La reunió, celebrada a NYC el 19 de setembre de 2016 és històrica ja que és el primer cop que l’Assemblea General ha convocat una reunió a nivell de caps d’estat i de govern per adreçar aquesta temàtica. Es tracta d'un moment decisiu per reforçar la governança de la migració internacional, diuen les Nacions Unides, i d'una oportunitat única per crear un sistema més responsable i predictible de resposta als grans desplaçaments. El document resultant d’aquesta reunió és la Declaració de Nova York, subscrita per 193 països però que segons els experts està buida de contingut polític i legal per afrontar la magnitud d’aquests desplaçaments.
En paraules del Secretari General de Nacions Unides, Ban Ki Moon, els refugiats i els migrants no han d’ésser vistos com una càrrega. Els discursos dels diversos països assistents, 193, han estat de caire “bonista”. En general han accentuat la necessitat de vetllar pels drets dels refugiats i migrants o la necessitat de dur a terme accions coordinades des de la comunitat internacional, però evitant assumir compromisos concrets. No obstant, aquesta solidaritat aparent no es tradueix en accions ja que per exemple el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, durant el debat sobre l’estat de la Unió la setmana passada va apuntar que tot i que una solidaritat major és necessària, la solidaritat és un acte voluntari, que ha de sortir del cor i que no es pot imposar”.
La intervenció espanyola a la trobada l’ha feta el rei Felip VI, qui ha aportat un discurs que semblava anar en bona direcció quan apuntava “la nostra responsabilitat és acollir-los”, “compten amb la plena disposició d’Espanya”, però que de seguit ha adquirit connotacions menys humanitàries quan ha dit que és important que “els refugiats respectin els valors dels països d’acollida”. Recordem que Espanya practica devolucions en calent, manté tanques, abús policial, discriminació i acords de readmissió amb tercers països i entre d’altres només ha complert un 3% dels compromisos pel que fa al 2016, com diu el professor Javier de Lucas, qui titlla el discurs d’obscè.
Altres intervencions a destacar han estat les del Líban, el qual ha fet una crida desesperada a la comunitat internacional per poder fer front a la ratio d’1 refugiat per cada 5 habitants. La despesa que ha hagut de fer el Líban (15 bilions en 3 anys) juntament amb els esforços dels libanesos per adaptar-se a la situació, diu que no tenen precedents. I per tant proposen crear un pla de retorn pels sirians que es troben al Líban en condicions de seguretat i dignitat, un sistema de quotes per compartir la càrrega amb països de la regió o per exemple intensificar el finançament de projectes de desenvolupament, entre d’altres mesures.
El Vaticà ha reforçat la idea que és necessari respondre a aquests grans desplaçaments tenint en compte que tots som germans i per tant no construint murs sinó ponts entre nosaltres. S’han referit també a la importància de protegir els refugiats però sense oblidar-nos dels migrants. A més, han expressat la necessitat d’establir diàlegs transfronterers i en associació amb organitzacions de diverses religions. També s’han referit a la necessitat d’acabar amb les detencions de menors. Finalment han expressat la necessitat d’atacar els problemes d’arrel que causen els desplaçaments, sobretot els conflictes i les violacions de DDHH i garantir que el finançament per ajudes al desenvolupament sigui transparent i just.
Per la seva banda, Theresa May, la recent nova primera ministra britànica, ha estat de les més contundents afirmant que cal assegurar-se que els refugiats realitzin la petició d’asil al primer país segur al que arribin [evidentment beneficiós pel RU]. A més demana una distinció més clara entre refugiats i migrants econòmics i per últim el dret de tots els països a controlar les seves fronteres i la responsabilitat que tenen per gestionar les fronteres i reduir els fluxos il•legals i la migració incontrolada.
En clau més humanista, el primer ministre de Canadà, Justin Trudeau ha exhibit els bons resultats del seu model, molt més humà que els europeus.
Entre les propostes directes que fan els experts trobem la creació d’un passaport de trànsit directe per arribar directament al país de destinació o per altra banda la possibilitat de poder plantejar la petició d’asil o l’abolició de vises de trànsit aeri portuari.
A banda, la trobada també ha servit per convertir l’Organització Internacional per les Migracions en una agència de les NNUU, un fet que li atorgarà major pressupost i rellevància política.
El text que ha aprovat aquesta reunió, la Declaració de Nova York, té carències significatives com ara les referències molt per sobre als desplaçats interns, a la detenció de menors i l’absència total de compromisos concrets, com ara un sistema obligatori de quotes per acollir refugiats i sol•licitants d’asil. La declaració no dóna una resposta fàctica, més enllà dels discursos, a una crisi de caire global, en la qual els 6 països més rics només acullen al 9% de refugiats mundials. D’altra banda, el fet que la Declaració l’hagin signada 193 països, entre ells Espanya, dóna peu a què les organitzacions puguin exigir compromisos a governs i institucions.
Anna Sangrà - Publicat el 26 Setembre 2016 per Justícia i Pau
Fa 23 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada