Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


9 de març de 2016

Quatre mirades sobre la misericòrdia. Segona Conferència de Quaresma: Armand Puig "La misericòrdia divina i humana en la Bíblia"

El Papa Francesc que és un home carismàtic i que té una dimensió profètica ha convocat un Any Sant dedicat a un atribut de Déu: la misericòrdia, l’amor entranyable de Déu. Per què en aquest moment? Segurament perquè argentí com és, bisbe de la ciutat de Buenos Aires, no havia vist massa món i tot d’una l’Esperit Sant el proposa com a successor de Pere i ens diu a tots els catòlics feu tot el que Francesc diu i fa.

Des d’altres confessions cristianes m’han dit: Vostè té sort de ser catòlic, perquè vostès tenen un papa que quan diu alguna cosa el segueixen. Nosaltres en canvi quan un bisbe diu alguna cosa de seguida mirem què diu un altre bisbe. Aquesta és la capacitat que té el Papa d’exercir el lideratge mundial.

Fa poc el Papa i el Patriarca Ciril de Moscou i Tota Rússia han tingut a Cuba un encontre després de mil anys de cisma, en un trist aeroport d’estil soviètic, en una sala freda, sense ornaments. I en aquest ambient tan poc favorable Francesc li va dir a Ciril: vostè i jo som bisbes, que és tant com dir pastors, i tenim una responsabilitat que si no l’exercim ens en passaran comptes.

Al Vaticà hi ha unes parets molt gruixudes, perquè en temps passats va ser la fortalesa del Papa, el lloc on es refugiava en temps de guerra. Ara, aquest Papa defuig els apartaments papals i se’n va a viure a Santa Marta, i això no és una originalitat, és una declaració de principis. Allà és a l’abast de tothom, fins i tot una dona de la neteja, original de Sri Lanka, em va dir que cada mes o mes i mig el Papa els convida a dinar amb ell; a la taula papal s’hi asseuen els qui netegen la casa.

Serveixin aquestes reflexions sobre el papa per introduir el tema de la misericòrdia.

Qui és Déu? Les tres religions monoteistes diuen el mateix amb paraules semblants.


Un musulmà diria: “el Senyor Déu compassiu i benigne”. Un jueu: “en el nom de Déu clement i misericordiós. I un cristià: “que la misericòrdia de Déu ens ompli a tots”. Déu és eminentment misericordiós i el Nou Testament diu: Déu és amor, Déu és misericordiós. És el mateix, però en les traduccions antigues l’amor tenia altres connotacions com l’amor carnal, per exemple, per això els segles III al V prefereixen la paraula misericòrdia, que és el cor que s’obre als pobres, als que passen necessitat, als que vols allargar la mà. Amor és oblació, és ofrena; per això aquest Any Sant ho és de la misericòrdia i no de l’amor. Déu és compassiu i misericordiós.

L’Islam possiblement no es creu tot el que diu perquè si ho fes arribaria al Déu encarnat, al Verb encarnat, perquè l’última conseqüència de la misericòrdia és el Déu encarnat en el seu Fill.

Nosaltres som també misericòrdia, però quina és la qualitat del nostre amor?
A l’Antic Testament, el profeta Osees que estima una dona que no li és fidel i malgrat això la continua estimant, diu: “Et prendre com esposa per sempre i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia.”Aquesta experiència punyet i dolorosa li serveix per explicar com es comporta Déu amb el seu poble, és a dir Déu paga un preu perquè Israel entengui per què ha estat rescatat i pugui viure en pau.

Qui és Jesús? És molt difícil de respondre. El secret de Jesús és el secret de Déu, l’amor entranyable del Pare. Nosaltres hem sortit de l’amor entranyable del Pare.
Jesús i l’evangeli són una mateixa cosa, perquè l’home és inseparable del seu missatge. Jesús no era un solitari, era comunitari; contínuament es posava a caminar i per això el cristianisme és fer camí.

La paràbola del fill pròdig és electritzant, un fill se’n va i l’altre es queda, el primer ho malbarata tot, l’altre no demana res..., és l’escàndol dels bons. El que torna ho fa perquè ha descobert que no hi ha res com ser fill. Nosaltres si volem ser fills hem de saber com hem de pregar, com hem de viure, com hem d’estimar, perquè només així trobarem el Pare. Hem de viure amb Pare, no podem viure sense Pare perquè es tant com viure sense misericòrdia. Arriba un moment que la misericòrdia de Déu ens ajuda a ser misericordiosos. Ho diu el títol d’aquest Any Sant: Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.

La paràbola del bon samarità ensenya que la misericòrdia sempre és gratuïta, és la mirada gratuïta sobre l’altre. El Papa Francesc va abraçar espontàniament un home malalt amb un aspecte repugnant. Francesc d’Assis va fer el mateix amb un leprós.
Tenim per davant un enorme camp per recórrer sense regles ni normes. Qui demani la misericòrdia la tindrà per fer-la servir amb gratuïtat, afecte i compassió; i aleshores serem feliços. És feliç qui fa feliç. No és feliç qui només busca el màxim confort per a si mateix. Fa més feliç donar que rebre. La misericòrdia és felicitat per a tots els que la practiquen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada