17 de desembre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Joan vingué “a donar testimoni de la llum perquè per ell tothom cregués” (Jn 1, 7).

L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent insisteix en la important figura de Joan el precursor. Anuncia l’arribada de Jesús: és la llum, que ens fa creients, està enmig nostre. Potser no el coneixem, com no el coneixien els jueus que fan les preguntes a Joan (Jn 1, 26). Aquest respon que no és el Messias ni Elias ni el profeta (Jn 1, 20-21). Citant les paraules de consol d’Isaïas llegides el diumenge passat (Is 40, 3), els diu: “Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor” (Jn 1, 23).

En la primera lectura d’avui, tornem a escoltar Isaïas, ara en la tercera part del seu llibre: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu,/ … m’ha ungit. / M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, / a curar els cors abatuts, / a proclamar als captius la llibertat / i als presos l’alliberament, / a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Is 61, 1-2). Descriu trets de la missió de Jesús (l’Ungit o Messias), com en altres llocs en descriu d’altres. (Mateu i Lluc en faran un recull com a resposta del mateix Jesús als deixebles del Baptista: “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova” –Mt 11, 4-5 = Lc 7, 22–). Alhora, Isaïas ens parla d’aclamar plens de goig el Senyor, el Déu de la salvació, la justícia i la lloança (Is 61, 10-11). I, així, hi correspon, com a cant responsorial, el Magnificat (Lc 1, 46-54).

Goig que enllaça amb el tema tradicional i distintiu que la litúrgia ens ofereix per a aquest tercer diumenge. És a dir, Pau, a la segona lectura, ens invita a viure sempre contents, a pregar i a donar gràcies en tot moment (1Te 5, 16-18). I afegeix: “No sufoqueu l’Esperit, no menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal ” (1Te 5, 19-22). Consells per a una vida plena per l’Esperit, que s’uneixen a les actituds d’alegria, agraïment i pregària anteriors. Així, esperarem ara com cal el Crist, l’Ungit: “Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda / retorn de nostre Senyor Jesucrist.” (1Te 5, 23). La veu de Joan al desert ens ho recorda: “Adreceu el camí del Senyor" (Jn 1, 23).

Jordi Cors