Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


5 de febrer de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Sal de la terra i llum del món

L’Evangeli d’avui em situa en la necessitat de preguntar-me: amb totes les meves limitacions i mancances, sóc sal de la terra...? sóc llum del món...? Si el meu pas és insegur i inestable, si camino sempre amb por de caure, com puc ser com la sal que dóna gust als aliments i llum que ho il·lumina tot i desfà la foscor i la tenebra. Tinc de veritat aquests atributs?

Però no sóc jo qui ho afirma, és el mateix Jesús qui ho diu als seus deixebles i per extensió ens ho diu a tots nosaltres, i del significat de les seves paraules no se’n pot fer una valoració superficial perquè van molt a fons. De primer cop d’ull hom estaria temptat a dir no, no sóc jo, jo no reuneixo les condicions necessàries, però és fàcil adonar-se que Jesús no parla a cadascun de nosaltres individualment, parla per a tots, i aleshores la cosa canvia, ja no és el mateix, perquè tots estem inclosos en la seva voluntat. Com la sal hem de fer bones les coses i la nostra llum ha de resplendir davant la gent. Junts ho podem fer, sols ho tindríem molt difícil.

Si com diu Isaïes en la lectura d’avui, compartim el pa amb els qui passen fam, acollim a casa els pobres vagabunds i vestim a qui no té roba, “llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor”, i encara més “s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia”.

Són paraules encoratjadores que ens permeten entendre millor el valor i el significat de la llum. Només irradiem aquesta llum quan les nostres obres estan plenes de bondat.

No ens han de fer por aquestes perspectives perquè el mateix Sant Pau en el fragment de la segona lectura diu als cristians de Corint que no cal anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i la saviesa. Reconeix que es va presentar davant d’ells feble, esporuguit i tremolós, confiant en el poder convincent de l’Esperit, “perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu”.

L’Al·leluia abans de l’Evangeli diu: “Jo sóc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix tindrà la llum de la vida”. Em sento més confortat!

Josep Maria Lari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada