Reflexions a la Paraula de Déu

"Us asseguro que cap profeta és ben rebut al seu poble”

Aquesta expressió en boca de Jesús resulta un xic enigmàtica si no tenim en compte el context. I el context és clar: A la sinagoga de Natzaret, segons la relació evangèlica, Jesús acabava de llegir el següent text del profeta Isaïes: “L’esperit del Senyor ... m’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i els cecs el retorn a la llum, i a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”, paraules que escoltàvem el diumenge passat.

Però ens preguntem, avui, si considerem que el poble som tots, seria o és ben rebut Jesús? I, francament, tampoc seria ben rebut. El motiu és clar: Jesús era el que avui es qualifica d’anti-sistema. Està fora de dubte que era contrari al sistema religiós, al social (recordem la infravaloració de la dona), al jeràrquic, ... Si imaginem un retorn de Jesús a la terra (al seu i nostre poble) no li endossaríem el “blasme” d’anti-sistema, com s’acostuma a dirigir a les persones que opinen que el sistema que domina és el que ha originat la crisi econòmica; és el que provoca la continuada polarització de la distribució de la riquesa, és el que valora més el consum desenfrenat, és el que ens condueix al desastre ecològic (si abans no hi posem remei), és el que possibilita l’existència del diner negre i per tant de la continuïtat del comerç d’armes i de drogues; és el que fonamenta les guerres, el descrèdit de la política i de la democràcia i la comercialització de serveis necessaris, i com a conseqüència és el sistema que ocasiona asilats, migrants i segons notícies recents 25.000 nens desemparats per la mort o pèrdua dels seus familiars?

Acomplir els efectes de l’any de gràcia, és a dir el retorn de la llibertat als esclaus i el retorn dels béns a qui els havia hagut d’empenyorar, eliminant aquest sistema no ajudaria a una rebuda triomfal del Crist?

El camí que permet que Jesús sigui ben rebut al nostre poble el dissenya Pau a la carta als Corintis que avui llegim: estimar, perquè el qui estima és pacient, és bondadós, no té enveja, no és presumit ni orgullós, ni groller, ni egoista, ni s’irrita, ni es venja, troba el goig en la veritat! Quina meravella no sols no ser mentider, sinó trobar el goig en la veritat.
Angelina i Josep M.