22 de maig 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

"Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi”

Unes paraules certament plenes d’incògnites que els comentaristes han intentat explicar cada un a la seva manera, cosa que també intentaré jo mateixa, tot i que no me’n sortiré. Jesús fa referència a l’Esperit, al Pare i a Ell mateix, a les tres persones que hi ha en Déu, i parla des d’una situació, la seva, totalment nova. A punt de morir, però a prop de la resurrecció, la culminació de la seva vida. Jesús té coses per dir-los que ara no suportarien, de què es tracta? De la seva mort? Del proper desastre d’Israel? De les persecucions a què els romans sotmetran els cristians? Per citar alguns fets que van ocórrer poc temps després, perquè la història continua i podria haver dit que després el cristianisme viuria una gran expansió per Europa, -que com a tal encara no existia-, i que després s’afebliria renaixent en altres indrets del món, com veiem avui dia. Però segurament tampoc no volia dir això. Penso que es referia a la vida concreta dels qui l’escoltaven en aquell moment. I no podem pas dir que Europa hagi sabut recollir amb justícia l’herència de les paraules de Jesús.

L’Esperit de la veritat us conduirà a la veritat sencera. ¿Ja sabem quina és la veritat sencera de què parla Joan citant Jesús, el lloc o la situació on ens haurà conduït l’Esperit? Si no la sabem almenys sí que la podem intuir. I l’endevinem quan una persona estimada del nostre voltant se’n va i ens provoca un munt d’interrogants, de pors i de tristesa. Però també d’alguna manera se’ns obre una esperança que no desespera.

En aquest text s’endevina perfectament la dificultat del mateix Joan per transmetre allò que ha entès, de la transcendència de Jesús, amb les paraules humanes –intranscendents- de què disposa. I en aquesta dificultat ens trobem també nosaltres. Solament ho acceptarem si fem entrar en joc la fe.

Sefa Amell