Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


24 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Llegim avui el magnífic poema amb què l’Evangeli de Lluc narra la concepció d’un Déu que es vol fer humà. El pare Basili, antic i entranyable ermità de Montserrat, deia sovint que el llenguatge de les sagrades escriptures està viu, que en cada moment ens diu allò que necessitem. Després de llegir les lectures d’aquest darrer diumenge d’advent, deixeu-nos recollir els dos fragments que ens han “dit” més coses. De sant Pau, “la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles”. Quina expressió tan potent aquesta del “silenci dels segles”! De Lluc, “que es compleixin en mi les teves paraules”. Entrega absoluta!

Ambdós retalls, posats junts, és fàcil llegir-los com la crida a la fe total. Fa molt de temps que ja hauríem de tenir clar que a Déu no el trobarem ni amb els microscopis més precisos ni amb els telescopis més potents i que ni tan sols els avenços més espectaculars en biociències ens podran equiparar a Déu. Ell resta amagat en el silenci dels segles, lluny del temps i de l’espai. El poema de Lluc ens dibuixa a Maria de Natzaret com filla probablement d’una família molt humil i poc més que una nena quan va rebre una crida estranya. Podia acceptar-la i endinsar-se en el desconegut o refusar-la i continuar en la comoditat de la família, del poble,... Maria tenia, però, una fe profunda i total en el Déu del seu poble, Israel. Esperava el Messies. Seria ella l’escollida? Dubtar ni se li va passar pel cap. Va acceptar la invitació i va ser així com es va començar a desplegar el pla de Déu. Un pla que resultà sorprenent i diferent a tot el que Maria es podia haver imaginat. Quelcom que serà gran, molt gran. Fins i tot, quelcom que arribarà a ser la fi de les cultures antigues.

El nostre paper al pla de Déu, com Maria, tampoc el sabem. Ara bé, si la nostra fe fos només una engruna de la de Maria, acceptaríem sens dubte ser peces actives del pla de Déu. Un pla que ens sorprendrà cada dia, que no serà mai el que n’esperàvem, però que ens farà persones plenes i subjectes actius de la transformació del món.

Julià i Rosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada