Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 d’octubre de 2016

Gràcies

Vull començar aquest escrit agraint als meus lectors el fet de llegir-me. I ara vull explicar per què és tan important l’agraïment per a mi. Hi ha persones a qui els costa dir gràcies, i suposo que això és una mostra d’orgull. Trobo que costa poc ser agraït, i la persona que rep les gràcies se sent satisfeta perquè se li reconeix l’ajuda que ha donat. Sabem que hem d’actuar bé sense esperar les gràcies, però trobo que costa poc donar-les i proporciona benestar a la persona que ho rep, sempre que es faci de cor.

A mi cada any, per l’aniversari, m’agradava donar les gràcies als pares per haver-me donat la vida. Els vaig dedicar un escrit d’acció de gràcies a cadascun d’ells quan van traspassar, però m’agrada pensar que els ho vaig fer en vida també, que és el més important, malgrat que un record emotiu després del traspàs és bonic. I a partir d’aquí he anat agraint els favors que he rebut, que són moltíssims. És cert que la vida ens dóna cops, però no sempre són negatius, encara que siguin dolorosos, ja que ens ajuden a obrir els ulls, a despertar, a madurar, a prendre consciència... Tot serveix i no es perd res, però també rebem molts favors per part de moltes persones que es creuen en el nostre camí, i aleshores és quan hem de ser agraïts. Fins i tot he arribat a agrair mals moments que vénen d’altres persones i de la vida mateixa, que, malgrat la duresa i dificultat per entomar-los, han servit per fer-me créixer i corregir alguns defectes i mancances que no veia.

Com a creient que sóc, reconec que sovint baso la meva pregària en el fet de demanar el que em falta i penso que necessito, de manera que semblo més aviat una pidolaire. Tanmateix, quedo satisfeta quan em dedico a donar gràcies a Déu per tot el que tinc i he rebut i em centro, per tant, més en allò de què ja gaudeixo que no en el que em manca. Ara m’he acostumat a començar el dia agraint.



Sentir-se agraït i no expressar-ho no és bo. Hem d’aclarir que no sempre s’ha de dir la paraula gràcies; hi ha agraïments subtils i altres maneres d’expressar-ho, com ara una bona abraçada o mostrar admiració cap als seus talents, dedicar temps i paciència a la persona a qui vols donar les gràcies, encara que tinguis pressa, i no donar consells si no ens els demanen. Sóc de les persones que penso que hem d’estar agraïts amb els fills, que ens ajuden a créixer i madurar. Els hem d’educar, però ells també ens eduquen. Tota la vida és un intercanvi de donar i rebre. Hem d’entendre i agrair tot el que ens ajuda a tirar la vida endavant.

No ens hem d’oblidar de ser agraïts amb nosaltres mateixos. Quan som agraïts som més feliços i ens centrem en tot el positiu que tenim i ens rodeja. Ens proporciona benestar físic i emocional i, per tant, la vida és més longeva. Millora les relacions personals i propicia l’altruisme. Les persones felices senten gratitud per tot. No cal esperar que passin coses extraordinàries, podem agrair les petites coses de cada dia.

Ha estat molt gratificant quan els meus alumnes m’han mostrat agraïment.

Vull acabar agraint-vos que em continueu llegint després de tants anys i que em seguiu fent, molts de vosaltres, un petit o llarg comentari sobre el que he escrit.

Gràcies, doncs!

“La gratitud no és només la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres.”
Ciceró (106 aC - 43 aC. Polític, filòsof i orador de l’antiga Roma.)

Mª Teresa Quintana i Riera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada