05 de maig 2016

Les petites coses de cada dia

La fita més important de l’humà en aquest planeta és perseguir i aconseguir la felicitat. És una lluita constant en tots els aspectes de la vida, i acumulem molta frustració i decepció quan veiem que és tan difícil d’arribar-hi. I aleshores et planteges si no has entès el fenomen que anomenem “vida”.

Tenim a les mans la llibertat i alguns dinerons que ens fan confondre i ens sembla que són els que ens faran arribar a aquest estat de plenitud i felicitat. I som-hi, a comprar, viatjar, renovar el vestuari; no cal dir que volem tota la tecnologia d’última generació, començant pels mòbils, que poden fer el que no feien abans. I anem atabalats, fent, fent, hiperactius, que no ens quedin buits sense saber què fer, tot i que, malgrat tot, hi ha un forat a dins que no acaba de desaparèixer i una mancança de benestar intern.

I un bon dia, sense saber com, vas canviant una mica d’actitud i comences a fixar-te en petites coses que es van presentant durant el dia: les floretes a què no donaves prou atenció; el caminar conscient que dóna benestar; les criatures que juguen i xalen pel parc, perquè en els carrers de la ciutat poc ho poden fer; mirar el cel de tant en tant, ple de núvols o serè i amb un sol espatarrant; les nits de lluna plena, que a mi m’enamoren; passejar pel bosc contemplant la natura que ens envolta; escoltar el cant dels ocells a la primavera; un saber estar quiet una estoneta sense fer res pel gust de reposar i aturar-te, i tantes coses més que no semblen importants, però que et donen calma i et fan gaudir de cada instant aquietant les preocupacions.



I nosaltres que pensàvem que havien de passar grans coses per aconseguir aquest benestar! Passava l’esdeveniment que dèiem que era important i tornava el neguit per una altra gran cosa. I això era un no parar i un caminar endebades. Tanta persecució i buscar sempre per arribar no sabem on. Tampoc es tracta d’estar tot el dia quiet sense cap activitat. És concebre la vida tal com és i no esperar més del que ens pot donar, però sobretot vivint intensament les petites coses de cada dia que dic a l’encapçalament, que aquestes sí que donen la felicitat i treuen el forat interior que ens donava malestar.

La vida és senzilla i plaent sense gaires complicacions, però els humans som els reis d’embolica que fa fort, i així construïm o, més ben dit, destruïm un món que tenim al nostre abast i en usdefruit durant el nostre pas pel planeta. Què devem tenir a dintre nostre que no ens deixa veure l’essència vital i la possibilitat de gaudir senzillament del nostre món? Suposo que és l’ambició per aconseguir el màxim, pensant erròniament que això ens farà feliços, i l’orgull de pensar que nosaltres podem arribar lluny i resoldre qualsevol situació que se’ns presenti, malgrat les inseguretats que brollen a dins nostre.

Penso que, si fem l’aprenentatge de valorar les petites coses, guanyarem benestar i felicitat. No és difícil. És parar la carrera que aquest segle XXI ha accelerat i poder-nos aturar per contemplar el que ens envolta. És senzill si ens ho proposem, i potser pararem de repetir: “Estic molt ocupat, no tinc temps per a res.”

I ara mirem el que diuen alguns escriptors:

“El secret de la felicitat no és fer sempre allò que un vol, sinó estimar allò que un fa.” L. Tolstoi (1828-1910).

“La felicitat és interior, no exterior; per tant, no depèn del que tenim, sinó del que som.” H. Van Dyke (1852-1933).

“Moltes persones es perden les petites alegries esperant la gran felicitat.” Pearl S. Buck (1892-1973).

Mª Teresa Quintana i Riera