Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


24 de febrer de 2016

Assemblea del 18 de gener: Reconeixement a José María Valverde

La Comunitat de Sant Ildefons té una història relativament curta, fou fundada a mitjans dels anys 40, però molt fecunda. Comunitat que gràcies al mestratge dels rectors que m'han precedit, Mn. Narcís Saguer, Mn. Joan Alemany, Mn. Lluís Saumell, i dels preveres que hi han anat col•laborant, va esdevenir molt aviat una comunitat on s’hi van aplegar moltes persones inquietes, i que van veure en el Concili Vaticà II una llum per viure la seva fe cristiana. Un d'aquests cristians inquiets i cultes fou José María Valverde.

Aquest 6 de juny, farà vint anys de la seva mort. Francesc Torralba, filòsof, ben conegut també per tots nosaltres, ha escrit amb motiu d'aquesta efemèride un llibre, amb el títol "Alteritat, abisme, i paradoxa. José María Valverde lector de Kierkegaard". El consell Pastoral va tenir la bona idea de convidar Francesc Torralba a l'assemblea mensual del mes de gener perquè ens presentés la seva obra. I, també per suggeriment del mateix Torralba, al P. Ramon M Nogués, qui va tractar al professor Valverde.

El P. Nogués ens explicà les lliçons que el professor Valverde impartí en una residència d'estudiants els anys seixanta, la importància que li donava a la Paraula, la naturalitat en què es confessava cristià, i com manifestava l'impacte que li produïa la lectura de l'Evangeli. Per a ell l'Evangeli eren com seqüències curtes d'una pel·lícula de Charlot. Cada seqüència és profètica i impacta.

Francesc Torralba ens feu una descripció de la personalitat de Valverde, home de religiositat substancial, austera, que va trobar en el pensador danès Kierkegaard el mirall en el qual reflectir el seu propi cristianisme.


Torralba, tot llegint l'obra valverdiana constata que Kierkegaard va ser present , no tant sols en la trajectòria intel·lectual de Valverde, sinó en l'àmbit d'allò més personal, i d'una manera molt especial en l'últim tram de la seva vida.

Impossible resumir, en l'espai que disposo, tot el ric contingut de la conferència de Torralba. Només apunto algunes notes. Una de les denúncies de Kierkegaard, era que la cristiandat (les institucions, les esglésies) havien deformat el veritable seguiment de Crist. Valverde, escriurà "el que (Kierkegaard) reprueba que se reduzca a doctrina algo que sólo vale cuando es vida". Ser cristià significa fer-se coetani de Crist, i això significa despullar el cristianisme de totes les lectures acomodatícies. Per a Valverde cal purificar la cristiandat, perquè emergeixi el Crist.

Una altra qüestió que tractà fou la importància de la Paraula ¿Com parlar del que no és pot parlar? ¿Com presentar l'enigma de Déu sense dissoldre'l? També ens explicà el seu irrenunciable compromís amb els més febles, la seva cooperació amb la causa sandinista de Nicaragua. El que Torralba anomena la revolució del cor.

Ens apropà a la figura de creient de Valverde, la lectura que va fer Torralba d'algunes poesies, on ell, com a poeta molt fi, parlava dels seus dubtes. Emotiva va ser la lectura de la carta que va enviar al seu amic i confident el Pare Evangelista Vilanova, pocs dies abans de morir.

Desprès s'obrí un torn de paraules. Cal destacar el testimoni que ens oferiren un gendre i un fill d’en Valverde.

També, es recordà la figura de la seva esposa Pilar Gefael.

Amb aquest acte, la comunitat de Sant Ildefons no tant sols recordà al Professor d'estètica, assagista, poeta, el ciutadà compromès Valverde, sinó que tot recordant-lo, agraeix el seu mestratge. Mestratge que l'exercia amb poques paraules, però com parlava s'aprenia, ja que sempre anava al nucli de les qüestions.

Josep m Jubany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada