16 d’abril 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La litúrgia de la Setmana Santa ha estat molt rica i l’hem viscuda molt intensament, però avui és la culminació i el dia més important d’aquestes festes.

La vigília Pasqual ha estat un recorregut de la creació, que esdevé en Jesús el primigeni de la nova humanitat rescatada del pecat i de la mort. Tot seguit s’obren les fonts del baptisme per a tots els qui havent rebut la bona notícia i acollint la fe en el Déu que Jesús ens ha revelat, som cridats a entrar en el nou poble de Déu que és l’Església.

Déu va salvar el seu poble, i com que darrerament ens ha enviat el seu fill per redimir-nos, demanem que Déu nostre Senyor porti plenament a terme aquesta obra pasqual de salvació que és la redempció dels homes.

L’Evangeli del diumenge ens descobreix el Jesús ressuscitat “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. On han posat el goig de viure i la confiança en la humanitat?... on per a l’esperança en un món millor?... on són la justícia i la pau?

“No hi és aquí, ha ressuscitat com ho havia predit”. Encara no l’hem vist però sentim el pas de la nostàlgia a la il·lusió, de la por al coratge.

“Anirà davant vostre a Galilea. Allà el veureu”.

Si la vida quotidiana, els ambients de la família, la feina, el veïnat, la residència, la parròquia, resplendeixen amb una llum nova, vibrem amb una harmonia més motivadora i aclaridora... Intuïm la vostra presència i ens convidem els uns als altres a abraçar-vos en el pobre, en l’emigrant i a retrobar-vos en aquestes comunitats.

Déu que sempre feu créixer la nostra església, concediu als vostres fidels de viure d’acord amb les exigències del baptisme i amb les ensenyances dels apòstols.
Jesús amb la seva resurrecció vol dir-nos que ens ha alliberat del pecat i ens concedeix el do i la il·lusió de la vida eterna.

La paraula del Senyor és sincera i ens motiva a viure amb fe i esperança la resurrecció de Crist.

Mireia Galobart