04 de desembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Estem en temps d’advent que és temps de reflexió, pregària i preparació per al Nadal.

L’Evangeli d’avui ens presenta la figura de Joan Baptista com la veu que crida en el desert per preparar els camins per la vinguda del Senyor. Perquè el Regne de Déu és a prop.

El missatge de Joan està en paral·lel al de Jesús però manté unes diferències molt marcades. Per una banda l’austeritat radical en el menjar i vestir de Joan, pròpia d’algú que se situa amb una actitud de renúncia. Jesús, en canvi, viu la pobresa del que comparteix l’estil de vida de la gent senzilla i es fa solidari amb els pobres i no refusa el contacte amb ningú, des dels mestres de la llei fins els samaritans, els leprosos i els pecadors.

A més, el missatge de Joan conté l’amenaça severa d’una destral que ve a tallar l’arbre que no dóna fruit i d’una justícia implacable amb el pecador. Jesús fa una exigència més gran a la conversió i destaca l’oferta del perdó i l’amor misericordiós de Déu vers els pecadors.

El Regne de Déu tal com anuncia Isaïes és la victòria de la pau, la justícia i el coneixement de Déu amb tota la Humanitat.

En acabar aquest any de la Misericòrdia volem tenir una actitud solidària i compassiva envers els més necessitats.

Senyor Jesús, tu ens crides a obrir els ulls, a viure atents i estimar els altres, és ara quan hem de començar a viure dignament perquè ens trobis a punt quan arribis.

Ens cal un temps de desert, Senyor, d’aïllar-nos del soroll que ens envolta, dels anuncis, dels whatsapps, de les presses per poder escoltar la teva crida, convertir-nos i donar fruit.

Obrim-li una ruta al Senyor, proclamant-lo en totes les nits fosques que hi ha al nostre voltant.

Mireia Galobart