Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


23 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor meu i Déu meu

Temps de Pasqua, temps per pensar en el sentit definitiu del viure humà, la felicitat i la vida plena més enllà del temps i l’espai. Gran Misteri que creiem amb timidesa i amb una certesa que no té res a veure amb les certeses concretes, tangibles, que fem servir habitualment en el món real que ens ha tocat viure. No és fàcil, amb la fe feble que molts de nosaltres vivim, acceptar aquesta veritat tan difícil d’entendre. Tanmateix sentim una atracció per la felicitat i el benestar molt gran en la nostra vida diària, però desitgem la Vida i la Felicitat definitives.

La clau està en Jesús que els deixebles experimentaren ressuscitat. Abans d’arribar al terme definitiu hem de seguir l’estil de vida que ens marca Jesús, procurant ser feliços, ja ara i aquí, estimant i respectant la vida i el món, sobretot tenint molt present les dones i els homes concrets. Però de respecte, estimació i servei no sempre n’anem sobrers. Per això no hem de perdre de vista que Jesús és camí, veritat i vida.

Els textos bíblics d’avui són molt il·lustratius. En els Actes dels Apòstols hi ha referències de com vivien les primeres comunitats cristianes. Avui segurament no podríem mantenir les maneres i formes del temps dels apòstols, però sí que les actituds i compromisos que els cristians hauríem de tenir pel nostre món haurien d’estar en relació directe amb l’esperit dels primers seguidors de Jesús. La nostra casa global hauria de ser respectada. El sofriment hauria de ser pal·liat i a poder ser eradicat, les guerres haurien d’extingir-se. Els que passen necessitat, la majoria de la Humanitat, haurien de ser atesos.

Voldria cloure aquest breu comentari amb una reflexió sobre l’Evangeli de Joan. Molts en reconeixem com Tomàs, creients però amb dubtes. Sort que Jesús ens anomena ...feliços els qui creuran sense haver vist... La confessió de fe de Tomàs és contundent ...Senyor meu i Déu meu... Hi ha moltes persones que durant la Consagració en l’Eucaristia repeteixen la confessió de fe de Tomàs, “Senyor meu i Déu meu “. És un reconeixement davant l’evidència de la presència de Jesús. Hem de saber descobrir les PRESÈNCIES de Jesús en el món, tal com se’ns comentava en l’homilia d’aquest dijous sant. Que el poder de Déu, com llegim a la Primera Carta de Sant Pere, ens guardi fins que obtinguem la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Que Sant Jordi ens hi ajudi.

Ignasi Garcia i Clavel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada