Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 de desembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Fa dies, al pensar que havia d'escriure aquest comentari de Nadal, no sabia què dir, trasbalsat com estic tot jo. La nostra societat s'escarrassa, cada any una mica més, en buidar el significat de Nadal. Llums sense referència al naixement del Crist. Bogeria del comprar, del menjar i del beure. Mentre, ens hem acostumat a veure al telenotícies civils innocents massacrats a Alep, destrucció de la ciutat, dels hospitals, i dels cascos blancs que rescataven persones sota la runa que deixaven les bombes. I Semblantment a Mossul, a Egipte i a altres parts del món. Veiem morir éssers humans, el «crim» dels quals és només fugir de casa seva, de la fam i de la mort, tot buscant un lloc on viure amb seguretat, simplement una vida humana. I molts de nosaltres -sense mirar tampoc els que pateixen a casa nostra- ens fem indiferents, en la nostra comoditat i vida benestant.

Em trasbalsa, Senyor, veure i constatar la ineficàcia de la teva vinguda. Els profetes que t'anunciaven parlaven del Poble que caminava a les fosques i veia una gran llum. Parlaven de com aquells afeixugats per jous, que duien una barra a l'espatlla, oprimits pels garrots dels seus opressors, serien alliberats, perquè tu, Senyor, ho trossejaries tot. Doncs no, Senyor, d'això res. Només cal obrir els ulls i mirar el món. Com si les paraules dels profetes fossin buides, simplement la projecció del nostre desig, mai realitzat, i sempre perseguit.

Potser, Senyor, si ens fessis entendre que els nostres pensaments no són els teus, ni els nostres camins els teus camins... Fes-nos entendre que l'encarnació -com diu Melloni- no vol dir que ens visitis, sinó que esdevens nosaltres, finit, limitat, i injustament tractat, menystingut i turmentat. Lluny d'algunes nadales que cantàvem quan érem nens, potser començarem a veure una llum, quan ens sentim a les fosques.

Perquè tu, Senyor, justament quan eres turmentat, humiliat i mort injustament, en lloc de morir amb odi i desig de revenja, vas morir entregat al Pare en qui havies confiat, oferint el perdó als teus botxins. I Justament li vas dir al Pare, Abbà (Papà), quan estaves a Getsemaní, i a la creu, abandonat per ell. Llavors entendré que tu no actues com un Deus ex machina, intervenint màgicament en el món, sinó que som nosaltres -deixant-te néixer al nostre cor- els qui hem de construir, amb tu, el món que anunciaven els profetes.

Gràcies per haver nascut! Confiaré en tu, que pots desactivar el nostre egocentrisme que ens converteix en monstres els uns pels altres, i tornaré a somriure el dia de Nadal.

Santiago Quijano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada