Reflexions a la Paraula de Déu

No sabeu quan vindrà el temps decisiu

Comencem un any més l’Advent en aquest primer diumenge de desembre amb un evangeli breu de Marc que ens convida a estar atents, a vetllar, perquè no sabem quan serà el temps decisiu en la nostra vida. Què vol dir ‘vetllar’ per cadascun de nosaltres? Estar atents als grans canvis del nostre voltant? Veure grans prodigis o grans desastres que anunciïn noves realitats en el nostre món? O més aviat ens convida a reflexionar sobre els fets que vivim en el nostre temps i que es produeixen en el nostre món, gran o petit?

Ens demana vetllar potser perquè és la forma de poder cuidar millor les persones que tenim a prop nostre i que ens expressen les seves necessitats, sovint sense paraules? Vetllar per anar assumint amb esperança les contradiccions, discrepàncies i les opinions de totes les persones del nostre voltant? Vetllar per entendre les nostres pròpies dificultats i necessitats canviants i poder així ser més coherents amb els nostres valors i la nostra fe? Potser vetllar per por o perquè de vegades ens sentim culpables i limitats com a éssers humans?

Personalment prefereixo pensar que vetllar vol dir ser cada dia una mica més conscients del que fem en la nostra vida, d’aquelles activitats i decisions que ens configuren com a persones i com a cristians, de ser cada dia més consistents quan diem SÍ i quan diem NO. Saber que els nostres actes no són gratuïts, que tenen influència i impacte en el nostre entorn. Vetllar valorant les nostres paraules, i com les diem, i valorar també els nostres silencis i el seu significat. Ser conscients de cada moment de la nostra vida com un instant irrepetible al qual hem de mirar de trobar sentit i significat per viure’l amb intensitat.

I mentrestant què farà Déu? Ens mirarà de reüll per veure com ens comportem i intervenir si cal? O més aviat voldrà que el sentim proper, acompanyant la nostra vigília i els nostres esforços? Déu està sempre a punt, a prop (del nostre sentiment, de la nostra voluntat) vetllant pel nostre treball i els nostres afanys. Tal com ens repetia en Frederic Bassó tantes vegades: Déu sempre és al nostre costat i simplement espera que ens n’adonem, que el vulguem acollir i que el veiem, ara que comencem l’Advent de nou, en la figura del Bon Jesús al pessebre.

Lluís Sánchez Rissech