Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


2 de febrer de 2017

Directiva Cristianisme al Segle XXI contra la corrupció

Contra la corrupció

La corrupció s’ha convertit en un dels càncers socials més importants que penetra l’esfera pública i privada. Malauradament existeix en tots els àmbits, països i classes socials. Arreu perverteix les relacions entre els persones i degrada la funció de les institucions. En el terreny polític mina la democràcia, en el judicial soscava l’estat de dret i converteix el dret en violència, en l’economia empobreix la comunitat, i en el moral suposa la perversió del valors ètics i espirituals. Quan la corrupció es normalitza, la qualitat moral dels pobles es degrada. L’arrel de la corrupció sovint se situa en la seducció del diner i la recerca dels mecanismes per a obtenir-lo i acumular-lo injustament en benefici propi.

La perversió que suposa la corrupció neix del desgavell de la integritat interior que pot equilibrar les pulsions de la vida, abocant a la desmesura en la recerca de les satisfaccions més primàries a costa de l’honradesa i la justícia. Això acaba traduint-se en conductes de corrupció social i de tergiversació de les funcions de les institucions. Avui la corrupció presenta perfils nous perquè hi ha la percepció que s’ha convertit en un fenomen normal enquistat en les estructures públiques pel desvergonyiment, palesat en els mitjans de comunicació, amb què els propis defraudadors proclamen els seus fets davant dels jutges i l’opinió pública. Tot plegat s’agreuja quan les diferències socials en la crisi econòmica s’incrementen escandalosament i les xifres del frau indignen i humilien a tants ciutadans que viuen en els llindars de la pobresa.

Les grans tradicions espirituals de la humanitat sempre han recordat que la vida dels pobles és garantida moralment per la integritat de les persones i que no es poden fonamentar les construccions socials sobre actituds i conductes que no respectin la justícia. Això exigeix una ascètica personal que entreni els ciutadans en la virtut i el respecte, i fins i tot el sentit de germanor envers els altres. Les grans tradicions monoteistes, les antigues religions i espiritualitats vèdiques, la contenció budista, l’harmonia proposada pel confucianisme, la plenitud del buit taoista, l’ascètica dels pensadors grecs o de la filosofia espiritual moderna insisteixen en la necessitat de treballar el món interior per a preservar la vida comuna. El cristianisme en particular ens recorda la benaurança derivada de la netedat del cor (Mat. 5,8) tot proclamant que la religió autèntica consisteix en assistir als atribolats i en mantenir-se net de la corrupció (Jm. 1.27).


Al discurs a la delegació de l’Associació Internacional de Dret Penal (22 oct. 2014) el papa Francesc denunciava que “l’escandalosa concentració de la riquesa global és possible per la corrupció i complicitat dels responsables de la cosa pública amb els poders forts”. En altres ocasions ha qualificat la corrupció de “procés de mort iniciat pels que tenen poder però que l’acaben pagant els pobres”, d’ “el pecat més actual que té a l’abast la persona amb poder econòmic, polític o eclesiàstic perquè arriba a creure’s Déu”, de “blasfèmia del s. XXI”. Aquesta “gangrena social”, diu, només podrà corregir-se “amb mesures legals, actituds d’honestedat pública i ascètica personal”.

En base a aquesta actitud d’ascètica personal es pot reclamar que les institucions públiques es facin garants de la justícia, estableixin mecanismes eficaços de protecció del bé comú i sancionin el desvergonyiment dels que empobreixen la comunitat i saquegen les arques públiques en benefici propi. És bo recordar el paper que correspon als mitjans de comunicació i a totes les estructures socials i educatives en el conreu dels valors i en el pacient procés que ha d’anar prestigiant la honradesa personal i l’ètica col·lectiva com a àmbits imprescindibles d’una progressiva democratització i promoció adequada de la igualtat social.

Sense voler erigir-nos en jutges dels altres tenim dret a exigir-nos i exigir a tots una actitud dreturera que ens mogui a col·laborar respectuosament en el bé comú complint les obligacions tributàries i participatives, i exigint a les elits polítiques, socials i econòmiques la honradesa i, si és el cas, la restitució de les estafes fetes als pobles en comptes de les grolleres exhibicions de cinisme amb les que sovint ens veiem ofesos.

Directiva Cristianisme al Segle XXI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada