Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


29 de gener de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Devia tenir cinc o sis anys, havent acabada la guerra, les monges de la meva escola m’ensenyaren a recitar, en castellà, el parenostre, els deu manaments de la llei de Déu i de l’església, i també les benaurances. Ho recitàvem cantant, evidentment, amb una cantarella ordenada i precisa. No sé si n’enteníem gaires coses d’aquelles propostes i d’aquells mandats i tanmateix tota la vida els he recordat i els sé recitar, com en aquell temps, sense cap mena d’error ni d’oblit. Del primer manament a l’últim i de la primera benaurança a l’última, encara avui, a l’inici de la meva vellesa, les sé cantar amb la mateixa cantarella i precisió d’aquell beneït temps de la meva infantesa i adolescència. Si bé és veritat que encara avui les sé ‘cantar’ com quan era infant, tanmateix, a mesura que m’he fet gran, he anat descobrint el què és més important d’aquells mots sagrats: tenir consciència de les paraules que recito i el compromís que aquestes m’han imposat.

No cal que ara recitem el text del primer a l’últim manament o benaurança, però, tanmateix, diria que, en certa manera, ens cal fer-ho amb freqüència, molt de tant en tant. No es tracta de només repetir-los sinó també d’entendre’ls i de meditar-los, dia a dia, i utilitzar-los, és a dir, tenir-los en compte per a poder-los acomplir donada la seva importància, com totes aquelles coses que ens donen nova vida i mantenen el nostre record i la nostra esperança.

Seran benaurats els pobres d’esperit, els humils, els qui ploren, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui s’esforcen per la pau, els perseguits per causa de la justícia, i els qui a causa de l’evangeli seran insultats i perseguits.

No ofenen mai aquests crits de bona voluntat. L’evangeli mai no castiga, malgrat cridi a exercir la bondat i la perseverança. Al més pregon del nostre cor i del nostre esperit, hi trobarem sempre amor i pau, camins necessaris que ens porten a Déu i als germans. Lluny de la vanitat i de l’orgull i a prop de la humilitat i del constant somriure, descobrirem aquest beneït món nou promès i regalat a tots aquells qui, amb bona voluntat, volen ser fidels a l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, aquell qui viu i regna pels segles dels segles. Com diu l’evangelista: “Siguem sal de la terra i llum del món”.

Ferran Aguiló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada