Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


14 de febrer de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Lluc, sense cap pretensió de descriure un passatge de ciència ficció, ni de mostrar-nos Jesús com un súper heroi, utilitza el llenguatge simbòlic per expressar realitats difícils de plasmar amb paraules, com són les vivències i experiències internes.

Ens parla de l’Esperit Sant com aquell que porta la total llibertat, la creativitat constructiva i la saviesa per a discernir, i també del diable com expressió del fanatisme, la destrucció, l’engany i la mentida.

L’evangelista en la seva obra ens diu que Jesús és ple de l’Esperit i és qui el condueix al llarg de tota la seva vida. Pel que es veu, tot just després de la seva experiència fonamental en el Baptisme, l’Esperit l’empeny cap al desert. Què és el desert? Què hi ha al desert perquè l’Esperit hi condueixi Jesús? Com és que no el porta a Jerusalem o al temple? ¿Continua Jesús sentint la veu amorosa del Pare que li diu: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; avui jo t’he engendrat? Tant de bo intentem seguir-lo de prop per esbrinar o trobar alguna resposta.

Desert endins Jesús hi resta quaranta dies on és posat a prova pel diable. Amb quina subtilesa es presenta la temptació! Però Jesús que viu en un estat d’interiorització, actua amb discerniment i llibertat.

El temptador l’ataca just en la seva experiència més fonda. Per dues vegades, o sigui de manera insistent, l’interroga de forma persuasiva i amb un condicional: “Si ets Fill de Déu...“.

I Jesús, perquè és Fill de Déu, no se serveix de Déu, no es creu en una situació privilegiada, ni trontolla en la seva certesa i convicció que Déu és el seu Pare. Amb les seves respostes deixa entendre amb claredat que des del fons del seu ésser viu amb llibertat i responsabilitat total com escau a un Fill de Déu. Jesús no pretén resoldre les necessitats bàsiques i físiques per la via fàcil ni es deixa vèncer pel desig de poder ni per una credibilitat religiosa fàtua.

I nosaltres, aprofitem el desert –la vida en si mateixa com lloc de creixement i aprenentatge- per afermar-nos en la certesa que som fills i filles de Déu? Com responem davant la temptació de les riqueses, de l’honor, del poder i de la religiositat?

Esther Bochita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada