17 de juliol 2017

Mor Josep Maria Aragonès, el mossèn del "Cas Galinsoga"

Tot seguit es reprodueix l'article de Jordi Llisterri publicat a catalunyareligio.cat

Aquest divendres ha mort Josep Maria Aragonès i Rebollar, una figura del catolicisme conciliar i arrelat al país. Tenia 91 anys i havia estat rector a Torrelavit, a la comarca del Penedès. Com a vicari episcopal d'aquesta zona, va ser una persona de confiança en l'equip de govern diocesà del cardenal Narcís.

Va estar durant més de cinquanta vinculat a Torrelavit, on va arribar represaliat com a protagonista involuntari del “cas Galinsoga”, segons explicava ell mateix. L’any 1959 va presidir una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona a la qual va assistir l’aleshores director de La Vanguardia, Luis M. de Galinsoga. El director imposat pel règim franquista va recriminar al rector de la parròquia, Narcís Saguer, que no es fes la missa en castellà i va dir davant de diversos testimonis que “tots els catalans són una merda”. Una campanya popular de baixes al diari per demanar que rectifiqués l'insult contra els catalans va forçar la substitució de Galinsoga. Després de l'episodi, el 1960, Aragonès va ser enviat a un dels pobles més petits i allunyats de Barcelona.

Capellà del Vaticà II

Des del Penedès va desplegar una gran tasca eclesial, social i cultural a tota la comarca, que també se li va reconèixer amb un homenatge el 2011. Al mateix temps va estar implicat en diverses iniciatives diocesanes i va ser un dels homes de confiança del cardenal Narcís Jubany. Va ser vicari episcopal, canonge de la catedral de Barcelona i delegat de Catequesi. Com a secretari de la Fundació Bíblica Catalana va participar en les traduccions bíbliques al català que es van fer després del Concili Vaticà II.

Alhora Josep Maria Aragonés va ser un dels principals impulsors de la recuperació del diaconat permanent per a homes casats que va promoure el Vaticà II. A Barcelona es va fer la primera ordenació d'un diaca permanent de Catalunya el 1981. També era un expert en patrimoni artístic i va ser vicepresident del Patronat de la Sagrada Família.
Després de la divisió de la diòcesi va quedar incardinat al bisbat de Sant Feliu de Llobregat i actualment vivia a la residència sacerdotal de Barcelona. El bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, presidirà el funeral d'aquest dissabte a les 12 del migdia a la Parròquia de Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola, de Torrelavit.

El 2009 el bisbe Cortés definia mossèn Aragonés en una carta dominical com un home amb una "mirada que traspua una barreja de pau, de tristesa i d’ironia, aquella pròpia dels savis que han après en l’escola d’una llarga vida".

Creu de Sant Jordi i divulgador catequètic

El 2015 Aragonés va rebre la Creu de Sant Jordi “en reconeixement al seu compromís cívic i a una activitat espiritual exercida com a representant d’un cristianisme obert, acollidor i arrelat a Catalunya” i “l’activisme cultural que el distingeix ha contribuït valuosament a la dinamització del municipi de Torrelavit i del Penedès amb diverses iniciatives, moltes d’elles adreçades a infants i joves”.

Nascut a Barcelona el 1926, va estudiar als seminaris de Solsona i de Barcelona. La seva formació catequètica i bíblica el va impulsar a participar en diverses iniciatives de difusió i va mantenir durant anys una columna al setmanari Catalunya Cristiana. També va publicar diversos llibres catequètics i pastorals com Llibre de l'Ave Maria (1955), Comentaris a les lectures bíbliques dominicals (1996) i dotze volums de La Bíblia a l’abast. Comentaris al leccionari de les misses dominicals (2001-2004). Gran amat i coneixedor de la llengua catalana també va fer diverses incursions en la poesia.