Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


6 de novembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

I després de la mort, què?

Què passa després de la mort? Quanta gent ens fem avui aquesta pregunta? I com hi responem? Els saduceus ho tenien molt clar: “No hi ha vida després de la mort”. Amb aquesta seguretat tendeixen un parany a Jesús per deixar-lo en evidència.

Si com ells, saduceus, presentem la vida eterna com un calc d’aquesta vida terrena i desconeixem el Pare, ens semblarà que és una il·lusió creure que hi ha alguna cosa més, més enllà de la vida humana.

Segons ens deixen veure els evangelis, Jesús viu en l’Esperit, té experiència íntima del Pare, per això quan formula una resposta al pensament dels saduceus prescindeix de disquisicions casuístiques entorn de la mort, perquè Déu és VIDA, i tots estem en Déu .

Jesús en la seva pròpia naturalesa humana ha fet l’experiència de la vida en l’Esperit i en té certesa i convicció de ser habitat per Ell. Si com Jesús fem l’experiència de què som FILLS DE DÉU, la vida en l’Esperit no ens serà totalment desconeguda.

En aquet món vivim dins de les coordenades espai-temporals que són limitades, Jesús ens garanteix amb la seva vida i amb el seu ensenyament que dins d’aquesta limitació ens és possible fer l’experiència que l’Esperit de Déu habita en nosaltres. Qui fa aquesta experiència senzilla i a la vegada profunda descobreix que és immortal no per creença sinó per una vivència interior.

És propi de la vida humana casar-se i engendrar fills. La vida humana en si mateixa és una realitat temporal d’aprenentatge per prendre consciència lliurement que el nostre ésser va més enllà d’allò que és material. Per a Jesús era tan clara la seva filiació divina que tot el seu ensenyament gira entorn que experimentem constantment en la nostra vida humana la presència de l’Esperit. En aquesta ocasió cita Moisès, el qual és una autoritat per als saduceus i els mostra que Moisès donava ja testimoni que Déu és Déu de vius i no de morts.

Anomena Abraham, Isaac i Jacob i ens diu que Déu els té vius en el seu si. Tots els que vivim en l’Esperit estem per sempre vius en el si del Pare; tal vegada ens falta prendre consciència d’aquesta realitat.

Com fer l’experiència que vivim en Déu? Quines situacions ens seran favorables per fer-la? Com va fer Jesús l’experiència de viure en l’Esperit?

Esther Bochita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada