05 de novembre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

És un dels retalls de l’Evangeli més clars i més entenedors. Jesús aquí utilitza un llenguatge directe, sense embuts, perquè tothom, els de dalt i els de baix, l’entenguin. Es dirigeix als de dalt, els que parlen des del faristol, la càtedra, el llibre publicat, o l’espai radiofònic, els qui es dirigeixen al públic i aquest públic pot ser de molts tipus: savis, vulgars, estudiosos, incultes... Els diu que parlin de manera honesta, sense falses petulàncies que més aviat fan riure i desacrediten qui les diu perquè aquesta mena de gent carreguen obligacions pesades en espatlles febles mentre ells, els qui acusen, no mouen ni un dit en benefici de qui ho necessita i es fan anomenar sense cap vergonya, rabí, cap d’estat, magistrat, savi, mestre... “Ai de vosaltres mestres de la llei fariseus hipòcrites que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del Cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els que voldrien entrar-hi! (23,13-14).

Us feu dir rabí, porteu filactèries per fer veure que seguiu els texos sagrats, ocupeu els primers llocs perquè us vegi tothom i d’aquesta manera us pugui admirar i us feu dir mestre”. Certament l’atac de Jesús a aquests comportaments que enganyen la gent de bona fe i la fan trontollar en allò que creuen, és ben dur i clar. Els diu: “de mestre només en teniu un i vosaltres sou germans”, cosa que vol dir que entre nosaltres no hi ha d’haver diferències, no ens hem de valorar pels nivells de saviesa, ni de poder, ni de bellesa, ni del càrrec que podem ostentar. La distància infinita que ens separa de Déu fa que nosaltres siguem iguals en tot, sense, però, que calgui que ens rebaixem i pensem que simplement som formigues enfilarades sense voluntat. No, som persones intel·ligents i per això mateix capaces de fer el bé però també el mal, cosa que les formigues tot i la seves grans capacitats no tenen, i capaces també d’adonar-nos de qui ens vol enganyar o rebaixar. Nosaltres som éssers lliures, amb capacitat de decisió en algunes coses importants, mentre restem dependents de la voluntat de D*.

Avui, 5 de novembre, se celebra santa Elisabet, que era parenta de Maria. Elles van tenir una trobada molt especial. Una era jove i plena de vida i l’altra ja era vella.

Les dues dones es trobaven embarassades. La seva trobada, va ser important. Es van reconèixer portadores d’una gran novetat. Elisabet que entén el seu embaràs com un miracle esperat, diu a Maria : “qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” Maria sap que el seu fill serà anomenat Fill de l’Altíssim. Realment una reunió d’alt nivell que en diríem ara.

Sefa Amell