fam, guerres, discriminacions, en un món que els gira l’esquena, un món del qual en formem part.

Un sentit record pels nostres amics i amigues polítics víctimes de la injustícia i de l’empresonament. També pels nostres amics i amigues polítics exiliats víctimes de la mateixa injustícia. Aquest Nadal, com el de l’any passat, serà dur per als nostres amics. No m’agrada la frase que he posat abans “sentit record”, perquè no és prou descriptiva, sembla quelcom puntual. Diàriament en molts moments pensem en ells i elles amb angúnia i preocupació, en especial amb els nostres amics en vaga de fam.

Molt sovint em permeto somiar que un dia, al més aviat possible, a la nostra nació catalana podrem exercir el dret a decidir, ratificat per moltes nacions i fins i tot per l’Estat espanyol (que ja és molt somiar) i amb un resultat que donés a Catalunya la plena llibertat; llavors cridaria de joia amb totes les meves forces tal com ho va fer Isabel quan va rebre la visita de Maria.

Àngel Oliva

21 de desembre de 2018

Col·lecta de Nadal de Càritas

El proper diumenge 23 de desembre es farà l’habitual col·lecta de Nadal de Càritas que té com a lema: “Sigues part de la solució contra la pobresa” i que vol donar resposta a l’emergència habitacional que viuen moltes persones que no tenen una llar adequada, assequible i segura.



18 de desembre de 2018

Examen de consciència segons l'evangeli, segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

Les celebracions Comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 19 a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 21 a les 8 del vespre


Tot seguit teniu l’examen de consciència que ens pot ajudar com a guia personal a preparar la celebració.


En aquell temps, la gent preguntava a Joan: "Així, doncs, què hem de fer"

A les portes del Nadal, prego perquè la festa del dia 25, no sigui només un esdeveniment social?

Sóc conscient el que significa que Déu s'hagi encarnat, i que tot home i dona gaudeix de la dignitat pròpia del Fills de Déu

Contemplo, medito i interioritzo les pàgines de l'Evangeli que ens narren el naixement de Jesús?

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.

Aquests dies de Nadal, me'n recordo dels pobres ?

Dedico part del meu temps a acompanyar a persones malaltes, soles, o que estan tristes?

Em preocupen i m'ocupen, les grans desigualtats socials? O penso que aquesta és una qüestió que han de resoldre únicament els polítics?

Si tinc una persona al meu servei, li pago el que és just?, em preocupo per la seva vida i per tot el que el pugui afligir?


Hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert"
Compleixo amb les meves obligacions fiscals?


Sóc una persona que afalago i vaig al darrera dels que més tenen, per treure'n un profit material, o de prestigi? I al mateix temps ignoro, o desprecio als més petits?

Judico i magnifico les limitacions dels altres (cultura, economia, intel·ligència) i sóc molt indulgent amb mi mateix?

Sóc capaç d'escoltar i acollir les opinions dels altres, o menyspreo i no escolto les raons que són contràries a la meva opinió?


Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.

M'interesso per tot el que succeeix en la nostra societat?

Procuro informar-me de la situació del país, dels greus problemes que pateixen els immigrants, per les persones sense sostre?

En tinc una opinió pròpia, o penso que aquestes qüestions no són el meu problema?

En les meves manifestacions: converses amb els amics i companys de feina, defenso els Drets humans?

En el tracte amb els altres, respecto la seva dignitat o els utilitzo per tot allò que a mi em convingui?

Ensenyo als meus fills, néts, que la violència i l'insult no són camins propis dels cristians?


Joan anunciava al poble la Bona nova

La persona de Jesús és per a mi font de joia, d'esperança? O el meu cristianisme sols és el compliment d'uns preceptes?

Em prenc seriosament el camí de les Benaurances?

Com anuncio la Bona Nova de Jesús, en els llocs que normalment convisc: família, treball, grups als que pertanyo...

17 de desembre de 2018

Concert de la Coral de la Comunitat de Casp

Diumenge vinent dia 23 a 2/4 de 8 del vespre la Coral Comunitat de Casp oferirà un concert a la nostra comunitat, després intervindrà en el cants de la Missa de 2/4 de 9 del vespre.

La coral comunitat de Casp neix de la inquietud del seu mestre Victor Borràs i Duran. Tant ell com la majoria dels membres de la coral, formem part de la Comunitat de vida cristiana de Casp. La comunitat de Casp fou creada el 1976, pels pares dels alumnes del col·legi jesuïtes de Casp, que aquell any feien la primera comunió. La Coral i la seva música són testimoni d'uns seguidors de Jesucrist, que fan dels seus cants una manera de pregar.

La Coral ha ofert concerts i ha acompanyat amb el seus cants la celebració de l'Eucaristia a diferents esglésies de Catalunya, Alacant i Andorra.

16 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Què hem de fer?

Estem finalitzant el temps d’Advent, temps en què l’Església ens convida a preparar i esperar amb alegria i confiança l’arribada de Jesús.

I l’Evangeli d’avui (Lluc 3, 10-18) ens presenta a Joan Baptista, el precursor: un home bo, just, auster i valent que va néixer al si d’una família temorosa de Déu, família de Jesús, anunciant la vinguda del Senyor. La gent acudeix al Jordà per fer-se batejar. Joan els predica la necessitat de practicar la virtut, la justícia dels uns envers els altres i la pietat amb Déu. En resum, una altra manera d’entendre la vida. Aquesta lectura de l’Evangeli d’avui és curta i clara: tan curta, que només consta de 214 paraules i tan clara que no té necessitat de cap paràbola per transmetre el missatge. «I doncs, què hem de fer?» preguntava la gent a Joan. La pregunta i la resposta, que segueixen vigents avui, consisteixen en ser responsables amb el proïsme. Exercir la solidaritat, que sovint oblidem, és un dels sentiments més satisfactoris que podem experimentar.

Fa poc llegíem el passatge del jove ric (Lluc 18, 18-30) on Jesús, amb un llenguatge dur i cantellut, li demana que vengui tot el que té i ho doni als pobres: ja coneixem la resposta del noi però també la resposta positiva de tants que a través del temps s’han donat i es donen als altres, lluitant per un món millor.

«No podrem mai estar contents pels problemes del món, però podem afrontar-los amb la seguretat de no estar col·laborant a fer-los més grans i potser fins i tot de posar-hi el nostre gra de sorra per canviar-los. Estic convençut que això ens donarà la joia serena, responsable i solidària a la que l’Església ens convida avui, en la proximitat d’aquest nou Nadal»*

Jesús, Joan Baptista i Oscar Romero i tants altres, foren víctimes de la maldat i la injustícia dels homes per predicar la voluntat de Déu: un món on regni la justícia, l’amor i la pau.

Sant Oscar Romero va dir: «No es voluntad de Dios que unos tengan todo y otros no tengan nada. No puede ser de Dios. De Dios es la voluntad de que todos sus hijos sean felices» (Homilia 10 de setembre de 1978, V p. 181)

Rosa Maria Olivella

* Gasch, Manel, monjo de Montserrat, Homilia, 16 de desembre de 2012

15 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió conjunta de la Catequesi familiar mensual (Grups A i B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 17

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 18
Tercera i última sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a les 7 de la tarda

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Celebració del Perdó a les 12 hores i a les 20 hores

Divendres, 21

Celebració del Perdó a les 20 hores

Carta a Joaquim Forn

El Consell Pastoral de Sant Ildefons i Mn.Josep m Jubany han fet arribar aquesta carta a Joaquim Forn:

Barcelona. Advent del 2018

Benvolgut Joaquim,

A l'inici del temps litúrgic de l'Advent, el Consell Pastoral de la comunitat cristiana de Sant Ildefons comença a preparar la celebració del Nadal de Jesús, en aquest any 2018. Nadal, com vostè molt bé sap, és l'encarnació de Déu en la humanitat. Com ens ensenya el Concili Vaticà II, "el goig i l'esperança, el plor i l'angoixa de l'home contemporani sobretot els dels pobres i de tota mena d'afligits, són també goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles de Crist".

Tot analitzant els motius de joia i tristesa que en aquests moments vivim, sobresurt i d'una forma molt punyent, la realitat que viu el nostre país, Catalunya, i de manera molt particular la injusta situació dels presos polítics, que de forma ignominiosa estan privats de llibertat, presó que amb un eufemisme se l'anomena provisional, quan tots estem d'acord que és una pena imposada per aquells que tenen afany de venjança.

El Consell Pastoral de la comunitat de Sant Ildefons, li manifesta amb motiu de la proximitat d'aquest festes, la nostra estima envers vostè i tot les altres persones, que per motius similars als que se li imputen a vostè, es troben en diverses presons de Catalunya, o es veuen obligats a viure a l'exili. Aquest any serà el segon Nadal que el trobarem a faltar en la celebració del dia 24 de desembre. Per utilitzar una metàfora, a la taula de l'Eucaristia hi haurà un seient buit, el seu. La seva obligada absència ens motivarà, una vegada més a pregar per vostè, pel resta dels presos polítics i exiliats, i demanar que el Senyor, l'únic que veu el nostre cor, i sap les nostres intencions, faci justícia, i malgrat l'actitud obstinada de tants, susciti en els responsables d'aquesta injustificable situació, un canvi d'actitud. Pregarem perquè davant la confrontació, s'imposi el diàleg.

Li volem agrair també, el testimoni de fidelitat al país i d'estimació al seus habitants, que ens dóna des de la presó. Quan cada dia ens assabentem de casos de corrupció, de proclamació de eslògans que irradien odi, és una alenada d'aire fresc trobar-nos amb persones com vostès, que amb la seva actitud ens diuen que la política és l'art de servir a la comunitat, que el polític ha de ser aquell que esta disposat a tot pel benestar del poble. Joaquim, politics així, que exerceixen amb generositat, ens tornen l'esperança, en un món tan egoista com el nostre.

Ens hem assabentat que juntament amb els Srs. Jordi Sánchez, Jordi Turull, i Josep Rull, vostè ha començat una vaga de fam, davant d'aquest fet, generós i profètic, nosaltres li volem manifestar la nostra solidaritat, i com a creients , la nostra pregària, que fem extensiva als seus companys. Li agrairíem que fes arribar la nostra estima a tots els seus companys que pateixen amb vostè la presó, i d'una forma molt particular als qui que estan duent a terme la vaga de fam.

Rebi la nostra més entusiasta salutació i reconeixement,

Consell Pastoral, parròquia Sant Ildefons Barcelona
Josep m Jubany, rector

13 de desembre de 2018

Mn. Josep Maria Jubany nou Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi

El passat 27 de novembre el nostre rector Mn. Josep Maria Jubany va rebre una trucada telefònica del Cardenal Mons. Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, demanant-li si acceptava el nomenament d’Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi, després de l’elecció dels tres òrgans de l’Arxiprestat que reglamentàriament han de presentar una terna de noms al bisbe.

L’acceptació del nomenament per part de Mn. Jubany suposa un motiu de goig per a la nostra parròquia i per extensió de l’Església diocesana.

El felicitem ben de cor tot desitjant-li molt d’encert en aquesta nova tasca.

12 de desembre de 2018

Concert de Nadal a la Parròquia de Sant Ildefons de la Simfònica Tekhné


El proper dissabte dia 15, a les 17 hores, l’orquestra Simfònica Tekhné farà un concert al temple de la nostra parròquia.

El repertori serà:
- Obertura de Coriolà, de Ludwig Van Beethoven
- Obertura Fantàstica de Romeu i Julieta, de Peter YlyichTxaikovski
- Marxa en Re Menor, d’Anton Bruckner
- Intermezzo de la Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni
- Married Life (tema de la pel·lícula "Up"), de Michael Giacchino
- Habanera, d’Emmanuel Chabrier
- Un Nadal per a tu (estrena mundial) de Paulí Peña

La Simfònica Tekné és una orquestra de músics joves. La plantilla base de l’orquestra compta amb uns cinquanta membre, als quals s’hi afegeixen una desena en funció de les necessitats del repertori. La formació es troba sota l’aixopluc de l’Associació de Joves Músics de Barcelona. La Simfónica Tekné i l’AJMB volen impulsar que els joves que han acabat els estudis mitjans musicals amb qualitat però que han decidit professionalitzar-se en una altra camp, tinguin una via per poder continuar treballant i gaudint de la música en una orquestra no professional.

El director actual de l’orquestra és Josep Miquel Midán Seuba.

11 de desembre de 2018

Avui fa 10 anys de la mort de Mn.Joan Alemany

Avui, 11 de desembre, es compleixen 10 anys del traspàs del que fou rector de Sant Ildefons durant més de 30 anys.

Per recordar qui va ser Mn.Alemany, enllaçem un recull d'articles als que es poden accedir clicant aquí.

Agraïm a Déu el do d'haver-lo conegut i estimat. Que el seu record ens esperoni a seguir i aprofundir el sentit de comunitat oberta en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

10 de desembre de 2018

La vaga de fam

El diari ARA del passat 4 de desembre publica un molt recomanable article d’Isabel Turull Negre, germana de Jordi Turull, amb el títol “On sou, bisbes”, en el qual reclama que es manifesti la veu de la jerarquia eclesiàstica del nostre país davant del que ella i molts de nosaltres considerem la vaga de fam una injustícia més de les moltes que s’han produït al llarg del darrer any. Si bé totes són importants, aquesta darrera és un intent desesperat que ratlla l’intolerable perquè representa un últim recurs dels presos polítics per denunciar al món que s’estan vulnerant els seus drets individuals i que davant del judici a què seran sotmesos s’exposen al risc de passar molts anys de la seva vida a la presó.

No li falta raó a l’Isabel Turull fent ara aquestes manifestacions perquè la vaga de fam posa el dit a la nafra i qüestiona molt a fons quina ha de ser la resposta de tots els cristians i molt més dels qui ostenten el títol de ser els nostres representants.
“No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia”. Aquest fragment del seu article evidencia que el seu clam és a favor dels drets humans, que no té res veure amb el procés polític que viu el nostre poble des de fa 10 anys, i evidencia que el silenci no pot ser la resposta perquè nega el consol per part de qui més el necessita.

Es cert que els bisbes s’han adherit dues vegades al procés català; molt bé, la qual cosa, però, no els eximeix d’estar al costat i molt a prop dels qui voluntàriament han emprès un camí incert, dolorós per a ells, per a les seves famílies i per a molts de nosaltres. Com cita la Isabel: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 36).

Josep Maria Lari

9 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

I tothom veurà la salvació de Déu

Les lectures d’avui, plenament dins de l’Advent, tenen un marcat interès per descriure la relació entre el poble i D* així com també la situació geogràfica i la situació política del moment. Amb un poema es clou la cita del llibre de Baruc. En aquest retall de l’A.T. es diu: “D* farà que es vegi pertot la teva resplendor” referint-se al poble d’Israel. En la segona lectura és Pau el qui escriu a Filips i anima tota la comunitat a seguir fent el bé esperant l’arribada d’Israel, de manera que “tothom veurà la salvació”. Lluc, que ja ha viscut l’experiència del Crist, aquí ens parla principalment de Joan Baptista, el precursor, el fill d’Elisabet, la cosina de Maria, i de Zacaries. Joan va viure l’espera per dues vies, la seva mare, segur, ja que en l’Evangeli se’ns diu, simbòlicament, que ell va saltar de goig dins del seu si, i la lectura dels textos proposats en la sinagoga que, ben segur, freqüentaven. Es tracta tot plegat d’una invitació a l’espera il•lusionada i agraïda de l’arribada al món del Senyor, ja que Nadal s’acosta i cal que ens preparem.

De veritat que ens costa centrar el nostre pensament en allò que realment ens està demanant la litúrgia a través de les lectures que ens proposa l’Església, plenes de simbolismes i de vegades de paraules grandiloqüents que ja no trobem en el nostre vocabulari quotidià i hem de fer un esforç per centrar l’interès en allò que se’ns vol explicar a través dels símbols ja en desús. Però tampoc no costa tant si s’hi presta una certa atenció a fi d’anar una mica més enllà del text i s’intenta veure, a través de les paraules concretes, la voluntat de qui s’expressa. Nosaltres, com la comunitat de Filips, solament hem de fer una cosa: seguir fent el bé, de manera que allò que intentem proclamar, el naixement del Crist, sigui de veritat un reclam cregut i viscut com el que vivia aquella comunitat de creients gràcies al coneixement que tenien de la Història del seu poble, sempre referida a D*, que esperaven la vinguda del Messies. Actualment, en les nostres parròquies, no hi ha un gran coneixement dels textos, més aviat n’hi ha molt poc. El llenguatge se’ns fa farragós i no tenim el costum de llegir la Bíblia. Els simbolismes se’ns escapen i amb això perdem els significats, allò que ens volen dir. No seria mala cosa intentar traduir, posar en llenguatge vulgar i més entenedor tot aquest llegat històric, que considerem sagrat i ple de saviesa, d’experiència, de pors, d’esperances, de seguretats, d’errors, de fe. De tots els sentiments humans que sentim, valgui la redundància, en el nostre interior i per als que cerquem respostes.

Sefa Amell

8 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de pregària d’Advent a les 8 del vespre

Dimarts, 11
Segona sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal

Dimecres, 12
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 15
Trobada de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de les 4 a les 7 de la tarda

Diumenge, 16

Trobada conjunta dels grups A i B de la Catequesi Familiar a partir d'1/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal

7 de desembre de 2018

Vetlla de pregària d’Advent: En temps d'incerteses, preguem amb esperança

Aquest proper dilluns dia 10, a les 8 del vespre, estem convidats a pregar comunitàriament. El títol de la pregària és ben explícit: En temps d'incerteses, preguem amb esperança.

El moment que vivim és greu, i ho és per molts motius. La situació del nostre país és de gran tribulació, vivim un veritable estat d'excepció. La prova més fefaent és la vaga de fam de quatre persones que legítimament han estat elegides democràticament per formar part del nostre Parlament. Independentment de les opcions polítiques de cadascú (tota opció política és respectable, mentre es defensi pacíficament i per les vies democràtiques), aquesta vaga és conseqüència d’una vulneració flagrant dels drets de les persones. Prova d'això és una presó preventiva de més d'un any, i la demora als recursos que han estat presentats al Tribunal Constitucional.

No podem restar insensibles a la política immigratòria dels governs europeus. Vivim amb l'ai al cor, sabent la sort de molts immigrants que són rebutjats als països europeus, i molts d'ells moren ofegats al Mediterrani en el seu intent d'arribar a Europa, o són abandonats a la seva sort.

Ens ha de preocupar i molt la manca d'habitatge, i els múltiples desnonaments que sofreixen tantes famílies. Ens ha colpit com hi ha persones que s'han suïcidat en el moment de ser desallotjades de les seves cases.

He posat aquests tres exemples, i en podria posar molts més. La incertesa i el dolor està present en el nostre món. És en aquest context que celebrem el temps d'Advent, temps d'esperança; temps de reafirmar la nostra fe en el Senyor que amb pobresa, celebrarem que va néixer fa dos mil·lennis, i va venir enmig nostre per anunciar que el Regne de Déu ja és una realitat. Regne de Veritat, de Justícia, d'Amor, de Llibertat, Regne de Pau, i de Santedat.

5 de desembre de 2018

Temps d'Advent i Nadal 2018

Inici d’un diàleg definitiu amb Déu

Entre tots hem aconseguit perdre el significat original de les paraules. Parlem molt i escoltem poc i, quan parlem, ens hem acostumat a repetir expressions i frases fetes que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, perquè les han dites determinades persones de rellevància social o política, o perquè creuen traduir allò que aquestes persones han dit. Però aquest repetir mecànic, sense aturar-nos a esbrinar el significat de les paraules o prescindint del seu context, limita la nostra pròpia expressivitat, la nostra comunicació personal. Aquesta pobresa expressiva a l’hora de comunicar-nos contribueix al fet que la nostra esdevingui una societat on les persones vivim aïllades, capficades en nosaltres mateixos, ocupats i preocupats només per les nostres coses. Tots sabem, però, que la paraula és essencial en qualsevol relació humana, sobretot, quan la paraula vol iniciar un autèntic diàleg amb una persona amb la qual desitgem comunicar-nos, amb qui ens agradaria compartir punts de vista i, fins i tot, emocions i sentiments personals. Aquest desig d’expressar-nos implica sempre un voler sortir de nosaltres mateixos, d’anar a l’encontre dels altres, és una voluntat de fer participar els altres de la nostra vida. El temps d’Advent/Nadal és una invitació a obrir-nos als altres i a l’Altre.

Els qui després de la seva mort van creure en Jesús, van expressar la seva fe dient que Ell és la “Paraula de Déu”. Durant aquest temps d’Advent hem de retrobar el sentit original d’aquesta expressió de fe, tan estimada per Sant Joan. Nosaltres la repetim tot sovint a la litúrgia, després d’escoltar les lectures, però potser aquesta mateixa freqüència en què la diem, lligada sempre a textos que escoltem, ens fa perdre el sentit més profund d’aquesta expressió. Només Jesús és Paraula de Déu. La seva persona enmig nostre no és una paraula buida o abstracte, sinó que és la Paraula de Déu que es fa carn, que s’apropa a nosaltres; és la Paraula de Déu que s’obre a nosaltres per fer-nos participar de la seva vida i per compartir la nostra. Aquesta Paraula és Jesús. Ell és la paraula definitiva de Déu que pren la iniciativa del diàleg amb tots i cadascun de nosaltres.

En aquest diàleg, la nostra actitud és bàsica també, perquè tot diàleg és un art en el que s’entrecreuen preguntes i respostes, compromisos i responsabilitats. En la persona de Jesús el diàleg Déu/Home queda equilibrat: Jesús és la Paraula que Déu ens dirigeix, però també Ell és la Paraula que nosaltres dirigim a Déu. Déu ens parla a través d’Ell i nosaltres parlem a Déu també a través d’Ell. La nostra pregària d’acció de gràcies a l’eucaristia acaba dient: Per Ell, amb Ell i en Ell t’honorem i et donem glòria. El Misteri de l’Encarnació és el fonament de la fe cristiana, perquè en la carn de Jesús es troben l’expressió i la comunicació de la vida de Déu i, al mateix temps, la resposta compromesa i vital dels homes. Jesús s’avança a tots nosaltres i la seva vida –fins a la mort- és la resposta responsable i compromesa de la Humanitat a Déu Pare.

Anton Ramon Sastre

4 de desembre de 2018

Vetlla de pregària d’Advent el dilluns 10 de desembre a les 8 del vespre

Reservem el dia i l’hora per poder assistir a la Vetlla en aquets moments difícils en què la pregària ens és tan necessària. Serà com les darreres que hem fet estil Taizè.

L’hem titulada: “En un temps d’incertesa preguem amb esperança”.

2 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé” Jr 33:16
“us demano que avanceu encara més” 1T 3:10
“i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home” Lc 21:36


El compliment de la promesa del Senyor es renova i s’anuncia en aquest fragment del profeta Jeremies quan diu: “de la dinastia de David naixerà un plançó bo que es comportarà amb justícia i bondat i serà anomenat: El-Senyor-és-el-nostre-bé”. Per més que de vegades dubtem, hem d’admetre que la promesa del Senyor s’ha mantingut fidel al llarg dels segles, i avui que ja som a les portes de Nadal, aquest “plançó bo”, anunciat pel profeta, el tenim a tocar. Preparem-nos bé per rebre’l.

Els cristians de Tessalònica van ser instruïts per Sant Pau amb amor perquè fossin sants i nets de culpa davant Déu. Pau reconeix el seu esforç sobre la manera de comportar-se i d’agradar a Déu, però va més enllà, els exhorta i els fa un prec en Jesús, el Senyor: “us demano que avanceu encara més”. És una manera de dir que no n’hi ha mai prou. Agradar a Déu ha de ser el nostre objectiu primer, i ben segur que ens hi esforcem, però no sempre ens en sortim, de vegades conscientment i d’altres insuficientment coneixedors de la nostra responsabilitat davant les realitats del món; per això, necessitem renovar periòdicament les promeses del baptisme perquè la nostra fidelitat no és, ni de bon tros, la fidelitat que Déu ha manifestat persistentment al llarg de tota la història de salvació.

Qui es podrà mantenir dret davant del Fill de l’home? Si ens inclinem davant del diner i del poder en l’àmbit social, i ens postrem davant la jerarquia en l’àmbit religiós, ¿com ens mantindrem drets davant Déu? Sembla impossible, oi? Però vet aquí que això és justament el que Déu vol. Després de donar als deixebles una visió apocalíptica dels temps que s’acosten, amb fenòmens esfereïdors tant a la terra com a l’univers, els diu en to conciliador: “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”. Mantenir-nos drets davant d’Ell i a més amb el cap ben alt, per més que sembli impossible, amb aquestes paraules de Jesús queda clar que no ho és. Si Jesús-Déu confia en nosaltres i vol que compartim amb Ell el seu regne, no podem defraudar-lo. Estiguem ben alerta amb la pregària.

Josep Maria Lari

1 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sarrià a les 9 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió es reflexionarà sobre el punt ( 21,15 - 24 ) Jesús posa a prova Simó Pere i l'encara amb el Deixeble Amat

Dimecres, 5

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

30 de novembre de 2018

Nova sessió de Cultura i Fe

El proper dilluns 3 de desembre a les 19,15 h. tindrà lloc en els locals de la parròquia la primera sessió de Cultura i Fe.

El teòleg i biblista Josep Rius- Camps professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i co-autor del llibre “Lluc demostració a Teòfil Evangeli i Fets dels Apòstols segons el còdex Beza” ens parlarà de:

El text convencional de l’evangeli de Lluc després del Còdex Beza


El Còdex Beza es el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre evangelis.

29 de novembre de 2018

Els nostres escoltes (cau Joan Maragall) segellen els fonaments del curs

Aquest darrer cap de setmana totes les unitats de l'agrupament van marxar d'excursió!

Des de Castors i Llúdrigues fins a Trucs 1 i 2, passant per Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, i Pioners i Caravel·les.

Va ser un cap de setmana destinat a la coneixença, confiança i amb l'objectiu de començar a posar els fonaments del que de ben segur que serà un gran curs!

28 de novembre de 2018

Catequesi Advent/Nadal

Presentem el programa de la Catequesi d’Advent/Nadal que tindrà lloc el proper mes de desembre.

Seran tres sessions dirigides per Anton Ramon Sastre al llarg de les tres primeres setmanes de desembre, sempre en dimarts a les 19:00 hores, concretament els dies 4, 11 i 18 de desembre de 2018.

Esquema del contingut de les trobades:

Estimar la nostra realitat humana
Com afrontar la crisi actual
Tolerància o convivència
Comunicació – comunió – comunitat
Elegir ser humà: l’odissea de Jesús

Naixement i infància de Jesús segons Sant Lluc

Les narracions de la infància de Jesús
L’objectiu de l’evangeli de Sant Lluc
Estructura literària
Missatge de salvació

El sentit transcendent de l’encarnació

L’Esperit de Déu
El Baptisme de Jesús
La presència humana de l’Inefable

26 de novembre de 2018

Esplai Sant Ildefons

El cap de setmana del 10 i 11 de novembre l’Esplai Sant Ildefons va anar a celebrar la Castanyada al Montseny.

Com cada any, famílies, infants i monitors van passar plegats el cap de setmana.

Dissabte van fer diverses activitats i jocs i després de sopar van cantar cançons amb les guitarres tot menjant castanyes i moniatos.

Diumenge van fer una petita excursió pels voltants, una estona de reflexió per grups i finalment van dinar plegats una bona botifarra amb bolets!

Com cada any, va ser un cap de setmana molt especial i màgic per a petits i grans.

25 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei del món

Les tres lectures d’avui ens parlen de la reialesa i, a primer cop d’ull, ens presenten una contradicció: qui és rei? ¿Qui té poder, qui s’asseu al tron, qui porta el ceptre, com sembla indicar l’Antic Testament? O bé ¿qui “és testimoni de veritat”, qui estima i qui allibera, com sembla indicar el Nou? Aquestes dues idees de reialesa que a la Terra són frontalment contradictòries es reconcilien en la figura de Jesús. I és que només aquell qui estima i és testimoni de la veritat té el poder.

Fixem-nos una mica més en aquesta paraula, “poder”. Poder és també un verb que indica possibilitat. El poder de Jesucrist té a veure amb la força transformadora de l’Amor i la Veritat. Només estimant es transforma allò més profund de les persones: el cor. Per la força de l’amor, és a dir, pel seu poder, per la seva capacitat d’obrir possibilitats, el cor humà pot esdevenir quelcom totalment nou.

No sabem quina mena de rei esperaven els profetes de l’Antic Testament, no sabem quina mena de rei esperaven els grans sacerdots, no sabem quina mena de rei esperaven Pilat o Herodes, no sabem quina mena de rei esperaven els deixebles i la gent de Galilea i Judea. Segurament, no esperaven un home de Natzaret, fill d’un fuster, que tocava leprosos, dinava amb corruptes, i comprenia les prostitutes. Segurament, es feia difícil acceptar un regne dels febles, dels discapacitats, dels pecadors.

I és que el regne dels seguidors de Jesucrist és més aviat una manera de fer, de ser. La resta li quedava lluny a Jesús; pensava que la resta no és res més que la conseqüència de la manera de fer que a ell li semblava bona, i a través d’ell podia ser, pot ser, ha de ser bona per a la resta de la família humana.

El que passa és que nosaltres, les persones, anem molt curtes de vocabulari, i ens quedem amb els conceptes forts, com regne, rei, senyor... Però si Jesús regna és precisament perquè no ho fa com esperem els humans que regni un déu. El misteri de la Bona Nova de Jesús és que Déu s’ha fet humà, profundament com nosaltres, i a partir de la seva humanitat decideix donar exemple del que és possible, també per nosaltres: regnar estimant-nos. Jesús, el del regne de l’esperança, ens acompanya i fa camí amb nosaltres.

Només ens queda preguntar-nos: quina mena de regne i quina mena de rei estem preparats per esperar i rebre nosaltres?

Família Vives Requena

24 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 27
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 de novembre de 2018

Jornada Mundial dels pobres

L'any passat el Papa Francesc va establir que un diumenge del mes de novembre se celebrés a tota l'Església Catòlica la Jornada mundial dels pobres. La jornada d'aquest any se celebra aquest diumenge.

L'objectiu d'aquesta Jornada ens l'explica el mateix Bisbe de Roma en el missatge que ha adreçat a totes les comunitats cristianes : La Jornada Mundial dels Pobres pretén ser una petita resposta que l’Església sencera, estesa pel món, dirigeix als pobres de tot tipus i de tota regió perquè no pensin que el seu crit s’ha perdut en el buit. I és que Déu no deixa de commoure's pel clam dels pobres. El Papa ens recorda, tot just al començament del seu escrit, les paraules del salmista : "Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta" (Sl 34, 7). Déu els escolta, i el seu clam no cau en el buit. Tots recordem moltes escenes tant de l'Antic Testament, com de l'Evangeli, on se'ns mostra com Déu no és indiferent al clam dels més desvalguts.

Personalment, reconec que em fa certa angúnia parlar dels pobres, en primer lloc perquè jo no sóc pobre, i per més que m'esforci, mai no podré saber per experiència pròpia el que significa no tenir el mínim per viure amb dignitat, el patiment per no poder portar un mos de pa a la família, la soledat que significa viure pobre en un món on per tot arreu es fa elogi i propaganda de l'opulència. Per aquest motiu és molt important que, si bé mai no ens podrem identificar amb ells, al menys imitem, salvant totes les distàncies, a Déu que sempre escolta als pobres.

La meva experiència de molts anys de col·laborar amb persones i institucions que treballen en el món de la caritat, és que un dels mals que més afligeixen als pobres, és que són invisibles per a molts. Els pobres fan nosa. No els volem veure perquè posen en qüestió la nostra societat opulenta, i a vegades perquè no ens inquietin fem un gest generós com pot ser donar una almoina. El Papa ho expressa tot dient:"S’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés, que es pensa que amb un gest d’altruisme n’hi ha prou per quedar satisfets, sense haver de comprometre’s directament".

Els pobres ho poden ser per molts motius, alguns ja ho són des del moment del seu naixement, altres perquè no han tingut sort en la vida, per les seves limitacions i un llarg etc. Ara bé, hi ha un motiu que és central i bàsic: els pobres són víctimes d'una societat que exclou, que no ajuda, que no té cura envers el feble. Els pobres és una de les manifestacions més greus del pecat del món. Tornant al missatge del Papa, ell ho expressa amb aquestes paraules : "La pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia. Mals tan antics com l’home, però que són sempre pecats, que involucren tants innocents, produint conseqüències socials dramàtiques."

El papa Francesc en el seu missatge exhorta a l'Església i a cadascú dels creients, que escoltem al pobre , els hi sapiguem donar respostes, i treballem per un món més just on puguin ser alliberats.

Una Jornada que ens ha de fer reflexionar.

Josep m Jubany

18 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Esperem un cel nou i una terra nova

El proper diumenge, festa de Crist Rei, finalitza l’any litúrgic. Es fàcil d’establir un paral·lelisme amb els cicles de la vida i l’any litúrgic, tot té cicles similars; naixem, creixem, arribem a la plenitud i arriba el final. També l’any litúrgic passa per aquestes etapes: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua, Pentecosta i ens trobem al final amb un llenguatge que no és fàcil d’entendre,un llenguatge que els experts l’anomenen Apocalíptic -aquesta paraula en grec vol dir “Revelació”- revelació d’una realitat que coneixem bé, que el món no funciona sempre segons els plans de Déu: calamitats, guerres, desastres de tota mena, és però, també la revelació d’una esperança, que Déu vetlla i salva el seu poble. Molt sovint -massa sovint- tenim tendència a fixar-nos més en el que no va bé; ens cal reconèixer les llavors del Regne que ja es donen.

Recordem el gest de la viuda pobra de l’evangeli del diumenge passat. Jesús va saber veure tot el que de positiu hi havia en aquell gest, irrellevant als ulls dels altres. Jesús ens invita a estar atents per entendre la realitat que vivim. Vigilar no vol dir viure amb una mena de tensió psicològica, vol dir donar a cada moment la importància que té entendre cada situació que vivim com una crida de Déu, estar atents a les persones que ens envolten, a les circumstàncies que vivim, en certa manera cada moment passat és l’últim, no tornarà.

La vinguda de Jesús en poder i majestat, tal com diu Jesús, serà quan es mostrarà la realitat tal com és, tal com diu un altre text de l’escriptura”veurem un cel nou i una terra nova on regnarà la justícia”. La vinguda de Jesús serà sinònim de posar les coses al seu lloc. A nosaltres ens toca treballar per fer un món més just i més fraternal. Serà llavors quan les coses se situaran totes al seu lloc, al lloc que els pertany, i la presència de Jesús serà una realitat.

Lluís Saumell

17 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada de la Comunitat
a les 8 del vespre

Dimarts, 20
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 24
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 25
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

15 de novembre de 2018

Trobada mensual de la Comunitat del mes de novembre

El dia 21 d'octubre es compliren el cinquanta anys de la mort del qui fou abat de Montserrat Dom Aureli M Escarré. L'Abat Escarré fou una personalitat cabdal en els anys grisos del franquisme. De tots és coneguda la seva defensa de la llibertat i la democràcia en el període de la dictadura. En el temps en que fou Abat de Montserrat es distingí per la restauració del monestir, per la seva acollida a persones de diferents sensibilitats i per ser una veu profètica en moments de silencis imposats. Fou una persona polièdrica, que ja en vida aixecà adhesions i també crítiques. Els darrers anys de la seva vida, ja malalt, els visqué a Itàlia, com un exiliat.

El Consell Pastoral hem cregut que era important, amb motiu de l'aniversari de la seva mort, recordar amb agraïment l'Abat Aureli, conegut, també com l'Abat de Catalunya.

Per aquest motiu hem convidat al Sr Aureli Argemí, antic secretari de l'Abat, que l'acompanyà en el seu desterrament a Itàlia.

El Sr. Aureli Argemí i Roca, també és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

El títol de la seva xerrada serà: Missatge per a avui, d'Aureli M. Escarré, abat de Montserrat (en el cinquantè aniversari de la seva mort).

Serà el proper dilluns 19 de novembre a les 8 del vespre.

13 de novembre de 2018

Debats a Sant Ildefons

Tot seguit és reprodueix el resum publicat a cristianismexxi.cat del debat realitzat a la nosstra parròquia el mes passat:

El dissabte dia 20 d’octubre “Cristianisme al segle XXI” va organitzar un debat a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons sota el títol La justícia en temps miserables, amb la intervenció de Jordi Agustí, Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, i el professor d’Ètica de la Universitat de Girona, Dr. Ramon Alcoberro. Malauradament el Magistrat quedà bloquejat la vigília pels aiguats de Castelló i no va poder assistir a l’acte, per la qual cosa, el mig centenar llarg de persones assistents no van poder gaudir de la ponència del filòsof, cosa que va permetre un diàleg profund i divers d’una hora, que els assistents aprofitaren i agraïren, fent honor al títol general d’aquets actes: “Debats a Sant Ildefons”.

Ramon Alcoberro, a qui el Col·legi d’Economistes de Catalunya va fer Col·legiat d’Honor per la seva web de Filosofia, reconeguda internacionalment, treballa amb Donna Zuckerberg (germana del cofundador de Facebook), començà la intervenció explicant la gran preocupació que hi ha al món, especialment als EUA, per la crisi de les humanitats i l’actual transformació cultural, que és més una mutació que una evolució, vist que empreses com la dels discos es van trobar d’improvís sense demanda al poc temps d’establir-se les xarxes socials. Per això avisà del poder totalitari que poden prendre determinades tecnologies —els controls dels màilings i les fake news serien bons exemples— sense contrapesos polítics. Els Drets Humans, per a ell, no surten dels lemes de la Revolució francesa (llibertat, fraternitat i igualtat) sinó de la segona guerra mundial, quan tanta gent s’havia quedat sense referent nacional i es volgueren protegir les persones com a posseïdores de dignitat (l’ésser humà com a finalitat en si mateix i no com a mitjà o objecte) i de drets abans de ser ciutadans de cap lloc determinat. I, en aquest punt del caient totalitari de certes tecnologies, alertà, l’humanisme cristià hi té alguna cosa a dir.

11 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar-nos tal com som

Una de les missions que té la comunitat cristiana de qualsevol temps és la de donar testimoni de la seva fe en la persona de Jesús. La comunitat hauria de ser com la petita llum oscil•lant d’un quinqué, però que il•lumina a tots els qui es troben en una estança de la casa, o com els granets petits de sal que assaboreixen tot el menjar de la família reunida al voltant de la taula. Són imatges que Jesús proposava als seus seguidors, donant-los a comprendre que no cal ser molt rics o molt importants, ni fer coses extraordinàries, per mantenir l’eficàcia del seu missatge enmig de l’obscuritat de la nit del món i per damunt dels grans discursos construïts amb paraules buides. Malauradament, no sempre la comunitat cristiana -de la qual nosaltres en formem part- ho ha entès així al llarg de la història. Durant molt de temps ha confiat i ha fiat la força de la paraula a la vistositat dels temples o a la força de l’espasa o a l’esplendor de les cerimònies del culte.

Jesús és lluny d’aquests paràmetres i les lectures d’aquest diumenge ens ho recorden. Els exemples són dues persones vídues i pobres, és a dir, persones soles, amb obligacions domèstiques i sense recursos, però amb una fe sincera que els neix del més profund del cor. La vídua de Sarepta sap que una de les obligacions més importants del bon israelita és la d’acollir i ajudar al pelegrí en les seves necessitats; la vídua del Temple sap que la Llei l’obliga a fer l’ofrena del delme per petits que hagin estat els guanys. Les dues ho fan, amb angoixa i esforç, per ser fidels en allò que creuen.

Donar testimoni de Jesús, com a missió que la comunitat cristiana assumeix, és ser fidel a la seva persona i a la seva paraula. Ell no va ser gran, ni ric, ni es va imposar per la força sobre les persones. Ell, a tots els qui se li acostaven i el volien escoltar, els acollia, els consolava, els alliberava dels seus mals, i no li feia res que fossin d’una classe o d’una altra. Es donava a tothom sense fer distincions. El signe més gran de la seva donació per a tots és la seva mort. La Creu que avui presideix la nostra assemblea ens recorda que donar testimoni de Jesús, participar del pa de vida, és donar-nos als altres tal com som. Sense fer càlculs de les nostres forces i sense fer distincions.

Anton Ramon Sastre


10 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Dia de l'Església diocesana i Diada de Germanor

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 17
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels pobres

8 de novembre de 2018

Pau VI i Espanya

El diumenge passat dia 14 d'octubre el Papa Francesc canonitzava Giovanni Baptista Montini, Pau VI. Amb motiu d'aquesta efemèride he cregut convenient reproduir un article que vaig escriure al full informatiu, amb motiu de la seva beatificació, ara fa 4 anys, que em sembla que en aquests moments que vivim és bo recordar quina va ser la seva actuació durant els anys de la dictadura franquista.

6 de novembre de 2018

Cadena de pregària per les vocacions

Amb el lema: “Faci’s en mi, segons la vostra paraula” a totes les diòcesis amb seu a Catalunya es durà a terme aquesta Cadena de Pregària per les vocacions.

Aquesta iniciativa vol fer-se ressò d’aquelles paraules del Mestre: “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors” (Mt 9,38).

Com ja és costum, a la nostra arxidiòcesi de Barcelona, els dies que tenim assignats son: dijous 8, diumenge 18, i dimecres 28 del mes de novembre.

4 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, com? Per què? No és qüestió de saber-ho, és qüestió de com fer-ho perquè sigui un amor de veritat. Hi ha qui sense estimar ningú creu que és suficient estimar Déu. És evident que això no pot ser evangèlic perquè preguntant a Jesús pel primer manament, el Mestre afegeix un segon manament igual que el primer i va fer possible que units i equiparats tots dos, fos impossible separar-los mai més. L’amor a Déu i al pròxim caminen paral•lels per la seva importància per l’amor a Déu i als germans. No ho diu perquè l’home s’hagi de posar a la categoria de Déu sinó perquè desitja ser estimat en els homes, amb el mateix amor que se li manifesta a ell.

Jesucrist, paraula i imatge de Déu, que assumí la condició humana, tenia clar que estimar l’home és estimar Déu perquè s’identifica amb tots els éssers humans, d’una manera particular amb els pobres i els qui sofreixen. És lògic, doncs, el raonament que conclou l’evangelista Sant Joan que diu “qui estima Déu però no estima el seu germà és un mentider”.

Alguns, però, responent a les enquestes de carrer sobre la religió creuen que aquesta és negativa perquè diu no al divorci, no a l’avortament, a les relacions sexuals lliures, etc però de fet estan dient un “SÍ” majúscul a l’amor fidel planificat i un sí a la vida i a la dignitat i vocació superior de tota persona. Jesús el defineix com un amor positiu i radical quan diu “estima amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces”. Aquesta manera de fer-ho val més que qualsevol holocaust i sacrifici.

Afirmació que va merèixer l’aprovació del Senyor, el lletrat de l’escena evangèlica d’avui. Aquest havia respost sensatament i és veritat que l’amor és més important que tota pràctica puntual i formalista. Aquest és el primer valor de l’economia de Déu i ho ha de ser també en l’economia dels batejats.

L’Església ha de potenciar l’amor sempre, i més quan sorgeixen opcions dispars, inevitables en el seu si i en les seves comunitats cristianes i religioses. També en els àmbits socials i culturals de tots els temps ja que l’amor és l’eix central de totes les relacions humanes i a tots els nivells. Igualment ha de vetllar per les manipulacions que facin sentir-nos titelles d’un espectacle. Res no hi ha tan fort com l’amor i per això quedem-nos amb aquest pensament “ estimem Déu, als germans i a nosaltres mateixos amb un amor sincer”.

Francesc Xavier de Dou

3 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió Ramon Maria Nogués parlarà del tema: Quin futur té la religió a casa nostra?

Dimarts, 6
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

2 de novembre de 2018

Notícies dels monitors de l’Agrupament Escolta Joan Maragall

L'Agrupament Escolta i Guia Joan Maragall va començar el cau el passat dissabte 20 d’octubre.
Encetem un any ple de motivació i il·lusió, enguany amb 20 caps i 70 infants.

També volem aprofitar per fer una crida ja que queden places buides a les edats de 5 a 7 anys (castors i llúdrigues) i a les de 8 a 10 (llops i daines).

Si sabeu d'algú interessat/da, que contacti amb la nostra secretària Bruna. Aquí teniu el seu correu: basebruna@gmail.com

30 d’octubre de 2018

Breu resum històric de les festivitats de Tots Sants i dels Fidels Difunts

A les primeries del segle VII, el Papa Bonifaci IV en comptes d’enderrocar el Panteó de Roma el purificà i el consagrà en honor de la Verge i de Tots els Màrtirs i disposà de celebrar cada dos anys una festa en la diada de la seva dedicació.

Més tard, el Papa Gregori III va dedicar una capella a Tots els Sants a la Basílica de Sant Pere i l’any 835 la festa de Tots els Màrtirs va passar a ser la de Tots els Sants o, com se la coneix actualment, Tots Sants.

El Papa Gregori IV va designar l’1 de novembre per a la seva celebració i va ordenar al mateix temps que fos considerada com una de les festes principals de l’any litúrgic. A les acaballes del segle X es va afegir a aquesta festa una altra dedicada a pregar pels fidels difunts, fet que s’ha perpetuat fins els nostres dies. Per això el dia de Tots Sants va seguit del dia de dedicació als morts o com es coneix actualment, la diada de commemoració dels Fidels Difunts.

És costum arrelat en el poble celebrar la missa i dur flors al cementiri als difunts, costum que té el seu origen en la civilització romana, per la qual cosa s’estén a totes les cultures influïdes per l’antiga Roma.

28 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Rabuni feu que hi vegi” Jesús feu que hi vegi !!!

Sant Marc ens vol fer veure com un home mancat de llum, desorientat, incapaç de caminar i sense una trajectòria a la vida, però que no ha perdut l’esperança de sortir de la foscor, sap reconèixer en Jesús l’autèntic guia, i amb la seva ajuda i seguint-lo a Ell troba el camí correcte de la vida. Així ens presenta un cec, assegut a la vora del camí, que sabent que Jesús està a prop li demana a crits ajuda: “Rabuni feu que hi vegi”. I Jesús no el deixa sinó que li diu “Vés, la teva fe t’ha salvat” i a l’instant hi veu i el segueix camí enllà.

Són molts els moments en què ens trobem perduts en la foscor, incapaços de seguir el nostre camí, que és el que ens ha ensenyat Jesús. Tendim a instal•lar-nos en la comoditat, a deixar-nos portar pel sistema materialista del que formem part, per les seguretats i els egoismes. Sovint fem cas de les tècniques de moda per viure millor, estar sempre en forma i aconseguir un benestar segur. Tanquem, així, els ulls als ideals que ens exigeixen veritable sacrifici i generositat.

Si ens deixem vèncer per aquesta manera de viure, alguna cosa mor en nosaltres i és la moda o el sistema en què estem immersos el que viu en nosaltres, renunciem al nostre creixement, ens deixem portar per la rutina, la indiferència i el benestar, cecs a la autèntica vida, com el cec Bartimeu.

El relat del cec Bartimeu ens mostra el camí per sortir d’aquesta ceguesa: no cansar-nos de demanar a Jesús, amb fe i esperança: “Jesús feu que hi vegi” .

Jesús és la llum per fer de la nostra vida una autèntica vida d’amor als altres, per sortir de nosaltres mateixos, deixant enrere comoditats, egoismes i tècniques per obtenir benestar segur, lliurar-nos als altres, com feu Ell, com autèntics cristians que diem ser.

Maite Cura

27 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

25 d’octubre de 2018

Desè aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera

Bisbe auxiliar de Barcelona des del 1991, va deixar una empremta profunda pel seu fort compromís catalanista i la seva defensa aferrissada d'una conferència episcopal pròpia.

Va ser molt estimat popularment i la seva sobtada pèrdua molt sentida. Des d’aquí volem retre-li homenatge amb un dels seus escrits, concretament el de la seva estada a Terra Santa, publicat en el llibre “El nostre Nadal” el setembre de 2009, recull que aplega textos escrits per ell en temps diversos, per commemorar el primer aniversari de la seva mort.

Tot i el temps que ha passat des que ho va escriure no ha perdut ni un bri de vigència.

Des del record de la terra de Jesús

Vinc de la Terra Santa, la terra on va néixer Jesús. La terra que passada pel cor i per la fantasia d’innombrables cristians i cristianes, es fa present, aquests dies amb els nostres pessebres de suro i de guix, de cascades de plata i d’estels que espurnegen.
Però... quin contrast més punyent! Els nostres pessebres parlen de pau, com el primer de fa dos mil anys. Avui, en canvi, la terra del Senyor és la viva imatge de la tensió i de l’odi, de la incertesa i de la por. M’han dit, els que hi viuen, que no és fàcil a Israel veure riure la gent...

Mireu si n’han estat de creatius el nostres pessebristes: figuretes de pastors camí de la cova; i de dones amb cistells de fruita i pollastres; i de músics amb el flabiol i la cornamusa; i dels que s’escalfen vora les brases; i de la filosa, i de la que fa bugada arran del riu; i del pagès que apila la palla al paller; i fins d’aquell altre que, arrupit, s’arrecera per tal d’esquivar mirades indiscretes...

Però mai no els passa per la ment de posar al pessebre el que jo acabo de veure a les portes de Betlem: soldats joveníssims, de cara enfurrunyada, amb la metralleta a les mans, controlant els pelegrins amb malfiança... I, més enllà el mur sinistre que no para d’avançar, seccionant i separant. Una altra vegada, com tantes al llarg de la història, la terra de Jesús és trasbalsada i el seu pessebre, sollat.

Subsisteix, tanmateix, la fe dels nostres germans i germanes de l’Església mare de Jerusalem, la de la primera predicació evangèlica, la de Pere i Jaume, la d’Esteve i Pau... Subsisteix, però en la pobresa i l’aïllament. Cada dia són menys els cristians a Palestina: es veuen forçats a emigrar. Ens necessiten, però nosaltres hi pensem poc.

Entre l’estrèpit dels d’un bàndol i de l’altre, ens passen desapercebuts.

Però hi són: els he vist patir en silenci. Per això aquest any no sabria mirar el pessebre, sense patir el pessebre vivent de Palestina d’avui. Aquest any no podria repetir amb els pastors del primer Nadal:

“Arribem-nos a Betlem”... sense sentir-me empès a una més plena comunió amb els germans i les germanes de la terra de Jesús. Aquest any no sabria felicitar-vos, amigues i amics, sense fer-me’n ressò, ni que sigui amb els tan escassos decibels d’una nadala.

22 d’octubre de 2018

Trobada Mensual del mes d'octubre

El passat diumenge dia 14 , el Bisbe de Roma, Francesc, canonitzava a Roma el Papa Pau VI i el Bisbe del Salvador, Óscar Romero. Dues personalitats, que per diferents motius han deixat una petjada en l'Església i el món. Pau VI, és per damunt de tot el Papa del Concili, ell el va portar a bon port, i també el papa del diàleg de l'Església i el món.

Óscar Romero és un del màrtirs del nostre temps. La seva vida va ser lliurada, fins a la mort, per defensar la causa dels camperols i del indefensos del Salvador. El seu assassinat va commocionar al món, però, com el grat de blat, que ens parla l'Evangeli, el seu assassinat va servir per conscienciar al món de les greus desigualtats i injustícies que hi ha en els nostres dies. La seva mort va ser i és font de vida. El Consell Pastoral, amb voluntat de donar a conèixer la història d'Óscar Romero, ha organitzat pel dissabte dia 27 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, una sessió informativa, on un membre del Comitè Óscar Romero ens glossarà la figura del màrtir, i després es projectarà la pel·lícula: “Romero”, on es presenta la figura de l'Arquebisbe màrtir, contextualitzada en l'època en què va viure.

El Consell Pastoral, us convida a participar-hi, i també a que difongueu aquest acte, entre els vostres amics i totes les persones que els pugui interessar.



21 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens inviten a reflexionar sobre dos temes fonamentals, recurrents en el nostre imaginari religiós: el del «sacrifici», necessari per apaivagar la divinitat i la necessitat de «donar la vida per poder viure llargament».

El primer desperta en molts de nosaltres inquietud i confusió davant d'aquella vella imatge del Déu Altíssim -ofès pels nostres pecats, que exigeix el sacrifici de les nostres vides per rescabalar l'honor i l'obediència que li és deguda, contrari al Déu amorós i compassiu que vetlla per les criatures que ell mateix ha creat, i a les que sosté en l'existència. Confusió entre «Moloc» -déu fenici a qui se li ofereixen en sacrifici vides humanes (particularment nadons) i el «Pare» -del qui ens parla el Crist- en qui trobem la vida.

El Senyor s'ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes [de tots]... viurà llargament... (Is. 53, 10). El text sembla dir també que cal donar la vida per viure llargament. Diversos textos bíblics els hem llegit en aquest sentit.

Déu demana a Abraham -per posar-lo a prova- que li ofereixi en holocaust el seu únic fill Isaac (Gen. 22, 2). I Crist ens diu que «si el gra de blat no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit» (Jn. 12, 24). No ho hem llegit malament? Com Déu pot demanar quelcom contrari al seu ésser? Com pot demanar que se li ofereixi en sacrifici -o en holocaust- la vida de persones -inclosa la del seu fill- per apaivagar-se? El Senyor mateix ho rebutja expressament quan diu: «Han incitat al pecat el poble de Judà dedicant a Baal recintes sagrats...per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m'havia acudit mai» (Jer. 32, 35).

I jo, en la meva pregària, li dic al Crist: «Senyor, això no és veritat. Si tritures el gra de blat, si el mates, no surt res, no neix cap espiga. Cal que renunciï a ser gra de blat -cert- i que deixi la seva forma inicial i es transformi, però no que mori».

Penso que interpretem el que és una expressió simbòlica de forma equivocada, i així la fem destructiva, i contrària a l'ésser de Déu. M'agrada la lectura no sacrificial de la vida de Jesús que fa René Girard i que recull Marie Balmary: «no és pas Jesús qui se sacrifica per obeir el seu Pare, que li demanaria la vida, sinó que Jesús, home de pau, refusa, ni que li costi la seva vida, matar, sacrificar l'altre». (El sacrifici prohibit. Pag. 237).

Necessitem saviesa per discernir el patiment que destrueix la vida, del patiment que la genera.

Santiago Quijano

20 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 22
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 23

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal a 2/4 de 10 del vespre a la parròquia de Santa Agnès. Elecció del nou Arxiprest per als pròxims quatre anys

Dissabte, 27
Trobada mensual de la Comunitat a 2/4 de 6 de la tarda. Projecció d’una pel·lícula sobre la vida de l’arquebisbe Óscar Romero, canonitzat pel Papa Francesc diumenge passat

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 28
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

17 d’octubre de 2018

Debats a Sant Ildefons

Una nova sessió dels Debats que Cristianisme al Segle XXI organitza a la nostra parròquia tindrà lloc el proper dissabte 20 d’octubre a les 11 del matí.

En aquesta ocasió, i tenint en compte les circumstàncies per les que passa el nostre país i alguns dels seus polítics empresonats, es proposa un debat per parlar de la justícia. El títol és “La justícia en temps miserables” i com a convidats hi participaran Ramon Alcoberro Pericay, filòsof, i Jordi Agustí Julià, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem. Moderador Lluís Busquets.

16 d’octubre de 2018

Crida a la col·laboració musical en les nostres pregàries estil Taizé

Davant la tràgica prolongació i augment de situacions de conflicte arreu del món i molt especialment les que ens toquen de més a prop en el nostre país, en el Consell Pastoral ens hem qüestionat i creiem que no podem deixar de pregar, hem de ser persistents en la pregària, atents a les paraules del Papa Francesc que diu que Déu sempre escolta als seus fills que clamen a Ell des del dolor i l’angoixa.

Per això volem repetir i, si és possible, intensificar, les pregàries a l'estil de Taizé que varem fer el curs passat. Properament anunciarem les dates. Naturalment, es tracta de pregàries obertes a tothom, però per tal de preparar-les fem una crida a qui vulgui col·laborar amb guitarres o algun altre instrument musical o cants, que es posi en contacte amb secretaria. Serà molt benvingut.

15 d’octubre de 2018

L’Assemblea de cada mes passa a dir-se Trobada Mensual de la Comunitat

L’hàbit ha fet que el nom d’Assemblea hagi persistit al llarg de molts anys. Inicialment, quan la Comunitat creixia al ritme del Concili Vaticà II tenia la seva raó de ser, perquè era moment de decidir moltes coses en assemblea, però ja fa uns quants anys que aquest nom no s’escau al format actual. Per aquesta raó el Consell Pastoral va decidir en la seva darrera trobada canviar el nom pel de “Trobada Mensual de la Comunitat”.

14 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

L’obra de les nostres mans

Tots els que vam poder seguir de prop el Concili Ecumènic Vaticà II, sentírem l’alè de l’Esperit que ens transmetien els Pares que hi estaven reunits. Hem d’aprofitar aquesta saviesa per parlar de Déu a tots els que estan al nostre costat, i explicar l’Evangeli de Jesús amb el nostre testimoniatge de cada dia. Aquest ha de ser el nostre compromís. Déu ens demana anunciar l’Evangeli amb el nostre treball diari, deixar el nostre benestar quan els nostres germans ho necessiten, i posar de la nostra part tots els mitjans que siguin necessaris. Com diu el Salm, “que puguem veure la vostra obra, que els nostres fills vegin la vostra glòria, que l’amabilitat del Senyor reposi damunt dels seus servents. Doneu encert a l’obra de les nostres mans.”

Tenim a les nostres mans riqueses incommensurables per ajudar els nostres germans. Les nostres riqueses: el temps, l’enteniment, la nostra professió, el nostre escalf, les paraules de confort, la nostra misericòrdia, la nostra salut, i més! Portem en tot moment, a totes les persones que tractem, l'amor de Jesús: a casa, a la feina, a la facultat, al lleure, en l'esport... sempre amb la nostra paraula i amb el nostre testimoniatge.

Com podem ser coherents, si esperem per a nosaltres una vida eterna, sense ajudar als necessitats d’aquest món amb problemes? Problemes de feina, de fam, de malalties, d’habitatge, d’escola... El Regne de Déu comença per a tots aquí a la Terra. La nostra actitud, descrimina o globalitza? Separa o uneix? Aprofitem tota aquesta riquesa per servir els nostres germans més propers i els més pobres. Aquesta gratuïtat de servei és el signe del Regne de Déu que Jesús vingué a portar. És així com contribuirem a servir a la humanitat sencera.

Pere Rius

13 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 15
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts,16
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 20
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial del Domund per a l'evangelització dels pobles

12 d’octubre de 2018

Canonització de Pau VI i Óscar Romero al Vaticà

El proper diumenge, dia 14 d’octubre, el Bisbe de Roma, Francesc, canonitzarà en la Basílica de sant Pere del Vaticà, a dos grans personatges de l'Església catòlica del segle XX, al Papa Pau VI i a l'Arquebisbe del Salvador, Óscar Romero.

La canonització significa que l'Església reconeix l'exemplaritat de les seves vides, i ens els proposa com a models de santedat, i com intercessors nostres davant de Déu. Quan alguna persona no ens acaba d'agradar, per qualsevol motiu, acostumem a dir col·loquialment, aquest no és sant de la meva devoció. Doncs bé, aquestes dues personalitats si que són sants de la meva devoció. Cadascú per motius diversos, però tots dos són gran referents, no tant sols eclesials, sinó també de la societat civil del segle XX.

Pau VI, fou el Papa, que portà a port el concili Vaticà II, convocat i tot just començat pel seu predecessor Sant Joan XXIII. Óscar Romero fou una veu profètica enmig de les grans injustícies que hi havien al Salvador. Veu que només es va emmudir quan una bala assassina li va arrabassar la vida. En llegir les biografies d'aquests dos nous sants, hom s'adona de les grans convulsions que es van viure la segona meitat del segle XX, en l'església Catòlica i en l'Amèrica Llatina

Us anuncio, que el dissabte dia 27 a 2/4 de 6 de la tarda, tindrà lloc la primera trobada mensual d’aquest curs de la nostra comunitat. Estarà dedicada a la figura de l'Arquebisbe Romero. Projectarem una pel·lícula sobre la seva vida, que serà comentada per Mn. Peio Sánchez, gran expert en cinema, i membre dels Comitès Óscar Romero. És un desig del Consell Pastoral, i també meu, que la gran personalitat del bisbe màrtir, sigui coneguda. Recomano que hi assistiu, i que ho feu saber als vostres amics. Cal conèixer els testimonis del segle XX.

Referent al Papa Pau VI, la seva obra és més coneguda. En un proper Full escriuré sobre un aspecte que no se sap tant, com Pau VI fou un gran demòcrata, la qual cosa fou motiu que més d'una vegada s'enfrontés públicament amb el nominalment règim catòlic del general Franco.

Gràcies a la disponibilitat de Mn. Lluís Saumell, i de Mn. Xavier Dou, que em substituiran, aquest cap de setmana aniré a Roma a participar de la celebració d'aquestes canonitzacions. Em fa especial il·lusió, ja que l'Arquebisbe Romero ha estat per a mi un exemple de fidelitat, de llibertat, i de bisbe identificat amb els més pobres. Pau VI fou el Papa dels meus primers anys de prevere, i li haig d'agrair molts del seus escrits. Seria molt llarg enumerar tots els seus documents, però si se n'ha destacar algun és, Evangelii nuntiandi. L'anunci de l'Evangeli. Al meu parer, el millor document pontifici de segle XX.

Segur que molts ja ho fèieu, encomanem a aquests dos nous sants la nostra Església, perquè sigui sempre defensora dels més febles, i no renunciï a dialogar amb el món dels nostres dies

Josep m Jubany

11 d’octubre de 2018

Presentació d’un curs per a les parelles que no es volen casar per l’església

Avui en dia els joves disposen de pocs mitjans per preparar-se i aprofundir en la seva relació de parella, la convivència, fer créixer el seu amor, la creació d’una família, etc.

El CPM (Centre de Preparació per al Matrimoni) porta molts anys dedicat a la formació de les parelles que es casen per l’Església. Actualment hi ha moltes parelles amb propostes diferents, que no es volen casar per l’Església, però que s’estimen i tenen projectes i, també, dificultats semblants.

Per això el CPM ha preparat un curs “on line” amb la intenció d’ajudar a aquestes parelles en la seva relació.

El curs s’anomena “SOM PARELLA” i està basat en la mateixa temàtica i mètode de treball però pensat per servir a tothom qui decideixi preparar-se seriosament per la vida de parella.

Trobareu informació d’aquest curs en uns fulletons al final de l’església. L’adreça d’internet és: www.parellaiconvivencia.cat

9 d’octubre de 2018

Jornada pel Treball Decent

El passat diumenge 7 d'octubre, l'Església diocesana de Barcelona celebrà la Jornada pel Treball Decent. És una jornada compartida amb l'Organització Internacional del Treball (OIT), el moviment sindical mundial i el moviment mundial de treballadors cristians.

La Plataforma pel Treball Decent de Barcelona, plataforma formada per diverses entitats, (Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de Pastoral social, Càritas, Justícia i Pau, SEDASE, Mans Unides, Acció solidària contra l'atur) ha programat per aquest migdia a les 12, a l'Església de Santa Maria del Pi, una Eucaristia, i la proclamació d'un manifest.

És una jornada que pretén sensibilitzar a la societat de la precarietat del treball. Ja de tots és conegut que amb la crisi econòmica que hem patit aquests darrers anys, s'han fet més grans els desequilibris socials, mentre una gran part de la població s'ha empobrit, ha crescut el nombre de persones més riques.

També cal denunciar la precarietat en el treball. Tots coneixem treballadors i treballadores que viuen amb l'angoixa de saber que el contracte del seu treball té data de caducitat. Lluny queden aquells temps en què quan algú era contractat per alguna empresa important, o per una entitat bancària, tenia un treball per vida. Aquesta precarietat és causa que siguin molts els que no poden afrontar compromisos familiars, ja que no tenen el futur assegurat. El 28% dels contractes signats el 2018 en el conjunt d’Espanya és de menys de set dies (quan el 2007 eren el 15%). Això fa que moltes persones transitin contínuament entre situacions d’ocupació i situacions d’atur. A més, les darreres dades de l’EPA indiquen que pràcticament la meitat de les persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores.

Una altra de les conseqüències de l'actual mercat de treball, és que tenir treball i per tant cobrar un sou, no és garantia de poder arribar a fi de mes. En aquest aspecte hem fet una regressió molt gran. La situació actual em recorda el que m'expliquen que succeïa en temps de la postguerra, quan el salari no era suficient per satisfer les necessitats bàsiques de la família. L’any 2017 391.400 persones (un 12,2% de les que treballaven a Catalunya) no arribaven a final de mes. Aquesta xifra s’ha vist incrementada en un 0,2% (8.900 persones més) en relació al 2016 i un 3,6% en relació al 2008.

En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, les entitats d’Església reiteren que és prioritari construir una societat que creï treball per a tothom, facilitant l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per als projectes de vida personals i familiars. Per això fan una crida reivindicant amb tota fermesa les mesures següents: Polítiques actives d’ocupació, personalitzades i formatives. Mesures per afavorir la conciliació laboral. Sou mínim interprofessional de 1.000 € al mes. Total implementació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Qualificació i dignificació de tots els llocs de treball, especialment els de les feines més senzilles, com és al cas de les treballadores domèstiques. Eradicació del frau per garantir que les empreses paguin allò que els pertoca. Solidaritat i acollida amb les persones nouvingudes que garanteixi la plena integració social. Reconeixement i suport a la tasca de les entitats del tercer sector social i a les iniciatives d’economia social, cooperativa i solidària.

Josep m Jubany

7 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Rebre el regne com un nen

Hi ha un objectiu principal en Jesús: la comunitat, la qual dona suport al viure de les persones, ens ensenya el camí del compartir i ens apropa a l’altre. Jesús vol que les relacions d’amor es fonamentin en la sinceritat i la confiança, per això assenyala com n’és d’important treballar pel respecte entre les persones que es donen i esmercen esforços per viure construint i no destruint.

Tanmateix Jesús parteix de l’honradesa personal a l’hora de construir comunitat de vida, sustentada en la donació i l’amor i això és el que demana per les unitats familiars.
Quan els fariseus tempten Jesús per posar-lo en dificultats el volen fer comprometre. Ell referma el precepte de Moisès i ressalta la duresa de cor que tenien els homes i dones del seu temps i en aquest fragment de l’Evangeli adverteix contra l’adulteri, perquè traeix l’amor i la confiança mútues, virtuts que cal preservar en les relacions personals.

El text, per si mateix, és força contundent. Sabent, però, com Jesús acull i comprèn sempre, no ens podem quedar en la literalitat de l’afirmació i cal anar més enllà. Ell sempre acull i encoratja a fer camí i a resoldre, en bé de les persones, totes les situacions de dificultat en les quals es poden trobar avui moltes famílies. Es remet al Gènesi recordant que en origen Déu ens va crear bondadosament. Una bondat que volia que persistís en la nostra manera de fer i actuar.

Finalment ens demana que tinguem la bona fe i la ingenuïtat dels nens. És tal com vol que rebem el Regne de Déu.

El vincle del Crist amb la comunitat-família de creients, és a dir l’Església, entesa com a Poble de Déu, és constant i molt fort. Cal sempre tenir-ho clar i actuar en conseqüència. Per arribar i construir el Regne ens ensenya el camí: el seu seguiment en tots els àmbits de la vida. Aquest Regne, que com hem reflexionat altres vegades, cal començar-lo a construir en el món present, sabent que des de les nostres febleses no el podrem abastar del tot, però sí que avançarem si prenem per nord i guia la persona de Jesús i persistim malgrat les defallences.

Ignasi Garcia i Clavel

6 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 10
Reunió de pares inicial de la Catequesi a les 19,30 h

Dissabte, 13
Activitats de l’Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda.

Dissabte, 13 i Diumenge, 14
L’Agrupament Escolta Joan Maragall celebren una festa

2 d’octubre de 2018

XVena Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes

La Secretaria General del Sínode dels Bisbes va anunciar que les dates de l'Assemblea General del Sínode dels Bisbes amb el lema: "els joves, la fe i el discerniment vocacional", convocat pel papa Francesc per al 2018, seran del 3 al 28 d'octubre. D'altra banda el Sant Pare va nomenar el cardenal Sergio da Rocha, arquebisbe de Brasília, Brasil, relator general del Sínode.

Així ha estat establert pel papa Francesc després d’haver consultat, com és propi, a les conferències Episcopals, les Esglésies orientals catòliques sui iuris i la Unió dels Superiors Generals, a més dels suggeriments dels Pares de l’Assemblea sinodal precedent i el parer del XIV Consell Ordinari.

El tema de la propera Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes és l’expressió de l’atenció pastoral de l’Església cap als joves i la continuïtat del que emergeix de les recents assemblees sinodals sobre la família, amb els continguts de l’Exhortació apostòlica post-sinodal Amoris Lætitia. Tindrà l’objectiu «d’acompanyar els joves en el seu camí existencial cap a la maduresa perquè, a través d’un procés de discerniment puguin descobrir el seu projecte de vida i realitzar-lo amb alegria, obrint-se a la trobada amb Déu i amb els homes i participant activament en l’edificació de l’Església i de la societat».

"Rere les petjades del deixeble estimat" (en referència al 4t evangeli) era el fil conductor del Document preparatori del Sinode, que tenia 3 parts: Els joves en el món d'avui; Fe, discerniment i vocació; i l'acció pastoral adient a les noves generacions.

Per a aquest Sinode el Papa Francesc ha demanat que totes les diòcesis del món col·laborin a fer una anàlisi exhaustiva de la realitat dels joves i de l'acompanyament que s'està realitzant des de l'Església, per poder donar la millor resposta al reptes i dificultats que actualment presenta la pastoral de joventut.

30 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Tothom qui fa el bé en nom de Jesús és dels nostres, encara que no sigui de la colla. Per raons històriques i doctrinals els cristians ens hem dividit en diverses esglésies i comunitats.

Malgrat les pregàries, els fòrums de diàleg i algunes reflexions, costa molt de recuperar la unitat perduda. Però en la pràctica del bé podem actuar ja plenament units, això és un gran testimoni pel món i un gran estímul per a l’ecumenisme. Els diferents grups i sensibilitats dintre de l’església catòlica pequem de desconeixement mutu i fins i tot de desconfiança.

Tolerància zero amb el mal, però es troba molt unit a nosaltres, com l’ull, la mà, el peu. El mal sempre ha de ser combatut vingui d’on vingui. Recordem la paràbola del blat. Jesús ens adverteix que la tria no serà feta fins a la fi dels temps.

Les teves paraules, Senyor, sempre són paraules de vida, no són paraules políticament correctes, poden ferir sensibilitats. Hi ha consciències que necessiten ser sacsejades. Hi ha massa injustícia, massa desigualtat, massa corrupció i massa egoisme en el nostre món.

La teva paraula és penetrant com una espasa de doble tall. Sisplau no passis de llarg sense treure a la llum els meus pecats, les meves incoherències i les meves falsedats, només tu pots curar la ferida.

Demanem al Senyor que sigui bondadós amb nosaltres, que ens enriqueixin els dons de la vostra gràcia, per tal que corrent cap a la terra promesa esdevinguem hereus dels béns celestials.

Mireia Galobart

29 de setembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Inici de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera sessió del curs del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 2
Primera reunió del curs de Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de setembre de 2018

Eucaristia d’inici de curs - Homilia de Mn. Josep m Jubany Diumenge -16 de setembre de 2018

Amics, amigues,

Amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i el dimarts i el dimecres amb la tornada dels infants a l' escola, es reinicien també a la nostra comunitat les activitats normals del curs. El divendres passat es va reunir el Consell Pastoral. Com és costum va ser una reunió on es varen començar a fitxar els objectius d'aquest curs 2018-2019. El curs que comencem està ple d'incerteses, i també de desafiaments, i molt condicionat pel que hem viscut, i vivim en l'actualitat, tant a nivell eclesial, com social i polític.

A nivell eclesial, fa temps que comprovem amb molta tristesa que certs sectors de l'església porten a terme una campanya en contra la persona del Papa Francesc, campanya que no ha dubtat d'acusar-lo de mentider i encobridor de pederastes. Cal dir-ho ben clar, el Papa no és ni un mentider, ni un encobridor, i encara més, cal dir també ben clar, que a aquests difamadors, el que veritablement els preocupa no és la vergonyosa i aberrant qüestió de la pederàstia, sinó el que pretenen és que la figura del successor de Pere perdi credibilitat moral davant de l'opinió pública. El que aquests difamadors no accepten són les reformes i denúncies que porta a terme el bisbe de Roma. No ho diuen, però el que realment ataquen és un Magisteri Papal que vol ser evangèlic. Per posar només alguns exemples, el que es combat és el seu programa d'una Església pobra pels pobres que hagi tingut l'agosarament de dir que el capitalisme mata, que hagi denunciant la política de molts països sobre la immigració, que hagi tingut la valentia de revisar la moral matrimonial, posant de relleu que l'església ha de ser misericordiosa envers els que han fracassat en el seu matrimoni, que hagi corregit el catecisme de l'Església catòlica, per afirmar que és contrària a la doctrina Catòlica, en tots casos, la pena de mort i molt més. En definitiva, pel que se l'ataca i difama és perquè vol una Església que sigui mare misericordiosa i no jutge sense entranyes.

Nosaltres, com a comunitat de Sant Ildefons, hem de mostrar, sense caure en fanatismes de papolatria, la nostra adhesió al seu programa, i també la nostra fidelitat a la seva persona.

També haurem d'estar atents al Sínode dels bisbes que se celebrarà el mes d'octubre a Roma. Sínode dedicat als Joves. Tots estarem d'acord que l'absència de joves en les nostres esglésies és molt preocupant.

A nivell diocesà, l'Església de Barcelona ens ha proposat un Pla diocesà de pastoral, per ser treballat per totes les institucions diocesanes els propers anys . El Consell pastoral va començar el divendres passat a treballar com concretar-lo en la nostra comunitat. Segons el programa establert per la comissió diocesana, enguany s'ha de treballar l'apartat dedicat a Jesucrist, i el de la fraternitat. Ens equivocaríem si penséssim que aquest pla és la panacea que solucionarà tots els nostres problemes.

25 de setembre de 2018

Agraïment a les persones responsables de la “Borsa de Treball”

Una de les senyes d'identitat de la nostra comunitat de Sant Ildefons és la seva dimensió social. Per a nosaltres, com per a tot creient que vulgui ser fidel a Jesús, ha de fer del manament nou el motiu principal de la seva vida. Les paraules de Jesús en la Cena del Dijous Sant: "Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jn 15,12), han de ser el distintiu de les comunitats cristianes. Ubi caritas Deus ibi est, (allà on hi caritat, Déu hi és present). Les nostres celebracions i catequesis no tindrien cap sentit si no hi hagués amor.

El manament de l'amor s'ha de traduir en fets concrets. Per aquest motiu, amb senzillesa, a la nostra comunitat hi ha persones que es dediquen a visitar malalts, un servei de Càritas coordinat amb Càritas Diocesana, el banc d'aliments Adrià Trescents, les col·lectes que es fan a favor d’institucions que estan al servei dels més necessitats, col•lectes com la de Càritas, Mans Unides, la de l'acció solidària contra l'atur, la de la Nit de Nadal per alguna institució que treballi pel quart món, i també un tant per cent de la nostra migrada economia va dedicat a la caritat.

Un dels serveis que ha funcionat durant molts anys, gairebé trenta, és el de la "Borsa de treball". Amb senzillesa i rigor, aquest servei posava en contacte a persones que cercaven feina, amb persones que necessitaven algun treballador, generalment en l'àmbit familiar. Avui, us anuncio que a partir d'aquest mes de setembre, aquest servei finalitza les seves activitats. No és per falta de ganes, ni per cansament de les persones que se n'han responsabilitzat. El motiu és que les normatives legals cada vegada són més exigents, i fan del tot inviable que un servei com el nostre, amb una infraestructura molt senzilla , però eficaç, sense cap mena de reconeixement legal, pugui continuar.

En nom de la comunitat vull donar les gràcies a les persones que durant aquests anys se n'han responsabilitzat : Mercè Montaner, Mercè Fonoll, Marisol Rocha. Ho han fet de forma discreta però molt eficaç. Desconec el nombre de persones que durant aquests anys han atès, però han estat moltes. No han regatejat ni hores, ni gestions, per poder assolir el seu objectiu, que persones sense feina poguessin trobar treball.

Cada dilluns i dijous al matí estaven presencialment a la nostra comunitat, i desprès durant la setmana feien mil i una gestió. I el més important és el tracte que tenien amb els usuaris del servei, amb respecte, atenent-los sense cap tipus de superioritat i escoltant les seves angoixes.

Personalment em sap greu la fi d'aquest servei, però les circumstàncies s'imposen. Trobaré a faltar les moltes persones que venien a cercar feina a la Borsa de treball. Persones que no demanaven ni diners, ni aliments, sinó treball. El treball, el "guanyar-se la vida" és indispensable perquè les persones puguin viure amb dignitat. A la Borsa de treball s'ajudava a dignificar persones.

El dia 7 d'octubre se celebra el dia del Treball decent. Les responsables de la Borsa de treball, tenien molta cura que el treball que oferien fos un treball decent. Això és que els treballadors rebessin un salari just, un tracte humà, i que es complissin tos els requisits legals.

Repeteixo, en nom de la comunitat i propi, gràcies per aquest servei. L'absència de la Borsa de Treball ens obliga a tots. Si per les raons exposades a la nostra comunitat hem hagut de suprimir aquest servei, ens obliga a tots a intensificar els altres serveis existents.
Josep m Jubany