10 de maig 2016

Resum Assemblea d'Abril: Acollir els refugiat. Responsabilitat i solidaritat.

No hi ha dubte que una de les més greus crisis que pateix Europa és la dels refugiats. Vergonya, és com el papa Francesc ha qualificat l'actitud de la Comunitat Europea davant d'aquests homes i dones que fugen de la guerra intentant refer la seva vida en el Vell Continent. Tots hem pogut presenciar, molt perplexos, com les administracions es barallen entre elles i buscant excuses no donen solucions eficaces a aquest drama. Són moltes les veus que han denunciat aquesta situació. Fa poques setmanes vam publicar la nota dels bisbes de Catalunya, on denunciaven les polítiques de la comunitat Europea.

En la nostra comunitat també ens hem volgut fer ressò d'aquestes denúncies, hem pregat en les nostres Eucaristies, i el passat dia 18 vam convidar a l'assemblea mensual, al Dr. Eduard Sagarra, president de l'Associació amics de l'ONU a Espanya i professor de la UB i d'Esade, perquè ens informés i conscienciés d'aquest fet. Amb el títol: Acollir els refugiats, solidaritat i responsabilitat, el Dr. Sagarra, començà la seva exposició informant-nos que fins aquella data s'havien ofegat al Mediterrani 737 persones, entre elles hi havia nens, i que són ja gairebé 200.000 els refugiats que han arribat a Europa. En aquests moments a Europa hi ha un creixement de la xenofòbia, i que el respecte als drets humans està sota mínims.

Ens parlà de 4 evidències. 1) Els emigrants i estrangers, són persones, amb drets i obligacions. Tots tenen una dignitat. 2) No són un problema, sinó una situació, i les situacions s'assumeixen. Si no, hi ha un incompliment de les obligacions d'una societat. 3) Les tanques i muralles no serveixen de res. Vivim en un món globalitzat on les fronteres no serveixen per res. Posà, entre d’altres, l'exemple del canvi climàtic, ningú no pot posar barreres, el que passa en un indret n’afecta un altre. 4) Estem en un estat democràtic on, per damunt de cap altra norma, hi ha els Drets humans. L'estat ha de garantir el seu compliment.

Com afrontem aquesta situació?. Hi ha el perill de caure en la fatiga de la compassió. S'han de combatre les causes, i la principal causa és la guerra. Hem de canviar la terminologia que utilitzem. Els mitjans de comunicació i els polítics, parlen, sense cap mena de rubor, de deportacions, i de camps de deportats (ens recorda els pitjors moments del segle XX, amb els camps de deportats). La solidaritat, no és una opció, és una obligació. La solidaritat ens obliga a actuar amb responsabilitat.

No podem permetre que Europa renegui dels seus valors. S'han de complir els tractats. Hem d'exigir que els nostres diners, pagats amb els impostos, vagin destinats al compliment dels Drets humans, i que les administracions funcionin. L'exposició fou molt rica, aquí tant sols n’hem esmentat alguns punts. Finalment s'obrí un torn de preguntes, on es posà de manifest el gran impacte que causa en nosaltres aquesta situació. No podem viure tancats en una torre d'ivori, mentre germans nostres es veuen rebutjats i obligats a malviure en condicions infrahumanes.