26 d’agost 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Hi ha un coneixement superficial de la persona que es queda al nivell de la pura curiositat i ens deixa indiferents. Però el coneixement profund d’algú ens implica i ens transforma. Així mateix passa amb l’Evangeli d’avui. Hi ha gent que debat sobre Jesús com ho podem fer al voltant de qualsevol personatge famós. Però Simó s’ha implicat amb Jesús i ha començat a conèixer el secret del seu cos. I això el transforma fins el punt de rebre un nom nou: Pere.

Aquesta fe i aquesta implicació en el do del pare del cel s’edifica com una comunitat dels deixebles de Jesús. Ell es compromet amb nosaltres fins al punt de donar a Pere les claus del regne del cel. Com a l’església som responsables d’obrir a tothom les portes del Regne perquè ningú no en sigui exclòs, tal com és la voluntat del Pare.

Jesús va prohibir severament als deixebles que diguessin que ell era el messies. Calia primer que passés per la creu i ressuscités. És ara que no ho podem amagar a ningú.

No podem dir que ets el messies i quedar-me escarxofat al sofà de casa.

Si et dic qui ets, tu em diràs qui sóc, pronunciaràs el meu nom nou que el pare ha pensat per a mi. Revelaràs la meva identitat de fill de Déu i de membre del meu cos, desvetllaràs la meva vocació, la missió que tinc encomanada per al creixement del teu regne.

Prego per a tota l’església sostinguda per Pere, i pels seus successors els bisbes de Roma. Que siguin tots fidels a la teva voluntat i siguin pels fidels porta oberta i mai obstacle perquè tothom et pugui conèixer i experimentar el teu amor. Que portem sentit, esperança i felicitat a un món que tant et necessita.

Mireia Galobart