07 de febrer 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Pescadors d’homes

Realment és una gran sorpresa la forma com Jesús fa la crida a seguir-lo i segueix essent meravellós com els textos d’aquest diumenge reflecteixen la reacció dels apòstols, profetes, … de tots aquells que se senten cridats, també nosaltres potser. Si atenem a les lectures d’aquest diumenge veurem tres formes completament diferents de respondre a la crida, però amb elements comuns: el context de Sant Pau, Isaïes o Sant Pere no tenen res a veure, però reuneixen, al meu parer, uns elements comuns significatius. En primer lloc, l’extracció social dels que són cridats : mentre Isaïes era més aviat de l’aristocràcia espiritual i Sant Pau de la classe dirigent, Pere és un home corrent, voluble i canviant, amb un gran cor. Tots som cridats, des dels més humils als més elevats, no hi ha distincions que assenyalin o afavoreixin els uns davant dels altres. El que compta no és la perfecció moral sinó la voluntat del seguiment sincer i honest. I la reacció de tots tres és semblant: la sorpresa i la meravella de la crida, de reconèixer en Déu i en Jesús allò que d’alguna manera hem anat buscant en la nostra vida i, de sobte, se’ns presenta de forma clara i nítida.

En segon lloc, tots els cridats se senten pecadors, indignes, impurs, petits… cadascú ho diu amb les seves pròpies paraules i se n’adonen de la seva condició humana, limitada, inconstant. Sembla com si la consciència de la petitesa humana fos una condició per sentir-se cridat. Quan Jesús acull Pere o quan el profeta se sent acollit per Déu, tenen més consciència que mai de la seva limitació però sense aquesta consciència no podrien ser cridats. D’una banda pecadors i de l’altra salvats i conduïts per la mà amorosa de Déu.

En tercer lloc, després de l’acolliment a la nostra pobra realitat humana, esdevé la millor prova que el seguiment de Jesús ha de ser total: desaferrar-nos de tot allò que ens lliga, l’alliberament de tot allò que no és important, i la plena disponibilitat a l’amor de Déu. En el text d’Isaïes el profeta s’ofereix: ‘Aquí em teniu, envieu-me a mi’. En l’Evangeli ens diu que després de la pesca miraculosa (la promesa que ens fa Jesús), van tornar a terra les barques i ho van deixar tot per marxar amb Jesús, lliures i amb plena confiança. Una actitud encara encertada en els nostres dies.

Lluís Sánchez Rissech