Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


2 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Els textos d’avui, d’una rica varietat, no ens ofereixen sols un parell de temes principals com a enllaç de les tres lectures, amb el salm responsorial, sinó que, com en bastants dels diumenges de durant l’any, on som ara, els textos solen suggerir-nos temes diversos. No com succeeix, en canvi, en molts altres diumenges (sobretot dels cicles d’Advent, Quaresma, Pasqua ...), d’una unitat temàtica més manifesta. Així, el text d’Isaïas ens presenta Jerusalem com a ciutat de pau, recuperada, rica, que dóna als qui l’estimen accés a les seves riqueses, les seves delícies, que consola i amanyaga com una mare. I el salm responsorial, el salm 65, és un cant de lloança a Déu, que proclama les seves obres admirables, el que ha fet pel seu poble, i acaba dient: “Beneït sigui Déu: no ha refusat la meva súplica ni m’ha negat el seu amor i misericòrdia” (Sl 65, 20).

I Pau, al final de la carta als gàlates, es gloria de la creu de Crist. És per ella que està crucificat per al món i porta en el seu cos les marques del sofriment de Jesús. No compta per a res ser circumcidat o no, sinó que som una creació nova. Que ens davallin la pau i la misericòrdia, i la gràcia del nostre Senyor Jesucrist. I l’evangeli de Lluc, continuació del fragment del diumenge passat, parla de la missió dels setanta-dos deixebles i del seu retorn. Jesús els envia, de dos en dos, com anyells enmig de llops. No han de portar res de més ni entretenir-se saludant ningú. En entrar a una casa, han de dir: “Pau en aquesta casa” (Lc 10, 5). I proclamar: “El Regne de Déu és a prop” (Lc 10, 9 i 11). Si no els acullen, han de deixar-los, espolsant-se-la, la pols dels seus peus. I després, quan retornen, Jesús els diu que no s’alegrin de sotmetre els esperits, “alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel” (Lc 10, 20).

D’aquesta tria de temes, que no és pas completa, voldria escollir-ne dos, que són a dos o tres dels textos. Primer, el consol (Is) que, com a mare, Jerusalem ens dóna com a fills, consol fruit de l’amor i misericòrdia (Sl i Ga), de Déu, però que també han de ser de part nostra. Segon, remarcant-ne la freqüència (Is, Ga i Lc), la pau, que no només és absència de guerra, sinó que aquí implica santedat, justícia divina. I, com a final, l’alegria, perquè ens és a prop el Regne de Déu i tenim els noms inscrits en el cel.

Jordi Cors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada