Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


24 d’abril de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

La força d’estimar

L’evangeli de Sant Joan no és igual que el dels altres evangelistes. No està tan capficat en narrar la història de Jesús, que quan el va escriure era ja prou coneguda pels seus seguidors, com en posar de relleu el nucli central del seu missatge, un missatge que Joan va anar descobrint a poc a poc, a mesura que recordava i reflexionava sobre les paraules, els fets i, sobretot, la vida i la mort de Jesús, el seu amic. En el seu cor bategà sempre la sentència de Jesús: “No hi ha amor més gran que la d’aquell que dóna la vida pels seus amics”. Descobrir que lliurar-se pels altres, fins a l’extrem de donar la pròpia vida, és la garantia de posseir vida per sempre, és una descoberta necessària per als qui volen seguir Jesús. I aquesta convicció apareix constantment en els escrits de Joan.

Des de la distància, pot semblar una màxima ideal, però Joan sap que no són només paraules. Ell coneix molt bé el sentit final de la vida de Jesús i és justament aquest sentit el que vol transmetre als qui se’n volen fer seguidors. Aquests només tenen una manera de donar testimoni: “Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. No hi ha cap altra mesura. No es tracta d’observar preceptes, lleis o manaments, ni de fer o participar en grans rituals, ni de donar lliçons morals a tort i a dret, ni tan sols pretendre donar consol als desvalguts. Es tracta d’estimar.

No és una estimació qualsevol, és l’estimació que Jesús ens mostra just al moment de la seva Pasqua. Joan ho ha descobert i, per això, sap que Ell és viu i continua present, perquè “Déu és glorificat en Ell”, és a dir, perquè Déu ha aconseguit, finalment, fer-se entendre en la persona de Jesús. Joan vol que compartim la seva visió d’esperança: “Vaig veure un cel nou i una terra nova”. Només l’Esperit de Jesús, l’Esperit de vida, l’Esperit que el rescatà de la mort i de l’oblit, pot fer que “tot sigui nou”. En uns moments, en què ens avergonyim d’unes democràcies que cerquen de justificar legalment l’expulsió dels més desvalguts cap a terres de fam i de mort, als cristians no ens queda cap altra sortida que donar testimoni del què vol dir estimar. S’acosta la festivitat de la Pentecosta i hem de cridar amb tota la força: “Veniu Esperit Sant!”.

Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada