Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens trobem en plenes festes nadalenques. Hi ha moltes trobades familiars. Uns dels comentaris més escoltats aquests dies són: a casa de quin familiar celebrarem les festes, i quants seurem al voltant de la taula. Recordem, amb enyorança, els que ja no són entre nosaltres. És per aquest motiu, que em sembla que té ple sentit, que en aquest diumenge després de Nadal, l'Església ens proposi contemplar la família de Jesús, amb el títol de Sagrada família.

L'Evangeli d’aquest diumenge és una autèntica filigrana, com tot l'Evangeli de la infància. L'Evangelista Lluc ens presenta uns personatges entranyables: Maria, Josep anant al Temple, i els ancians Simeó i Anna. I al mig de tota la narració Jesús, que és presentat al Temple.

Vull fixar-me en aquest comentari de l'ancià Simeó. Simeó puja al temple en el moment que un humil matrimoni entra al recinte sagrat. Persona que malgrat els moments que es vivien a Israel, mai no havia perdut l'esperança, i esperava l’hora en què Israel seria consolat. Simeó és un home bo, es deixa guiar per l'Esperit, i sap veure-hi amb els ulls de Déu. Reconeix, en la fragilitat del Nen, la presència del Salvador. I amb un gest maternal, el pren en braços i beneeix al seus pares, tot donant gràcies a Déu. Simeó anuncia als seus pares, que l'Infant serà una senyera combatuda, i dirigint-se a Maria li dirà: -i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts. Tota una profecia. Davant de Jesús, ningú no pot restar indiferent. Ell és la llum que ens il•lumina i posa al descobert les nostres vides. Maria, model de fe, figura de l'església, patirà pel rebuig que el Salvador tindrà per part de molts.

En aquest dia de la Sagrada Família, Simeó m'evoca la gent gran, els avis cristians, que pateixen perquè les noves generacions són indiferents davant del missatge cristià. Ells no perden l'esperança. Estimen entranyablement als seus fills i néts, resen per ells. I quan tenen en el seus braços els petits de la casa, des del seu interior, amb el cor ferit, també demanen perquè un dia descobreixin Jesús, l'estimin i el segueixin.

El fragment que avui hem escoltat acaba amb aquestes paraules: El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. Res no sabem de la infància i adolescència de Jesús. La seva vida, de segur, que era semblant a la dels altres nens i joves de Natzaret.

Josep m Jubany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada