Voldria explicar-me bé, perquè no hi hagin malentesos i entengueu el que em proposo reflexionar. Vivim en un món material i el nostre cos és també matèria que abandonarem en el moment de la mort. Per tant, estem immersos en la matèria, però jo crec en l’esperit que portem dins nostre i que em dóna molt benestar quan el cuido i li faig atenció en la meditació, intentant buidar el meu mental de tot el que em molesta per poder entrar en la meva part espiritual.
Ho aconsegueixo entrant dins meu i fent silenci. I aleshores durant una estona deixo la meva matèria fora i visc immersa en un estat de pau i benestar. Aquest exercici, si es fa de tant en tant durant el dia, millora la nostra qualitat de vida.
Intuïm que cada cèl·lula del cos i de la natura està impregnada de l’esperit diví, que és l’alè que dóna vida a la matèria, el Ruaj, que diu la Bíblia. Però, com acabo de dir, en el moment del traspàs la matèria se separa de l’esperit i es queda en el món per integrar-se químicament a la part material del planeta.
No podem oblidar l’exterior, perquè és on hem vingut a raure, i tot l’entorn ens ajuda a tirar endavant la vida del nostre cos, però m’agrada recordar que sóc esperit també i que necessita tant o més aliment que el cos. I la matèria, que fa la seva feina, ens atrau moltíssim i ens enlluerna de tal faisó que voldria ser la protagonista de la nostra vida. I aquí és on vull insistir, perquè vivim en un segle en què els diners per anar aconseguint béns materials són una de les principals preocupacions. Els necessitem per viure, però no ens hem de deixar esclavitzar i no han de ser l’objectiu prioritari de la nostra vida.
Fa angúnia veure el tipus de botigues amb productes molt efímers, la majoria de “usar y tirar”, que dèiem abans, perquè el que es pretén és potenciar el consumisme al màxim, i si no vigiles caus en la temptació de comprar el que no és necessari, de manera que desequilibres l’economia domèstica. He sentit persones que expliquen que quan estan desanimades o enfadades van a comprar-se roba i altres estris per matar el cuc interior, sense comprendre que el malestar interior es combat d’una altra manera, perquè adquirir béns materials només consola poca estona i després torna el rau-rau. I això l’únic que provoca és el consumisme compulsiu, que pot arribar a fer molts disbarats.
Procuro estar atenta a aquesta qüestió i no caure en el parany de comprar per comprar sense seny. Per manera de ser meva, sóc poc aficionada a anar de botigues, que diem, perquè tinc com una mandra innata de mirar tot el que està exposat per intentar convèncer el possible client que les coses exposades són de vàlua i que les hem d’adquirir. No m’agraden els centres comercials enormes, on em perdo, i menys encara el tipus de botiga gegant en què t’obliguen a passar per tot arreu, fent la volta a l’edifici, per anar veient tot el que tenen i crear-te així la necessitat de comprar més del que preveies, abans d’arribar a l’objecte que venies a buscar.
I que quedi clar que no vull menystenir tot el món material que m’envolta i sobretot la natura, de la qual sóc una enamorada, perquè aquesta sí que alimenta la meva part espiritual i em dóna plaer i pau. Però entenc que no l’hem de destruir, perquè només la tenim en usdefruit el temps que som a la terra i, per tant, l’hem de protegir per als humans que viuran darrere nostre. No hem de malversar els recursos que ens proporciona per poder viure dignament.
Potser em direu que sóc molt platònica i dual, ja que penso que hi ha matèria i ànima en el meu ésser, però aquest és el meu sentiment intern i la meva experiència de vida, perquè les filosofies, com totes les modes, van i vénen, i tu t’has d’establir en la creença que respon al que tu penses i amb la qual et sents còmode, malgrat que l’etern fluir de tot el que és viu et faci canviar de ruta en un moment determinat de la teva vida i puguis fer un viratge cap a una altra direcció depenent de la teva evolució i aprenentatge.
Matèria sí, però al servei de l’esperit i no a l’inrevés, com succeeix en els nostres temps actuals, en què provoca il·lusions fallides i malestar intern. Que l’esperit ens acompanyi i il•lumini!
Mª Teresa Quintana i Riera
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada