12 de juny 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan entrem al silenci podem contemplar com en el transcurs dels nostres dies anem interpretant diversos personatges.

Algunes vegades anem de persones molt importants. Altres de savis que, malgrat reconèixer que de la VERITAT sols en sabem una petita part i que la resta és misteri, ens empenyem en ensenyar els nostres esquemes alliberadors i considerar-los indiscutibles. També hi ha dies que anem de víctimes, del que sigui. És una gran delícia anar de víctimes... o de dolents...

Si el silenci arriba a ser molt profund i continuat en el temps, podrem adonar-nos de tots i cada un d'aquests personatges i a poc a poc o de sobte retrocedir fins a la nostra consciència i allí trobem al qui no es pot anomenar perquè És. (ni ella ni ell)

L'Evangeli d'avui ens mostra amb tota claredat tot això:
Simó interpreta el personatge que s'ha apropiat d'ell. És fariseu. És un home important. Coneix molt bé la Llei, potser la compleix. Ha convidat Jesús possiblement amb ganes de saber però potser també amb una mica de malícia perquè no acaba de creure el que es diu d'Ell. Queda esverat quan veu entrar aquella dona, potser ell havia estat moltes vegades amb ella però en un altre lloc i potser d'amagat, l'únic que diu l'evangeli és que la coneixia. No crec que anés amb les robes d'exercir, deuria anar senzilla pel seu estat d'ànim.

I a la dona què li passava? Potser s'havia adonat del seu personatge i en sentir les paraules que Jesús anava dient sobre els pobres i els pecadors, s'havia vist a si mateixa i havia abandonat aquell personatge, havia entrat dins seu i des de la consciència s'havia trobat amb el que És. Si no, com ens explicaríem la compunció, els plors que potser eren de penediment i d'alegria fruit de l'agraïment, l'atreviment davant de tothom derramant el perfum preuat que potser el tenia per la seva feina d'abans. Si ens posem dins del moment podem contemplar que alguna cosa molt important havia passat dins d'aquella dona.

I Jesús? Li diu: això que et passa surt de tu. És la teva fe la que t'ha salvat. No sóc jo. Compara el comportament de la dona amb el de Simó i li fa veure a Simó per quin camí ella ha arribat a aquella situació. Jesús no interpreta cap personatge, viu des de el que És, per això pot veure més els sentiments, l'amor, l'agraïment d'aquella dona molt per sobre de si és bonica o si l'afalaga.

Què deuria fer Simó desprès? Seguir amb el seu personatge? I nosaltres?

Angelina i Josep Maria