Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”

L’Evangeli d’avui per mi és un cant a l’esperança, però a una esperança activa, no es tracta de confiar que creient en Déu i en Jesús ja ho tindrem tot, que tot se’ns resoldrà, no, jo hi veig una dosi molt gran de transmissió de coratge i valentia per estimar, seguir i imitar a Jesús, tot un ensenyament i una invitació a una vida diferent, a un veure i sentir la nostra existència més profunda, en definitiva, a una altra manera de ser i d’actuar, per canviar nosaltres i amb nosaltres tot el que ens envolta.

Jesús diu: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Certament, per poc que creiem en Jesús, ja ens creiem que la seva experiència és camí veritable, veritat autèntica i vida plena. Però Jesús diu més, encara: “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans”.

Per tant, si som capaços de creure de veritat en Ell, d’imitar-lo, serem capaços de fer les mateixes obres que Ell feia i, tot i que sembla molt agosarat, de fer-ne de més grans, encara. Això vol dir centrar la nostra vida en l’amor i, amb l’amor, al servei dels altres, com feu Jesús, sense discriminació, però sobretot al servei dels pobres, dels marginats, aturats, refugiats i tantes i tantes persones que necessiten qualsevol tipus d’ajuda, a vegades només que se’ls escolti, que estiguem al seu costat. I aquest actuar, amb pau i alegria interior perquè Jesús està al nostre costat, amb l’objectiu i convenciment de ser autèntiques pedres vives per construir un món millor per tots.

I a més, amb el nostre actuar hem de fer conèixer Jesús, se’ns ha de notar que som seguidors de Jesús, que ho fem units a Ell, en la confiança que no estem sols, que Ell està amb nosaltres, de manera que amb la nostra actitud hem de convidar, també, a seguir Jesús als qui no el coneixen o no hi creuen, com tantes i tantes persones hi ha que actuen amb amor i al servei dels altres però sense Jesús, sense creure en Jesús.

Com deia un pare escolapi resident a Moià, el pare Mateu, en la vetlla Pasqual d’aquest any a l’Estany, en la que es constatava la realitat actual al nostre país, ben diferent i contraposada al creixement del nombre de deixebles a què fa referència la lectura dels Fets dels Apòstols, ja que érem molt pocs els assistents, els cristians tenim Jesús que no ens deixa mai i, guiats per Ell, hem de manifestar i exterioritzar una alegria interior de manera que hauríem de fer qüestionar als no creients sobre ¿què els passa a aquests, què tenen de diferent, que actuen així i amb aquesta alegria?

Maite Cura