La Pasqua de Crist és la nostra Pasqua

La Pasqua de Crist transcendeix la història personal de Jesús de Nazaret, perquè en aquell fet històric, en la mort i resurrecció de Jesús, el Crist, se’ns mostra de manera total i definitiva l’amor que Déu té a tots els homes i dones de tots els temps. Per això, la Pasqua de Crist, a més de ser un fet personal i únic, és el fet original, el fet bàsic, el fet que fonamenta una nova situació de la Humanitat, el fet que parteix la història i marca un abans i un després.

Per a nosaltres cristians, aquest temps pasqual representa la profunda realitat del nostre temps, perquè és l’últim de tots els temps, és el temps escatològic, és el temps de consolidació del Regne, és el temps que se’ns ha donat, ja que no en tindrem més de temps. La reflexió de la comunitat cristiana ha de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que li toca viure qualifica històricament la seva fe: el temps en el qual ens toca viure ara, el present, és molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un temps futur. Per aquest motiu hem d’aprendre a valorar el nostre temps, no el podem malmetre, l’hem de saber dimensionar: l’avui és un temps de gràcia. Si hem heretat l’Esperit de Crist, hem de ser els seus còmplices per continuar construint el Regne de Déu, ara i aquí.

Però el temps de Pasqua és també un temps especialment significatiu de l’any litúrgic. El temps de Pasqua és el temps en què la comunitat cristiana fa especial memòria i celebra joiosa la presència del Misteri de Crist enmig nostre. Aquesta és una expressió molt freqüent a les pregàries litúrgiques. “Celebrar el Misteri” o “celebrar els misteris” vol dir que, quan nosaltres ens reunim per fer el memorial de la Pasqua, no solament recordem un fet històric, original i irrepetible, sinó que, a més a més, amb la nostra acció de gràcies (litúrgia) tornem a fer present d’una manera nova (sagramental) la mort i la resurrecció de Crist, que, ara i aquí, continua transformant l’Església i el món sencer. Celebrar la Pasqua de Crist, doncs, és la nostra festa, perquè nosaltres sabem que l’amor de Déu s’ha manifestat a tota la Humanitat.

Desprès de la seva mort, Jesús ressuscità i es va aparèixer als seus amics: “No tingueu por. Sóc jo”. La seva presència continua sent la nostra salvació.

Anton Ramon Sastre