Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


19 de maig de 2016

El papa Francesc rep el Premi Carlemany

El passat 6 de maig, el papa Francesc va rebre al Vaticà als principals dirigents europeus amb motiu de recollir el premi internacional Carlemany que cada any, des de 1950, reconeix les persones i institucions que han destacat pel seu treball en favor de la unificació dels pobles europeus, la defensa dels més alts valors humans: la llibertat, la humanitat i la pau, i l’ajuda als pobles oprimits i marginats.

El papa Francesc no va deixar escapar l’oportunitat de fer una severa reflexió a les autoritats presents i per extensió a tots els ciutadans europeus, respecte del futur d’Europa, el model econòmic imperant, la corrupció política i el paper que està tenint en la dramàtica crisi dels refugiats.

Aquests són alguns dels paràgrafs més destacats del seu discurs: Què t’ha passat Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat? Què t’ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, escriptors? Què t’ha passat Europa, mare de pobles i nacions, mare de grans homes i dones que van ser capaços de defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?

Les arrels dels nostres pobles, les arrels d’Europa es van anar consolidant a través de la seva història, aprenent a integrar en síntesis sempre noves les cultures més diverses i sense relació aparent entre elles. La identitat europea és, i sempre ha estat, una identitat dinàmica i multicultural.

Estem convidats a promoure una integració que troba en la solidaritat la manera de fer les coses, la manera de construir la història. Una solidaritat que mai no pot ser confosa amb l’almoina, sinó com a generació d’oportunitats perquè tots els habitants de les nostres ciutats -i de moltes altres ciutats- puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat.

La cultura del diàleg implica un autèntic aprenentatge, una ascesi que ens permeti reconèixer l’altre com un interlocutor vàlid; que ens permeti mirar l’estranger, l’emigrant, el qual pertany a una altra cultura, com a subjecte digne de ser escoltat, considerat i apreciat.

Com podem fer partícips els nostres joves d’aquesta construcció quan els privem del treball; d’ocupació digna que els permeti desenvolupar-se a través de les seves mans, la seva intel·ligència i les seves energies? Com pretenem reconèixer-los el valor de protagonistes, quan els índexs d’atur i subocupació de milions de joves europeus van en augment? Com evitar la pèrdua dels nostres joves, que acaben per anar-se’n a un altre lloc a la recerca d’ideals i sentit de pertinença perquè aquí, a la seva terra, no sabem oferir-los oportunitats i valors?

Això requereix la recerca de nous models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no per a uns pocs, sinó per al benefici de la gent i de la societat. Penso, per exemple, en l’economia social de mercat, encoratjada també pels meus predecessors.

Si volem mirar cap a un futur que sigui digne, si volem un futur de pau per a les nostres societats, només podrem aconseguir-ho apostant per la inclusió real: «aquesta que dóna el treball digne, lliure, creatiu, participatiu i solidari». Aquest canvi (d’una economia líquida a una economia social) no només donarà noves perspectives i oportunitats concretes d’integració i inclusió, sinó que ens obrirà novament la capacitat de somiar aquell humanisme, del qual Europa ha estat el bressol i la font.

Somio una Europa jove, capaç de ser encara mare: una mare que tingui vida, perquè respecta la vida i ofereix esperança de vida. Somio una Europa que es fa càrrec del nen, que com un germà auxilia el pobre i als que vénen a la recerca d’acollida, perquè ja no tenen res i demanen refugi. Somio una Europa que escolta i valora els malalts i els ancians, perquè no siguin reduïts a objectes improductius de descart. Somio una Europa, on ser emigrant no sigui un delicte, sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de tot ésser humà. Somio una Europa on els joves respirin l’aire net de l’honestedat, estimin la bellesa de la cultura i d’una vida senzilla, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme; on casar-se i tenir fills sigui una responsabilitat i una gran alegria, i no un problema a causa de la manca d’un treball prou estable. Somio una Europa de les famílies, amb polítiques realment eficaces, centrades en els rostres més que en els números, en el naixement de fills més que en l’augment dels béns. Somio una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú, sense oblidar els deures envers tots.

Somio una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia.


El text complet del discurs de Francesc el podeu trobar en el portal Catalunya Religió, clicant aquí, que l’ha traduït íntegrament al català i d’on Església Plural ha extret aquests fragments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada