Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


16 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.

Extraordinari! Tots voldríem ser Maria, però si no hi haguessin Martes el món no funcionaria! O sí? Si ens prenem les paraules de Jesús al peu de la lletra, el món funcionaria sense cap problema, ja que les petites mil i una coses necessàries perquè la nostra condició humana funcioni no són gaire importants. Vaja, com sempre hi haurem de posar aquell sentit oriental que tant ens manca als d’aquest cantó de la Mediterrània.

Nosaltres entenem aquestes paraules de Jesús en un sentit més ampli, no tant per no haver de fer les petites coses diàries de supervivència, sinó més aviat el no deixar-nos emportar solament pel fer i donar-li absoluta prioritat. En un moment com el que estem vivint ens cal més que mai no deixar-nos endur pel fer. Ens cal llegir, ens cal mirar endins dels nostres cors i ens cal posar-hi la saviesa de Déu per no errar el camí a seguir.

Els psicòlegs d’avui diuen que tots hem de dedicar-nos un temps, encara que sigui molt curt, a nosaltres mateixos, a pensar, a reflexionar, a meditar, per no oblidar allò que veritablement és important i valuós; per poder actuar d’acord amb la nostra consciència; per no fer mal a ningú, per no aprofitar-se de ningú.

Creiem que Jesús no volia de cap de les maneres que solament Marta carregués amb les feines més feixugues. Però hagués pogut demanar a Marta que es quedés amb ells i en acabar el diàleg demanar a Maria que acompanyés a Marta per fer aquestes feines quotidianes. Per què no ho va fer? Potser per donar més força a la necessitat d’escoltar?

De la primera lectura ens crida l’atenció aquesta entrega incondicional i quasi irreflexiva d’Abraham i el reconeixement del Senyor sota qualsevol forma. Tant de bo tinguéssim cadascú de nosaltres aquesta habilitat, per veure a Jesús en cadascuna de les persones que sofreixen tots els horrors del món actual.

Preguem perquè Déu ens ajudi a ser una mica Maria, una mica Marta i una mica Abraham.

Julià i Rosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada