23 de juliol 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

A molta gent avui dia els costa pregar tot i ser creients. Potser ens sentim massa autosuficients, capaços de resoldre les pregàries amb els nostres recursos. A vegades també creiem que Déu és massa llunyà per no ser escoltat.

Jesús ens ensenya a pregar Déu amb afecte i confiança, d’aquí que ens convidi a adreçar-nos a Ell amb una paraula sorprenent: Pare. Confiança, per cert, que ja es manifesta en l’intens amor a Abraham. Déu vol sentir-se estimat per tots nosaltres.
Jesús explica als seus deixebles que sovint li agrada sentir-se tractat amb delicadesa, amor i naturalitat.

Normalment ens adrecem a ell per demanar-li coses, encara que el més agraït seria donar-li gràcies per tot allò que tenim. Jesús ens ensenya a pregar d’una manera fàcil, primer demanant perdó per les nostres deficiències, després demanant-li alguns desitjos, i ens posa l’exemple de com un pare d’avui tracta al seu fill.

Pensem com avui dia els pares del nostre voltant tracten als seus fills amb una gran tendresa, fins i tot a vegades sembla que els tenen massa consideració.

L’Evangeli de Lluc ens recomana que tractem els altres no només amb educació sinó amb estimació, sobretot aquells que més ens necessiten.

Preguem al Senyor que vingui el seu Regne encara que vingui i ens calgui participar de la seva vida i la seva Creu. Que es faci la seva voluntat i que sapiguem viure amb plenitud la vida que tenim davant.

Senyor dóna’ns el pa que necessitem per caminar, ensenya’ns a ser agraïts i a compartir no allò que ens sobra sinó allò que tots necessitem. Tinguem molt presents totes aquelles persones que viuen fora de casa seva sense un lloc estable i acomodat a les seves necessitats.

Sabem que tu sempre estàs disposat a perdonar i a donar-nos la mà per aixecar-nos. Fes que sapiguem mirar al nostre voltant i sapiguem perdonar els que ens fan mal.
No permetis que caiguem en temptació que ens condueix al pessimisme i a la falta d’il•lusió, que la nostra actitud sigui davant d’aquest evangeli un motiu d’il•lusió, esperança i motivació.

Que aquestes vacances fem la vida agradable als del nostre voltant i que reconeguem en els més dèbils el rostre de Jesús.

Mireia Galobart