Reflexions a la Paraula de Déu

Cal que ens convertim i donem fruit

Quan era menut vaig escoltar més d'una vegada la dita: " Déu té una maça que pega i no amenaça", i també l'exclamació "Déu l'ha castigat". Totes dues expressions eren manifestacions d'una creença popular molt arrelada. Déu es comporta amb la humanitat exactament igual que ens comportem els homes i dones entre nosaltres. Projectem envers Déu el pitjor de la nostra manera de ser. Nosaltres som venjatius, Déu és venjatiu. Nosaltres no perdonem, doncs Déu no en passa ni una. Aquesta forma de concebre Déu ve de molt lluny i ja estava molt arrelada en temps de Jesús.

En l'Evangeli d'avui llegim com li comentaren a Jesús dues notícies que van commocionar la població. Una es tractava d'una greu repressió política per part de Ponç Pilat, amb el resultat d’alguns morts, amb l'agreujant de ser realitzada en el Temple; l'altra un accident, la caiguda d'una torre que va produir divuit morts. Tots els interlocutors del Senyor esperen que Ell els aclareixi quins pecats havien comès aquelles pobres víctimes. La resposta de Jesús desconcertà. Per un costat desautoritzà tots aquells que prediquen i creuen en un "Déu castigador", i per un altre, aprofità l'impacte que va causar la notícia entre els presents per inculcar la idea que tots estem en situació de pecat i, per tant, ens cal conversió.

Tots, sigui quina sigui la nostra condició social, religiosa, cultural, hem de donar fruit. La nostra vida no pot ser estèril. Aquesta és la gran exhortació quaresmal, la conversió s'ha de traduir en fruits. És el segon ensenyament del passatge evangèlic d'aquest diumenge. Si en la primera part Jesús havia aprofitat dues notícies impactants, ara se serveix d'una figuera que era estèril (cal recordar que la figuera, com la vinya, eren símbol d'Israel). Aquí, el Senyor s'identifica amb el vinyater, qui prega a l'amo (el seu Pare) que tingui paciència. Jesús no vol que el seu treball de "tres anys" sigui inútil. Jesús ens diu que Déu és pacient i sempre ens dóna una nova oportunitat. Cal que no la desaprofitem. Conclusió: així com una figuera estèril no serveix per a res, la nostra vida ha de donar fruits, sinó serem uns inútils tant de cara a Déu, com de cara els homes. El més gran dels fracassos.

Josep m Jubany