Des de l’abisme clamo a vós, Senyor
Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
Si tinguéssiu en compte les culpes,
¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.
La fossa immensa que un cop morts separa el ric del pobre Llàtzer m’ha fet pensar de seguida en aquest cant que tantes vegades enriqueix les nostres Eucaristies.
Certament és un abisme aquesta fossa immensa que fa impossible que Llàtzer amoroseixi, ni amb una gota d’aigua, la llengua d’aquell ric anònim que ara sofreix turment, i que en vida ni tan sols va parar atenció a la presència d’un Llàtzer nafrat al portal de casa seva.
La continuació del relat de Jesús és encara més penosa, perquè sembla tancar la porta a tota esperança, ja que Abraham no pot atendre cap de les demandes que li fa aquell ric, que ara que està vivint una realitat que desconeixia, pateix pels seus cinc germans que encara viuen perquè es converteixin.
L’evangeli és l’evangeli, i no seré pas jo qui el qüestioni, però aquest Jesús que parla així no s’assembla al Jesús d’altres passatges de l’evangeli i que ha donat la vida a la creu per salvar la humanitat sencera. No ha servit de res això?
Què separa el ric del pobre? el just del pecador? l’amo de l’esclau? el fort del feble? el vanitós de l’humil? la inclemència de la mansuetud? Doncs la cosa més senzilla del món, la misericòrdia, i Jesús per sobre de tot és la misericòrdia en persona, s’apiada de tothom, passa pel món fent el bé, guareix els malalts, torna la vista als cecs, els paralítics tornen a caminar, ressuscita morts, perdona els pecadors i menja a la mateixa taula dels cobradors d’impostos.
Vull entendre..., necessito entendre..., que la misericòrdia de Déu ens acollirà a tots per igual, que no ens veurem mai turmentats com aquest ric que suplica misericòrdia perquè en el fons d’aquest relat hi rau el pecat, una paraula buida de sentit avui en la vida de moltes persones, i sense la remissió dels pecats res no és possible. La necessitat de conversió és el que es desprèn d’aquesta penosa història.
Josep Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada