Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


26 de setembre de 2017

Eucaristia d'inici del curs 2017 - 2018 - Homilia de Mn. Josep m Jubany - Diumenge 17 de setembre de 2017

Amics, amigues,

Passat l'estiu, i com fem cada any, a la nostra comunitat eclesial de Sant Ildefons ens disposem a començar les activitats del curs. Acabada l'eucaristia dominical que estem celebrant, ens reunirem el Consell Pastoral per fixar les prioritats del curs 2017-2018. I ho fem després d'un estiu que la nostra societat barcelonina i catalana ha viscut, i viu, molts esdeveniments preocupants. Esdeveniments que ja són citats en la carta de convocatòria del Consell pastoral, que signa, com és normal, la comissió permanent, i que trobareu reproduïda en el Full informatiu d'aquesta setmana.

Com a creients i ciutadans no podem aclucar els ulls davant d'aquestes realitats. L'Església que fa camí a Catalunya, si vol ser fidel a la missió que Jesucrist li encomana, té el deure, tot demanant l'assistència de l'Esperit Sant, de pregar per Catalunya i també de treballar per una societat que sigui cada vegada més justa, on siguin respectats tots els drets inalienables dels seus ciutadans, com correspon a la nostra dignitat de Fills de Déu.

Com ja he dit, són moltes les qüestions que preocupen a tots els homes i dones de bona voluntat que vivim a Catalunya. Ara, en aquesta homilia, em cenyiré a dues d'aquestes qüestions.

En primer lloc vull mencionar els cruels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i a Cambrils, el 17 i 18 d'agost. Tot recordant les víctimes, hem de proclamar que la violència només engendra violència.

És per aquest motiu que, com a creients, nosaltres no demanem venjança, sinó justícia. La venjança denigra les persones i la col·lectivitat, la justícia dignifica la societat. I tampoc és lícit condemnar cap col·lectiu, en aquest cas el col·lectiu musulmà, per les barbaritats que han comès unes persones, persones que de forma sacrílega s'han apropiat del nom de Déu. Aquests luctuosos fets han de ser per a nosaltres motiu per recordar i posar en pràctica la necessària llibertat religiosa, i també per avançar en la convivència entre els diferents col·lectius religiosos, culturals, que des de fa uns anys han vingut a casa nostra en busca d'unes condicions de vida que els eren negades en el seu país.


I em sembla que en aquest inici de curs no podem deixar de banda el que la ciutadania catalana, poble i institucions, viu aquests dies. Tots ho sabem, la convocatòria per part del Parlament de Catalunya d'un referèndum d'autodeterminació per a l'u d'octubre, i tots els fets que s'estan produint fa que tots estiguem molt preocupats, i alguns, molt indignats.

Permeteu-me una cita de la nota que varen publicar els bisbes de Catalunya, l'onze de maig d'aquest any: “Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

La cita és llarga, però en vull destacar la legitimitat moral de totes les opcions polítiques, sempre que es basin en el respecte de la dignitat de les persones. I no pot ser d'altra forma, ja que tots tenim el deure d'informar-nos, de reflexionar i en el cas dels creients de pregar, per poder tenir un criteri i unes conviccions pròpies, sobre quins camins i opcions són els millors pel nostre País, i aquí hi poden haver diferents criteris, però respectant sempre els dels altres, i això ho hem de fer amb diàleg, amb regles de joc honestes, sense difamacions, sense corrupcions, sense abusos de poder.

I permeteu-me una altra cita, aquesta de la Pastoral Construir la pau, dels bisbes bascos, de l'any 2002, quan a Euskadi es vivia també un gran moment de tensió degut a l'aprovació del que s'anomenà llei de partits. Els bisbes deien, tot referint-se a les diferents opcions polítiques: Mentre respectin els drets humans i s'implantin i mantinguin dins vies pacífiques i democràtiques, l'Església no pot ni sancionar-los com a exigència ètica ni excloure'ls en nom d'aquesta exigència. En conseqüència, ni l'aspiració sobiranista, ni l'adhesió a més o menys autogovern, ni la preferència per una integració més o menys estreta a l'Estat espanyol són, en principi, per a l'Església "dogmes polítics" que requereixen un assentiment incondicionat. En aquest punt el pensament social cristià afirma com un dret cívic la llibertat de sostenir i promoure per vies pacífiques qualsevol d'aquestes opcions.

Aquesta pluralitat de criteris també l’hem de voler dins la comunitat cristiana. La nostra comunitat eclesial de sant Ildefons ha de ser fidel a la seva història. Ha estat, i desitgem que continui essent, una comunitat que ha defensat en els moments més tràgics de la nostra història, la realitat nacional de Catalunya, realitat reconeguda pels nostres bisbes el 1986 en el document "Arrels cristianes de Catalunya", comunitat que la formem persones que votem diferents opcions polítiques, comunitat a vegades crítica amb algunes actuacions eclesials, però que a tots el seus membres els uneix el seu amor a Jesucrist, a l'Església, i a Catalunya.

I acabo aquesta potser massa llarga reflexió sobre el moment que vivim, amb una darrera cita. Aquesta és del Compendi de la Doctrina social de l'Església, document de la Santa Seu, que sintetitza el llarg ensenyament del Magisteri en els darrers anys. I aquí cal tenir present l'encíclica de Sant Joan XXIII, Pacem in terris, les exhortacions de sant Joan Pau II, a l'ONU i a la UNESCO i moltes altres. El Compendi diu en el n 157: El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions. És, en efecte, que el que és cert per a l'home, també ho és per als pobles. El magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l'igual respecte dels Estats, del dret d'autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència."

Sant Pau, en la carta als cristians de Roma, ens ha dit amb paraules vibrants: cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor. Amics, amigues, aquí rau la nostra identitat, tant en la vida, això és en els moments de goig i d'encerts, com si morim, el que equival a dir en els moments de dificultat, de tristesa, d'angoixa, de tribulació, nosaltres ens hem de comportar com veritables seguidors del Senyor. Això val tant en l'àmbit personal com en l'àmbit de la nostra comunitat. Comencem un nou curs, curs ple de reptes, no tan sols pel moment social, sinó, també, eclesial. Som molt conscients de les nostres precarietats, som com un petit ramat, però, també, conscients que som del Senyor. No podem deixar-nos endur ni pel pessimisme, ni per la rutina. Aquests dies en diferents llocs hem escoltat el crit: No tinc por. La nostra comunitat de Sant Ildefons ha de demanar al Senyor no tenir por d'afrontar amb creativitat els reptes que tenim en el camp de la caritat, de l'educació en la fe i en el temps del lleure, en l'acolliment a les persones que vénen a demanar algun sagrament, en la comunicació i informació, en el diàleg amb la cultura, i en tots els àmbits parroquials.

I ho hem de fer com ens indica Jesús en l'Evangeli, amb misericòrdia, vivint el perdó, com Jesús ho feu. Només des del perdó i la misericòrdia, podrem construir una comunitat que tingui per base la llibertat, la justícia, la solidaritat, úniques eines per aconseguir la Pau. Un nou curs, hi ha reptes que haurem d afrontar, no estem sols. L'amor del Senyor ens embolcalla, un amor que, com hem resat en el salm, és tan immens com la distància del cel a la terra.

Amics, amigues, el centre de la nostra vida comunitària és l'Eucaristia. Reunits, doncs, en nom del Senyor, demanem-li en aquesta Missa dominical per la pau al món, pel nostre País, i per tots nosaltres. I que totes les activitats de la nostra comunitat estiguin en la línia pastoral del papa Francesc, una església oberta, que infon esperança enmig dels neguits del nostre món.

Diumenge vinent celebrarem la festa de la Mare de Déu de la Mercè. Que Maria, mare de tots, model de fe, alliberadora de captius, ens infongui esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada