31 de desembre 2016

Feliç 2017

És “per Jesucrist , Senyor nostre” que ens són obtingudes les benediccions del Pare, la glòria del qual resplendeix damunt el rostre del seu Fill. 2C 4:6



29 de desembre 2016

50a Jornada Mundial de la Pau “La No-violència: un estil de política per la pau”

El Papa Francesc ja ha anunciat el missatge per a la propera Jornada Mundial de la Pau del pròxim 2017. L'eix central d'aquest missatge serà el de la violència i la pau com a origen de dues maneres oposades de construir la societat.

La perpetuació i proliferació de la violència porta a negatives i greus conseqüències socials, visibles avui a la nostra societat: fam, misèria, destrucció de cases, pobles i ciutats. El Sant Pare reflecteix aquesta situació amb l'expressió d'una "tercera guerra mundial per parts". Al contrari, la pau té conseqüències socials positives i permet realitzar un veritable progrés. És per aquesta raó que moure's en els espais del que sigui possible i se'ns deixi, a través de les negociacions de pau, és el millor camí.
La no-violència ha d'adquirir un significat més ampli i nou: no només ha de ser una aspiració, desig, rebuig moral, sinó que ha de ser un enfocament polític realista, obert a l'esperança.

Es tracta d'un mètode polític fundat en la primícia de la llei. Si salvaguardem els drets de cada persona i la mateixa dignitat per a tothom sense discriminació ni distinció, la no-violència, entesa com un mètode polític pot construir una via realista i plena d'esperança per superar, entre d’altres, els conflictes armats. Des d'aquesta perspectiva és important que sempre es reconegui la força del dret, en contra del dret a la força.

A través d'aquest missatge, el Papa Francesc desitja indicar un ulterior pas, un camí d'esperança conforme a les presents circumstàncies històriques: per obtenir la resolució de les controvèrsies a través de la negociació, evitant que degenerin en conflictes armats. Dins d'aquesta perspectiva trobarem el respecte per la història i la identitat de tots els Pobles, i la idea de la superioritat moral d'una part sobre l'altra serà derrotada. Al mateix temps, això no significa que una Nació pugui sentir-se indiferent cap a les tragèdies d'altres nacions. En canvi, significa reconèixer el primat de la diplomàcia sobre el fragor de les armes. El comerç mundial de les armes és de tal magnitud que, en general, és subestimat. El tràfic il·lícit de les armes amb freqüència sosté la major part dels conflictes en el món. La no-violència com una tàctica política pot fer molt per combatre aquest flagell.

La Jornada Mundial per la Pau, ha estat instituïda per al Papa Pau VI i se celebra cada any el dia 1 de gener.

27 de desembre 2016

Campanya de recollida de llibres i joguines

Podeu deixar-les fins el 5 de gener a la secretaria de la Comunitat. Aniran destinades a l'entitat Solidança. Els llibres i les joguines han de ser noves o usades en bon estat.

25 de desembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Fa dies, al pensar que havia d'escriure aquest comentari de Nadal, no sabia què dir, trasbalsat com estic tot jo. La nostra societat s'escarrassa, cada any una mica més, en buidar el significat de Nadal. Llums sense referència al naixement del Crist. Bogeria del comprar, del menjar i del beure. Mentre, ens hem acostumat a veure al telenotícies civils innocents massacrats a Alep, destrucció de la ciutat, dels hospitals, i dels cascos blancs que rescataven persones sota la runa que deixaven les bombes. I Semblantment a Mossul, a Egipte i a altres parts del món. Veiem morir éssers humans, el «crim» dels quals és només fugir de casa seva, de la fam i de la mort, tot buscant un lloc on viure amb seguretat, simplement una vida humana. I molts de nosaltres -sense mirar tampoc els que pateixen a casa nostra- ens fem indiferents, en la nostra comoditat i vida benestant.

Em trasbalsa, Senyor, veure i constatar la ineficàcia de la teva vinguda. Els profetes que t'anunciaven parlaven del Poble que caminava a les fosques i veia una gran llum. Parlaven de com aquells afeixugats per jous, que duien una barra a l'espatlla, oprimits pels garrots dels seus opressors, serien alliberats, perquè tu, Senyor, ho trossejaries tot. Doncs no, Senyor, d'això res. Només cal obrir els ulls i mirar el món. Com si les paraules dels profetes fossin buides, simplement la projecció del nostre desig, mai realitzat, i sempre perseguit.

Potser, Senyor, si ens fessis entendre que els nostres pensaments no són els teus, ni els nostres camins els teus camins... Fes-nos entendre que l'encarnació -com diu Melloni- no vol dir que ens visitis, sinó que esdevens nosaltres, finit, limitat, i injustament tractat, menystingut i turmentat. Lluny d'algunes nadales que cantàvem quan érem nens, potser començarem a veure una llum, quan ens sentim a les fosques.

Perquè tu, Senyor, justament quan eres turmentat, humiliat i mort injustament, en lloc de morir amb odi i desig de revenja, vas morir entregat al Pare en qui havies confiat, oferint el perdó als teus botxins. I Justament li vas dir al Pare, Abbà (Papà), quan estaves a Getsemaní, i a la creu, abandonat per ell. Llavors entendré que tu no actues com un Deus ex machina, intervenint màgicament en el món, sinó que som nosaltres -deixant-te néixer al nostre cor- els qui hem de construir, amb tu, el món que anunciaven els profetes.

Gràcies per haver nascut! Confiaré en tu, que pots desactivar el nostre egocentrisme que ens converteix en monstres els uns pels altres, i tornaré a somriure el dia de Nadal.

Santiago Quijano

24 de desembre 2016

Felicitació de Nadal 2016

Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.

Amics, amigues: Avui, en totes les celebracions escoltarem aquest joiós anunci que l'àngel adreçà als pastors, i no sols als pastors, sinó també a tots els homes i dones de bona voluntat.

Avui ens saludarem els uns altres amb un efusiu: Bon Nadal!

Bon Nadal! Tenim molts motius per felicitar-nos. Ens felicitem perquè, amb el naixement de l'Infant Jesús, Déu ha entrat a la nostra història. L'Emmanuel, Déu amb nosaltres, s'ha fet un com nosaltres, s'identifica amb cada home i dona. L'Encarnació de Déu dignifica la humanitat. Ja no ens és lícit menysprear ningú, per petit i miserable que sigui. Déu és amb nosaltres. És l'home. No es pot destruir cap home ni cap dona. No és permès d'humiliar ningú. No és permès d'odiar. Nadal és la gran festa de tots els homes i dones de bona voluntat.

Bon Nadal! Aquests dies es multiplicaran les trobades familiars i amb amics. És bonic asseure’s al voltant de la taula junt a persones que formen part de diferents generacions d'una mateixa família. Són dies que s'estimen molt les presències, es lamentem les absències, es recorden entranyablement les persones difuntes. Pels creients, aquests dies de Nadal són una mostra que és cert el que Maria, la mare de Jesús, va cantar en el Magnificat. El seu amor s'estén de generació en generació.
I enmig del brogit d'aquestes festes és bo que recordem els colpidors versos de Joan Salvat-Papasseit: Demà posats a taula oblidarem els pobres / -i tan pobres com som- / Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Respectant les conviccions de tothom, per a nosaltres, els creients, el motiu de la nostra alegria, de les nostres festes, de les nostres trobades, és el naixement de Jesús. La gatzara, la compra de regals, els suculents dinars, no ens han de fer oblidar el dolor i els sofriments de tants. És més, aquests dies, cal que siguem conscients de la gran distància que hi ha entre el que nosaltres gaudim i el que molts sofreixen. Són dies per a la caritat en majúscules, per reafirmar el nostre compromís per un món més just, per no identificar-nos amb polítiques i economies insolidàries.

Bon Nadal!
Aquest és el meu desig més sincer per a tots els que formeu part de la comunitat de sant Ildefons, pels que ens veiem habitualment en les celebracions; pels que no podeu venir gaire sovint, però us sentiu identificats amb la nostra comunitat; pels qui per culpa de l'edat o de la malaltia ens seguiu des de casa vostra o des de la residència; pels que en algun moment heu compartit amb nosaltres, vivències, però ara us sentiu un xic o molt allunyats.

Bon Nadal! als infants i joves de l'esplai, de l’escoltisme, de les catequesis, felicitació que és extensiva als monitors, caps, catequistes i famílies.

Bon Nadal! a tots els qui participeu dels consells parroquials, dels grups de pregària i reflexió, als que dediqueu temps com a voluntaris a la nostra comunitat, als qui treballeu a la parròquia.

Bon Nadal! a les persones que heu vingut a casa nostra a cercar treball, a la borsa de treball; als que veniu a buscar ajuda al banc d'aliments Adrià Trescents; als qui sou atesos per Càritas parroquial, o heu vingut perquè us atenguessin al despatx parroquial
Bon Nada! als companys mossens de la nostra comunitat.

Bon Nadal! a tots!


Josep m Jubany, rector

22 de desembre 2016

Celebració del 60è aniversari d’ordenació sacerdotal de Mn. Lluís Saumell

Diumenge passat dia 18, en la missa d’1/4 d’onze del matí, la missa que habitualment diu Mn. Lluís, vam donar gràcies a Déu pels seus 60 anys de ministeri. Van concelebrar amb ell, el rector Josep m Jubany i el Pare Ramon Maria Nogués, assistits pel diaca Mn. Xavier de Dou. La capella del Santíssim era plena a vessar, i en aquest clima d’amor veritable M. Lluís va donar gràcies a Déu i a tots els presents.

En acabar la celebració Mireia Galobart li va dedicar aquestes senzilles paraules d’agraïment:

“Cal donar-ne gràcies a Déu. Gràcies pels llargs anys de prevere, la majoria d'ells Mn Lluís els ha exercit en la nostra comunitat. Gràcies per tots els beneficis que hem rebut del seu ministeri. Gràcies per la seva amistat i bonhomia.

Tots els que l’hem conegut som conscients de les seves qualitats... que les ha posat al servei de la comunitat... quan el veiem a ell ja no patim per les cançons... la seva veu dóna seguretat i harmonia a la Comunitat... els anys que ha estat rector ens ha ajudat a tots a participar en el creixement de la fe i de la vida parroquial.

Avui ens unim amb ell per agrair a Déu els seus dons i demanem que estigui entre nosaltres uns quants anys més per continuar gaudint de la seva amistat i companyia.

Gràcies Mossèn pel vostre servei i dedicació a la teva Parròquia.”


21 de desembre 2016

Trobades interreligioses de la Comunitat

Les trobades de la comunitat en aquest primer trimestre del curs han tingut un marcat caire interreligiós.

Amb motiu de l'any de la reforma, que es commemora els cinc-cents anys de la publicació de les tesis de Martí Luter contra les indulgències, el Consell pastoral considerà oportú organitzar una trobada per donar a conèixer els motius de la reforma i la personalitat del seu primer líder, Martí Luter. L'acte tingué lloc el dissabte dia 5 de novembre a les 5 de la tarda. En primer lloc es projectà la pel·lícula "Luter". És una pel·lícula biogràfica de l'any 2003 sobre la vida de Martí Luter (1483-1546), dirigida per Eric Till i protagonitzada per Joseph Fiennes. La pel·lícula ens narra la vida de Luter des la seva ordenació sacerdotal, essent monjo Agustí el 1505, fins a la Dieta d'Augsburg el 1530.

La pel·lícula ofereix una visió general bastant ajustada a la història real, encara que sense aprofundir en totes les causes que van enfrontar Luter amb la jerarquia catòlica. Com a resultat, un guió didàctic i entretingut, i una pel·lícula amb heroi; això sí, un heroi a qui amaguen els seus costats més foscos.

Com a complement de la pel·lícula, comptàrem amb la intervenció del Dr. Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui en una explicació molt amena, situà Luter en el seu temps. I ens explicà els motius que portaren Luter a emprendre la reforma religiosa.

Com que la reunió tingué lloc pocs dies després de la festa de Tots Sants, en acabar-la compartiren "panellets" i castanyes.

El dilluns dia 14 de novembre hi hagué la segona trobada interreligiosa. Aquesta vegada fou per conèixer la litúrgia i la pregària de la religió jueva. Ens reuniren a la Sinagoga del carrer de l’Avenir, on Jorge Burdman, responsable de la comunitat israelita, ens rebé i ens explicà de manera senzilla i didàctica, quin és el credo dels jueus, el sentit que té la Sinagoga i ens mostrà el rotlles que contenen el llibre més sagrat per a ells "la Torà". I sobretot en la seva explicació destacà que tots creiem en el mateix Déu, el Déu de la Creació i d'Abraham. I que en un món secularitzat, les religions, especialment les monoteistes (jueva, cristiana, islàmica), hem de treballar conjuntament per construir un món en pau, i testimoniar la Transcendència.

Les dues trobades foren molt concorregudes, per dir-ho amb una frase feta, "l'èxit sorprengué a la mateixa empresa". És una prova que el fet religiós té molt sentit per a molts, i interessa conèixer com altres confessions i religions viuen i practiquen la seva fe.

Josep m Jubany

18 de desembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu amb nosaltres

La paciència de Déu no s'acaba mai. Jesucrist -Déu entre nosaltres, els homes- segueix aquí, sempre, ensenyant-nos que l'estimació és l'únic camí que ens porta a Déu. Estimem quan ens obrim als altres, quan escoltem els altres, quan treballem per als altres, quan acollim els que ens demanen ajut, quan compartim el nostre temps amb els que estan sols, orfes d'amistat. I molt més!

“Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança” (Salms, 23:4). En els moments que la nostra fe passa per la vall tenebrosa i es dilueix per la falta d'atenció a les necessitats dels qui et segueixen, per l'immobilisme de molts dels responsables de l'església, Jesucrist-Déu entre els homes segueix aquí amb la seva misericòrdia, demanant-nos que sigui també la nostra misericòrdia la que es faci realitat vers tota la humanitat.

Jesucrist ens crida a cadascú de nosaltres a anunciar l'Evangeli de Déu -la bona nova de Déu- en la nostra vida, mitjançant les nostres paraules i les nostres actituds. Així farem extensiu el nostre coneixement de Jesucrist a tots els que ens envolten. Tots hi som convidats.

Déu intervé en Maria, l'omple l'Esperit Sant. Déu ja és entre nosaltres. No tinguem por: l'Esperit Sant ens guia pel camí de la vida, no mirem cap a un altre cantó! Ell ha vingut a salvar tota la humanitat de totes les malifetes que ha fet, que fem i que per desgràcia farem.

"En el cor d'aquest món continua present el Senyor de la vida que ens estima tant. Ell no ens abandona, no ens deixa sols, perquè s'ha unit definitivament a la nostra terra, i el seu amor sempre ens duu a trobar nous camins. Lloat sigui" (Carta encíclica Laudato si', de Francesc).

Pere Rius

17 de desembre 2016

Diumenge, 18
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Tercera i última trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre

14 de desembre 2016

Celebrem el Perdó - Revisió de vida - Advent 2016

Mestre bo, què haig de fer per posseir la vida eterna? preguntà un bon home a Jesús. No fou gens difícil la resposta: “ja saps els manaments!”. La nostra fe és així de senzilla i d’humil i també gran i petita alhora. Forma part de la nostra vida i de la nostra manera de ser, encarnant-se en nosaltres sense adonar-nos del com i del per què. La resposta de Jesús hauria de ser també la nostra resposta. Petits i grans, savis o no entesos, homes i dones de bona voluntat, ens mostren cada dia un nou camí sovint ple de novetats i/o oblits. Sabem, tanmateix, que els oblits, quasi bé tots, són culpa nostra, sí, ben nostra. No busquem el silenci, ni la meditació, ni el penediment. Què volem o esperem, doncs?

-És el mateix ‘creure’ que ‘viure’ amb fe? -Quin espai de temps dediquem a la nostra reflexió per tal de viure, cada dia, poc o molt, el misteri de la nostra fe? -Si de veritat volem ser bons, quin ha de ser el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida? -N’hi ha prou en portar una vida piadosa o més aviat ens cal aconseguir un nivell alt de pietat i de misericòrdia? -Quina és la meva pregària de cada dia? -Podria ser la pregària del Pare nostre?

“Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor en el cel”. És un dur consell aquest que recomana l’evangeli. Donar-ho tot o compartir el patrimoni amb aquell qui realment necessita el nostre ajut, no ha de ser gens fàcil. Jo no sabria arribar a aquest extrem. Cal però tenir valor, molt valor, per arribar a assumir aquest manament. Pensem per on hauríem de començar el nostre intent de coratge i de generositat. Ho podem fer! Tanmateix, en el fons del nostre cor, en sentim la necessitat. Necessitem més valor del que tenim ara i també més fe, més esperança i més esperit de germanor. Hem de trobar aquest bon camí. No busquem excuses!

-Passo de llarg quan descobreixo la pobresa humana i la soledat d’aquells qui la pateixen? -Sabem acompanyar amb dolcesa els nostres malalts i els oferim el nostre humil ajut? -No hem sentit mai a dir: “que no sàpiga la teva mà esquerra allò que fa la teva mà dreta”? -Alguna vegada no hem sentit una mica -o molta- de vergonya davant la pobresa dels nostres germans? -La virtut de la caritat no hauria de ser present en les nostres consciències?

“Allò que és impossible als homes, és possible a Déu”
. No, no podem passar de llarg, la nostra consciència gemega. Cal buscar una solució, un ajut, car tancar els ulls i no voler veure és un gest nefast. Hem de trobar la manera de no passar de llarg. Hem de ser misericordiosos, elegants, malgrat les nostres minses possibilitats. A més d’un somriure de germanor, hem de saber allargar braços i estrènyer mans per acollir i abraçar el germà i compartir amb ell benestar i amor. La nostra ment i el nostre cor haurien de conduir-nos per camins de santa humilitat i de santa pobresa com ho feu Jesús o sants com Francesc d’Assis i Clara d’Assis. Amb fe, esperança i amor tot és possible!

- Confio més en l’ajut que Déu ens dóna o bé creiem que no el necessitem pas? -Crec que és Déu qui necessàriament m’ha d’ajudar o bé que no ens cal massa aquest ajut diví? -Exercito cada dia els dons de la humilitat i de la senzillesa o bé no els crec gens ni mica necessaris? -Comparteixo diàriament amb els germans l’alegria de la fe, de l’esperança i de la caritat? -Reso, medito, contemplo, participo del do de la germanor?

12 de desembre 2016

60è aniversari de l'ordenació de Mn.Lluís Saumell

El 22 de Desembre de 1956, del bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego, ordenà de prevere a la capella del seminari de Barcelona, a Mn. Lluís Saumell i Gili, rector emèrit de la nostra comunitat, enguany farà seixanta anys.

Cal donar-ne gràcies a Déu, gràcies pels llargs anys de prevere, la majoria d'ells, Mn. Lluís els ha exercit en la nostra comunitat.

Gràcies per tots els beneficis que hem rebut del seu ministeri.

Gràcies per la seva amistat i bonhomia.

Per aquest motiu us convidem a participar en l'Eucaristia del diumenge dia 18, a ¼ d'onze, missa que habitualment celebra Mn. Lluís, a on tindrem l'oportunitat de pregar per a ell i manifestar-li la nostra amistat i reconeixement.




11 de desembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Esperança malgrat tot

En aquest tercer diumenge d’Advent se’ns convida segons Isaïes a l’esperança. Ho dic des de la crida que ens fa a “enrobustir les mans, a afermar els genolls a advertir als cors alarmats que no tinguin por.“

Als creients no ens resulta fàcil avui mantenir l’esperança i sovint els nostres germans no creients ens pregunten, i potser nosaltres també ens preguntem, on és el nostre Déu. Des de la Fe podem dir amb Isaïes que malgrat tot és Déu qui ens salva. Una salvació que no sempre veiem definida i clara, però que des de l’experiència personal de Jesús, germà nostre, ens fa confiar en Déu.

És cert que moltes de les situacions del nostre món, en tots els àmbits, ens donen motius pel descoratjament, però nosaltres hem de ser, ara, els creients que empesos per la nostra esperança fem que les situacions de mal, que són moltes, es redrecin pel nostre compromís convençut de fer present el que Déu vol per la nostra Humanitat, un Regne d’amor, de Justícia de Pau i de veritat.

Quan Joan envià els seus amics i deixebles a preguntar a Jesús si és ell el que ha de venir o caldrà esperar-ne un altre, hem de poder dir clarament avui que ja ha vingut. Però això no és una qüestió de paraules, sinó que el nostre obrar és el que ha de manifestar que és possible un cel nou i una terra nova que hem de construir constantment. Això és el que ens comportà la vinguda de Jesús.

L’Església en la seva funció pedagògica ens fa reviure per mitjà dels temps litúrgics els continguts fonamentals de la nostra fe, tanmateix és una pura qüestió, si se’m permet una mica infantil, de rememorar, però el que cal és actuar des de la nostra convicció i compromís, d’acord amb el missatge de Jesús. No ho podrem resoldre tot, ben cert. La Humanitat des de sempre té molts mals però la nostra acció transformadora ha de ser un treball constant a fi que els cecs hi vegin, els invàlids caminin..., i els desvalguts sentin la Bona Nova.

Ignasi Garcia i Clavel

10 de desembre 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí . El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Celebració a les 8 del vespre de la Vetlla de Pregària d’Advent

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Representació teatral del "Conte de Nadal" de Ch. Dickens. Xerrada d'Advent i Nadal a càrrec de Mn. Josep Maria Jubany. La Coral del Casal cantarà nadales

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 14

Celebracions comunitàries del Sagrament de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre

Segona trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre a les 7 del vespre

Divendres, 16

Celebració comunitària del Sagrament de la Penitència a les 9 del vespre

Dissabte, 17
Activitats de cloenda del trimestre de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18

Sessió de Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí . El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

07 de desembre 2016

El “Gran Recapte” i la nostra Campanya per a Sant Paulí de Nola

Són moltes les famílies en situació precària que es veuen obligats a recórrer als ajuts solidaris de la població perquè no en tenen d’altres.

Per això és tan important la nostra solidaritat. El Gran Recapte d’aquest any ha tornat a ser un èxit que ha mobilitzat 26.000 voluntaris amb una recollida record que segons les informacions que ens arriben ve a ser d’un 20% aproximat de les necessitats anuals per continuar proveint els aliments bàsics necessaris.

Davant d’aquesta magnitud del Gran Recapte hom pot tenir la impressió que la nostra col·laboració amb la parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola és poca cosa, però sabem que la nostra campanya també és molt important -menor que el Gran Recapte, sens dubte- però els nostres germans del barri del Besòs hi confien, la necessiten i l’esperen i sempre ens ho agraeixen. No abaixem la guàrdia i seguim oferint-los el nostre ajut en la mesura de les nostres possibilitats. Podem aportar aliments bàsics o donacions en diners. Tenim temps fins el diumenge dia 18 de desembre.

04 de desembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Estem en temps d’advent que és temps de reflexió, pregària i preparació per al Nadal.

L’Evangeli d’avui ens presenta la figura de Joan Baptista com la veu que crida en el desert per preparar els camins per la vinguda del Senyor. Perquè el Regne de Déu és a prop.

El missatge de Joan està en paral·lel al de Jesús però manté unes diferències molt marcades. Per una banda l’austeritat radical en el menjar i vestir de Joan, pròpia d’algú que se situa amb una actitud de renúncia. Jesús, en canvi, viu la pobresa del que comparteix l’estil de vida de la gent senzilla i es fa solidari amb els pobres i no refusa el contacte amb ningú, des dels mestres de la llei fins els samaritans, els leprosos i els pecadors.

A més, el missatge de Joan conté l’amenaça severa d’una destral que ve a tallar l’arbre que no dóna fruit i d’una justícia implacable amb el pecador. Jesús fa una exigència més gran a la conversió i destaca l’oferta del perdó i l’amor misericordiós de Déu vers els pecadors.

El Regne de Déu tal com anuncia Isaïes és la victòria de la pau, la justícia i el coneixement de Déu amb tota la Humanitat.

En acabar aquest any de la Misericòrdia volem tenir una actitud solidària i compassiva envers els més necessitats.

Senyor Jesús, tu ens crides a obrir els ulls, a viure atents i estimar els altres, és ara quan hem de començar a viure dignament perquè ens trobis a punt quan arribis.

Ens cal un temps de desert, Senyor, d’aïllar-nos del soroll que ens envolta, dels anuncis, dels whatsapps, de les presses per poder escoltar la teva crida, convertir-nos i donar fruit.

Obrim-li una ruta al Senyor, proclamant-lo en totes les nits fosques que hi ha al nostre voltant.

Mireia Galobart

03 de desembre 2016

La setmana dia a dia

Dimecres, 7
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió tot el cap de setmana

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

29 de novembre 2016

Campanya de recollida d'aliments per a Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques fins el 18 de desembre

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.


27 de novembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui Sant Pau comença amb una crida ben clara: siguem conscients dels moments que vivim. Podem pensar, però, que passen massa coses totes alhora. La incertesa dels moments polítics locals i globals que ens toca viure, la tragèdia dels que fugen de casa seva i no troben acolliment enlloc, la dels que no en tenen prou per viure, la impotència enfront un planeta que s’escalfa inexorablement... i tot sumat a les plagues de sempre: la solitud, la malaltia, ... Passar llista ens porta, però, només al desànim i a la inacció. L’Evangeli ens prevé contra la passivitat: els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, no s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

La crida a actuar és clara. Podem fer quelcom per solucionar nosaltres tot sols els problemes globals del planeta? Podem acollir tots els refugiats a casa? Acollir tots els que estan sols? ... No, de cap manera. Tot i així, ens hem de reconèixer com una baula de l’engranatge que alhora provoca i pot també solucionar molts dels problemes.

Persones aïllades, som només un gra de sorra. Molts grans de sorra fan una platja! El que cadascú aporti dins de les seves possibilitats sumat al que faci tota la comunitat és molt. Cadascú per separat no solucionarà el problema de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però sí que pot fer la seva petita aportació a emetre’n menys. Ni tu ni jo eliminarem la fam del món, però sí que podem limitar el malbaratament de menjar al nostre entorn... Heu llegit l’encíclica Laudato si? Ben segur que sí. No té pèrdua, oi?
Finalment, volem fer una darrera crida que està potentment latent a les lectures d’avui: acollim, comprenem, estimem tothom que ens envolta. Si ho fem així estarem desvetllats, atents, a punt, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.

Julià i Rosa

26 de novembre 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 28
Cateques
i setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 29

Casal Sant Ildefons: Festa dels Aniversaris : 80, 90 i 95 anys

Dissabte, 3
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

25 de novembre 2016

Catequesi Advent-Nadal 2016: Tres sessions de catequesi dirigides per Anton Ramon Sastre

Com s’ha fet els darrers anys, Anton Ramon Sastre ens invita a tres jornades de reflexió sobre el Misteri de l’Encarnació, durant aquest temps d’Advent.

Les trobades seran sempre en dimecres a les 7 de la tarda: 30 de novembre i 14 i 21 de desembre, a la sala gran del primer pis de la parròquia.

Es recomana que tots els interessats que no hagin assistit mai a aquestes trobades, facin prèviament la inscripció en una butlleta que es troba a la Secretaria de la Comunitat, per facilitar l’enviament d’esquemes i punts de reflexió.

Tots hi som convidats i podem invitar familiars i coneguts del nostre entorn que hi puguin estar interessats.

Advent / Nadal: Diàleg amb Déu

Vivim un temps en el que ens costa molt retrobar el sentit profund de les paraules. Hi ha qui ho atribueix al fet que parlem molt i escoltem poc, però, sobretot, perquè freqüentment parlem a través d’un munt d’aparells electrònics que ens limiten la nostra expressivitat, la nostra comunicació personal; altres, en canvi, atribueixen aquesta pobresa expressiva al fet que la nostra és una societat on les persones vivim aïllades, capficades en nosaltres mateixos, ocupats i preocupats només per les nostres coses. Sabem, però, que la paraula és essencial en qualsevol relació humana, sobretot, quan la paraula vol iniciar un autèntic diàleg amb una persona amb la qual desitgem comunicar-nos, amb qui ens agradaria compartir punts de vista i, fins i tot, emocions i sentiments personals. Aquest desig d’expressar-nos implica sempre un voler sortir de nosaltres mateixos, d’anar a l’encontre dels altres, és una voluntat de fer participar els altres de la nostra vida.

La fe en Jesús ens ha fet descobrir que Ell és la Paraula de Déu. Durant aquest temps d’advent hem de retrobar el sentit d’aquesta expressió de fe, tan estimada per Sant Joan. Nosaltres la repetim tot sovint a la litúrgia, després d’escoltar les lectures, però potser aquesta mateixa freqüència en què la diem, lligada sempre a textos que escoltem, ens fa perdre el sentit més profund d’aquesta expressió. Només Jesús és Paraula de Déu. La seva persona enmig nostre no és una paraula buida o abstracte, sinó que és la Paraula de Déu que es fa carn, que s’apropa a nosaltres; és la Paraula de Déu que s’obre a nosaltres per fer-nos participar de la seva vida i per compartir la nostra. Aquesta Paraula és Jesús. És la paraula definitiva de Déu que pren la iniciativa del diàleg amb tots i cadascun de nosaltres.

En aquest diàleg, la nostra actitud és bàsica també, perquè tot diàleg és un art en el que s’entrecreuen preguntes i respostes, compromisos i responsabilitats. En Jesús el diàleg Déu/Home s’equilibra. Jesús és la Paraula que Déu ens dirigeix, però també Ell és la Paraula que nosaltres dirigim a Déu. Déu ens parla a través d’Ell i nosaltres parlem a Déu també a través d’Ell. La nostra acció de gràcies dels diumenges acaba dient: Per Ell, amb Ell i en Ell t’honorem i et donem glòria. El Misteri de l’Encarnació és el fonament de la fe cristiana, perquè en la carn de Jesús es troben l’expressió i la comunicació de la vida de Déu i, al mateix temps, la resposta compromesa i vital dels homes. Jesús s’avança a tots nosaltres i la seva vida -fins a la mort- és la resposta responsable i compromesa de la Humanitat a Déu Pare.

Anton Ramon Sastre

24 de novembre 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 27 de novembre a les 12 del migdia.

El dissabte dia 26 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que s’han de batejar amb els responsables de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

23 de novembre 2016

Gospel per l’Alzheimer

La Fundació ACE. Institut de Neurociències Aplicades, organitza un concert de Gospel a la nostra parròquia diumenge vinent, dia 27 de novembre, a les 18 h. amb les 80 veus del Cor Gospel de Sant Cugat.

Hi haurà una aportació voluntària destinada a la compra d’instruments musicals per a les persones ateses al Centre de Dia.

22 de novembre 2016

XIII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya Del 15 al 30 de novembre de 2016

La Generalitat de Catalunya organitza per tercer any consecutiu aquesta Mostra de Cinema amb la participació de la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i els cinemes Verdi i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Enguany, la mostra acull vint pel·lícules, que reflecteixen tota la sensibilitat d’alguna o algunes de les tradicions religioses com les grans qüestions que tot ésser humà es fa en algun moment de la seva trajectòria vital: el sentit de la vida i de la mort, la llibertat, l’amor, les malalties, la justícia i la solidaritat des d’una perspectiva transcendent, etc.

En definitiva, són pel·lícules que conviden a la reflexió i no deixen indiferent l’espectador.

El format cinefòrum de la Mostra permet la presència de prop d’una trentena d’especialistes en el món del cinema, filòsofs, periodistes, intel·lectuals i membres de diferents confessions religioses, que fan la presentació de la pel·lícula i condueixen el debat posterior.

La suma d’esforços d’enguany permet doblar el nombre de sales de projecció, un indicador que mostra la bona acollida i la clara consolidació d’aquest certamen.
Desitjo que aquesta nova edició de la Mostra contribueixi a acostar a la ciutadania l’extraordinària riquesa de la diversitat religiosa que existeix al nostre país, a fer visibles les diferents manifestacions religioses i espirituals i a afavorir el diàleg interreligiós. Encarem aquesta tretzena edició, la tercera que organitzem, amb molta il·lusió. Us hi esperem!

Enric Vendrell i Aubach
,
Director general d’Afers Religiosos (Extracte de la carta de presentació de la Mostra)


Més informació clicant aquí.

21 de novembre 2016

Fi de l'Any Sant de la Misericòrdia

Ha esta un any extraordinàriament ric i profitós en tots sentits, se n’ha parlat molt, i això ens ha ajudat a comprendre el seu veritable sentit i significat.

Jesús va dir als seus deixebles: “A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.”
Lluc 6,27-38 No només Déu és misericordiós, també nosaltres hem de ser misericordiosos.



20 de novembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Crist regna des de la Creu

Avui celebrem la festa de Jesús Crist, Rei de l’Univers. És un títol que en una primera lectura ens produeix un cert mal estar. Aquest títol ens recorda, a la gent de la meva generació, fets associats a la violència, a la intolerància religiosa i a una època de cristiandat. Per aquest motiu és molt important que rellegim molt atentament el relat de l’Evangeli d’aquest diumenge. En l’escena de la mort de Jesús se’ns diu per boca dels seus botxins, que és cert: Jesús és Rei, l’Elegit, el Messies, però la forma d’exercir-la trenca tots els nostres esquemes que fins ara teníem de la reialesa.

Llegint el text descobrim que el protagonista és un home nu, patint la terrible agonia d’un crucificat, executat com un malfactor qualsevol fora de la ciutat, i tenint per companys altres malfactors, també condemnats.

L’escena de l’evangeli d’avui va ser molt representada pels artistes del romànic, en les “majestats”. Tots hem contemplat aquestes meravelloses talles del romànic, Crist vestit amb túnica sacerdotal, el cap coronat i crucificat a la creu. Ja que ens és impossible entendre d’un altra manera el regnat de Crist. Ell és rei, però un rei que no domina, sinó que serveix. Un rei que no exigeix la vida dels altres per defensar el seu regne, sinó que és Ell qui dóna la vida. El seu tron és una creu.

I sant Lluc, mestre de pedagogia, i evangelista de la misericòrdia de Jesús, ens aporta el diàleg que el Senyor té amb els malfactors que l’acompanyen en aquella tràgica hora. El lladre de la seva dreta li fa una pregària: Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. Jesús no tant sols acull el darrer prec d’aquell pobre desgraciat, que al final de la seva vida reconeix el seu pecat, sinó que li respon amb paraules sublims: En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. Aquí, com ja ens ho havia dit el mateix Jesús en la paràbola del fill pròdig, el Senyor es mostra com el Pare que acull, perdona i salva. Aquesta és la seva reialesa.

Finalment, un breu comentari per aquell a qui la tradició el coneix pel “mal lladre”. Ell -com va escriure ja fa alguns anys una persona que va dedicar la seva vida als marginats- exemplifica als pobres homes i dones que la duresa de la vida ha endurit també el seu cor, de forma que no són capaços en cap moment de poder reconèixer els seus errors. Jesús, també mor per ells, per a ells també hi ha misericòrdia.

Josep m Jubany

19 de novembre 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Darrer dia de celebració de l'Any Sant de la Misericòrdia

Dilluns, 21

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Sortida: Visita a l’exposició de pintura de Renoir. Fundació Mapfre (c/ Diputació, 250). En acabar hi haurà un dinar

Dimecres, 23
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 26

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

18 de novembre 2016

5 anys de rector a Sant Ildefons

Demà dia 19, farà cinc anys que Mn.Josep Maria Jubany va inicià la seva missió pastoral com a rector de Sant Ildefons. Amb les seves paraules el dia de la seva presa de possessió ("sóc molt conscient a on vinc") va manifestar la seva sensibilitat que ha anat demostrat durant aquests anys, deixant que els laics col·laborin activament de les diferents activitats de la Comunitat.

Preguem perquè Déu l'ajudi a ell i a tota la Parròquia de Sant Ildefons per ser un exemple fidel de Jesucrist en la nostra societat en la que vivim, a la vegada que li agraïm tot el seu esforç i dedicació.

16 de novembre 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 27 de novembre a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.



15 de novembre 2016

Sonet atribuït a Santa Teresa de Jesús


No me mueve, mi Dios, para quererte 
el cielo que me tienes prometido, 
ni me mueve el infierno tan temido
para dejar por eso de ofenderte.

Tú me mueves, Señor, muéveme el verte 
clavado en una cruz y escarnecido, 
muéveme ver tu cuerpo tan herido, 
muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme, en fin, tu amor, y en tal manera, 
que aunque no hubiera cielo, yo te amara, 
y aunque no hubiera infierno, te temiera.

No me tienes que dar porque te quiera, 
pues aunque lo que espero no esperara,
lo mismo que te quiero te quisiera.

13 de novembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

El llibre del profeta Malaquias, que és com la cloenda del missatge profètic d’Israel, ens parla, a la primera lectura, del dia del Senyor, que implantarà la justícia i durà la salvació als qui temen el seu nom. També ens ho proclama el salm responsorial d’avui: tothom ha vist la salvació del nostre Déu, i l’aclamen fins i tot el mar, els rius i les muntanyes “en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb rectitud” (Sl 97, 9).

Pau, a la segona lectura, ens demana que imitem el seu exemple. Però ara no ens parla del seu compromís amb l’evangeli de Jesús ni de la difusió del seu missatge, sinó que demana imitació en un afer molt més quotidià: el treball, fins i tot nit i dia, per aconseguir la pròpia manutenció i no ser una càrrega per a ningú (2Te, 7-8). I recorda la frase que ja els havia repetit altres vegades: “Qui no vulgui treballar, que no mengi” (2Te, 10). I exhorta alguns, que viuen sense ordre, desvagats, i es fiquen on no els demanen, “que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen” (2Te, 12). Qüestions ben planeres, d’abast humà, que neixen de l’amor i el respecte als altres, cercant no ser-los una càrrega ni molestar-los ficant-nos-hi entremig. És a dir, treball i bona convivència.

I Jesús, a l’evangeli, anuncia la destrucció del temple i que hi haurà guerres i calamitats naturals abans de la fi, que encara trigarà a arribar. No ens hem de deixar seduir pels qui ens diguin que vénen en nom de Jesús anunciant que el temps és a prop, ni ens hem d’espantar. I parla també de la persecució que patiran els qui el segueixen, bona ocasió de donar testimoni. Fins i tot serem traïts per familiars i amics. I aquí ve una afirmació sorprenent de Jesús, que ens exigeix confiança absoluta en ell (la trobem també en una ocasió anterior del relat de Lluc: Lc 12, 11-12): no us prepareu la defensa, ja que us donaré saviesa i paraules, i no us podran contradir (Lc 21, 14-15). Serem odiats per causa del seu nom, però amb la perseverança salvarem la vida (Lc 21, 17 i 19). La justícia i la salvació de Déu per als qui temen el seu nom, nom de Jesús que ens pot comportar l’odi. Però per la confiança en la saviesa de l’Esperit i la perseverança, amb una vida quotidiana de treball i bona convivència, obtindrem la salvació.

Jordi Cors

12 de novembre 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor


Dilluns, 14

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada de la Comunitat a les 8 del vespre a la Sinagoga del carrer de l'Avenir

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Ballet Coppélia de Leo Delibes, amb comentaris a càrrec del Sr. Joan Casanovas

Dissabte, 19
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Darrer dia de celebració del Any Sant de la Misericòrdia

11 de novembre 2016

Visita a la Sinagoga de la Comunitat Israelita del carrer de l’Avenir

Dilluns dia 14 a les 8 del vespre farem tots junts una visita a la comunitat jueva veïna del carrer de l’Avenir, 24.

La Sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona és un centre religiós i cultural que va ser construït l'any 1954 per a servir a la comunitat jueva que residia aleshores a Barcelona. L'edifici de tres plantes és al carrer de l’Avenir i proporciona serveis als membres de la comunitat jueva i altres visitants.

El centre compta amb dues sinagogues, una sefardita i una altra asquenazita.

L'edifici també disposa d'una biblioteca i una sala de conferències.

En el decurs de la visita ens ensenyaran les seves dependències i ens explicaran com és el culte, les pregàries dels dissabtes i dies festius i les celebracions en les quals l’activitat principal és la lectura de la Torà, la qual cosa determina la disposició de l’espai i la resta d’elements.

Els interessats en assistir-hi ens podem trobar directament a la porta de l’edifici a l’hora convinguda. Tots hi som convidats i esperem que sigui una visita nombrosa.

10 de novembre 2016

El cansament

D’ençà del Concili Vaticà II, del qual l’any passat vam celebrar els cinquanta anys de la seva cloenda, l’Església ha donat un tomb inqüestionable, i com va afirmar Sant Joan XXIII va significar un obrir finestres de bat a bat perquè entrés l’aire fresc.

Els laics que fins aleshores havíem estat relegats a la condició d’oients, de sobte vam adquirir un protagonisme que ens va fer partícips il·lusionats de tasques pastorals fins aleshores reservades als clergues. La incorporació ràpida i progressiva a les comunitats i a la vida de l’Església va significar per a molts de nosaltres un estímul vivificador de la fe, i l’esperança que tots hi vam posar va ser immensa. L’ànsia de renovació va córrer com la pólvora i no sense dificultats cadascú va anar trobant el seu lloc per fer allò que sabia i podia fer. La disponibilitat i el compromís van anar creixent paulatinament i no resultava massa difícil trobar el temps necessari per dedicar-s’hi. Van proliferar les reunions, cursets i assemblees en les quals lliurement es podien manifestar opinions i inquietuds.

A casa nostra els canvis polítics que van aparèixer més tard i que van eixamplar les llibertats del poble, van contribuir a fer més visible i comprensible el paper de l’Església en la societat. Tot semblava agafar una empenta i una dinàmica que ens havia de dur al millor dels mons possibles.

Al llarg d’aquests cinquanta anys hem d’admetre que d’aquella il·lusió inicial s’ha passat a un cert desencís, que a poc a poc ha conduït a un cansament en constatar la inutilitat de moltes de les propostes que s’han anat fent. No parlo del cansament físic que comporta el treball intens, em refereixo més aviat al cansament mental sensible a la gran quantitat d’obstacles que barren el pas a situacions que fa ja temps que haurien d’estar resoltes.

Cansament, sí, però de la societat en general, no només de l’Església. El bé comú i l’estat del benestar trontollen per la tossuderia de molts polítics i els seus partits corresponents per mantenir actituds incoherents davant de situacions flagrants que posen en evidència la manca de voluntat d’entendre’s; poso només com exemples, les guerres, els grans moviments de refugiats i desplaçats, la fam, l’escalfament del planeta amb el canvi climàtic que comporta, la pobresa creixent i la pobresa energètica d’entre un ampli ventall de tot allò que afecta al món en general i al nostre país en particular.

08 de novembre 2016

Interpretació del Requiem de Mozart

El proper diumenge, dia 13 de novembre, a les 6 de la tarda, el Cor Contrapunto Vocale interpretarà la Missa de Requiem, de W. A. Mozart, amb l'acompanyament de l'Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic i un quartet de solistes vocals a l'església de la nostra parròquia. La direcció serà a càrrec de Josep Miquel Mindán.

No cal presentar aquesta obra, tan coneguda i tan inspirada, i especialment adequada per la proximitat del Dia dels Difunts. La seva preparació ha representat un gran esforç per al cor, i serà possible gràcies a la participació de músics professionals, motiu pel qual es cobrarà una entrada de 10 €, que es podrà adquirir des d'una hora abans.




06 de novembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

I després de la mort, què?

Què passa després de la mort? Quanta gent ens fem avui aquesta pregunta? I com hi responem? Els saduceus ho tenien molt clar: “No hi ha vida després de la mort”. Amb aquesta seguretat tendeixen un parany a Jesús per deixar-lo en evidència.

Si com ells, saduceus, presentem la vida eterna com un calc d’aquesta vida terrena i desconeixem el Pare, ens semblarà que és una il·lusió creure que hi ha alguna cosa més, més enllà de la vida humana.

Segons ens deixen veure els evangelis, Jesús viu en l’Esperit, té experiència íntima del Pare, per això quan formula una resposta al pensament dels saduceus prescindeix de disquisicions casuístiques entorn de la mort, perquè Déu és VIDA, i tots estem en Déu .

Jesús en la seva pròpia naturalesa humana ha fet l’experiència de la vida en l’Esperit i en té certesa i convicció de ser habitat per Ell. Si com Jesús fem l’experiència de què som FILLS DE DÉU, la vida en l’Esperit no ens serà totalment desconeguda.

En aquet món vivim dins de les coordenades espai-temporals que són limitades, Jesús ens garanteix amb la seva vida i amb el seu ensenyament que dins d’aquesta limitació ens és possible fer l’experiència que l’Esperit de Déu habita en nosaltres. Qui fa aquesta experiència senzilla i a la vegada profunda descobreix que és immortal no per creença sinó per una vivència interior.

És propi de la vida humana casar-se i engendrar fills. La vida humana en si mateixa és una realitat temporal d’aprenentatge per prendre consciència lliurement que el nostre ésser va més enllà d’allò que és material. Per a Jesús era tan clara la seva filiació divina que tot el seu ensenyament gira entorn que experimentem constantment en la nostra vida humana la presència de l’Esperit. En aquesta ocasió cita Moisès, el qual és una autoritat per als saduceus i els mostra que Moisès donava ja testimoni que Déu és Déu de vius i no de morts.

Anomena Abraham, Isaac i Jacob i ens diu que Déu els té vius en el seu si. Tots els que vivim en l’Esperit estem per sempre vius en el si del Pare; tal vegada ens falta prendre consciència d’aquesta realitat.

Com fer l’experiència que vivim en Déu? Quines situacions ens seran favorables per fer-la? Com va fer Jesús l’experiència de viure en l’Esperit?

Esther Bochita

05 de novembre 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió es tractarà el tema: Els manuscrits de la Mar Morta

Reunió del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre. La reunió es farà a la Parròquia de la Bonanova

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 9
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 12
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 13

Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor

04 de novembre 2016

Mitjans de comunicació: manipulacions i interessos

El proper dissabte dia 12 de novembre a les 11 hores tindrà lloc una sessió dels Debats a Sant ildefons que organitza l'Associació Cristianisme al Segle XXI, als locals de la nostra parròquia.

Sota el títol de "Mitjans de comunicació: manipulacions i interessos", els periodistes Oriol Domingo (responsable de www.avantguarda.cat i col·laborador de Foc Nou i El Pregó) i Àlex Masllorens (professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna i antic diputat al Parlament de Catalunya) mantindran una conversa.

01 de novembre 2016

L'any de la Reforma

Per parlar de la Reforma, és indispensable referir-se al primer dels reformadors, Martí Luter. Per aquest motiu el Consell Pastoral hem decidit convidar a tota la comunitat a parlar-ne. I perquè fos més amè, fer-ho per mitjà d'una esplèndida pel·lícula: "Lutero", protagonitzada per Joseph Fiennes i dirigida per Enric Till.

Serà el dissabte dia 5 de novembre a les 5 de la tarda als locals de la parròquia.

Ens ajudarà en el diàleg un historiador, Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història moderna de la UB.

I aprofitant les dates de Tots Sants, farem tot junts una castanyada.

Durant aquest any continuarem parlant de la Reforma. Avui només serà una introducció.

El mes d'octubre ha començat l'anomenat any de la Reforma, promoguda per Luter. Segons algunes fonts, el 31 d'octubre de 1517 Martí Luter fitxà 95 tesis en contra de les Indulgències en l'església de Tots Sants del castell de Wittenberg. Tot i que avui dia alguns historiadors posen en dubte que aquest fet realment es produís, aquesta data ha passat a la història com l'inici de la Reforma.

La Reforma protestant és un esdeveniment que va més enllà d'un assumpte purament religiós. Suposarà un canvi molt notable en la forma d'entendre el poder, en totes les seves vessants, polític i religiós, suscitarà tot un seguit d'estudis teològics i fomentarà una nova cultura que canviarà la vida religiosa d'Europa. Les discussions no seran només per temes religiosos, sinó que amb la Reforma sorgiran tot un seguit de baralles, les anomenades "guerres de religió", que caracteritzaran Europa durant els segles XVI i XVII.

La Reforma neix perquè troba un caldo de cultiu que la fa possible. Em sembla que seria simplista si es digués que tot es deu a una diferència de criteris entre frares sobre les indulgències.

Amb la Reforma hi ha un canvi d'època. El món medieval definitivament s'enfonsa per començar a néixer un nou període que és l'època Moderna. Com ha dit algun autor, al final del segle XV i començament del segle XVI, hom té la sensació d'acabament, ruïna, capgirament. L'art, els costums, l'economia, el dret, la ciència, tot estava en crisi, i sobretot es desitjava una renovació espiritual. El factor religiós no fou l'únic, però sí el decisiu.

Llegint els estudis que s'han fet sobre el moment de la Reforma hom no pot deixar de comparar aquells anys tan decisius, amb el que està succeint als nostres dies. Fou, com ara, un final d'etapa i el naixement d'una època nova. Segur que les dones i homes del segle XVI estaven tan perplexos enfront de tants canvis, com ho podem estar ara nosaltres, persones del segle XXI. Un món clau, i no se sap com serà el nou.

Alguns motius pel canvi foren la crisi d'una religiositat popular, més centrada en el temor que no pas en la confiança. La creixent crítica al Papat, ja molt desprestigiat desprès del Cisma d'Occident, i el descrèdit augmenta amb els papes renaixentistes (Alexandre VI, Juli II, Lleó X). La incultura de molts clergues rurals, molts d'ells només tenien rudimentaris coneixements de rúbriques i ni tant sols comprenien el llatí en que celebraven, la manca de creativitat en els estudis teològics, etc. Cal afegir-hi a tot això la crisi política que vivien molts països europeus, especialment Alemanya, i molt important tot el que suposà la invenció de la impremta.

30 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Una nova mirada compassiva

Segurament tots plegats heu sentit, i vist, com darrerament està de moda parlar de compassió: en fòrums d’espiritualitat, en reunions i cursos sobre psicologia, quan es parla de conceptes de moda com el mindfulness, fins i tot en reunions científiques on es parla d’aquesta pràctica i el seu efecte sobre les persones. Només cal que poseu al Google el terme compassió en qualsevol llengua i veureu el nombre de resultats. És realment impressionant com un concepte essencialment espiritual, impregna els fòrums de moda de nou pensament, nova espiritualitat o qualsevol altre fòrum que es digui ‘nou’. Sembla talment que afegint l’adjectiu compassiu/va a qualsevol teràpia ja tenim arreglat el problema.

Si busquem què vol dir compassió al diccionari de l’IEC trobarem un significat precís: ‘sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri’. Sembla curiós com una societat com la nostra, individualista, on prima el mirar primer per un, tenir una carrera professional brillant o guanyar més diners, aquest concepte pot estar de moda. Potser sí que ens comencem a adonar tots plegats que hem de canviar i que no vivim sols al món, especialment tenint en compte les persones al nostre voltant que poden passar per situacions difícils o crítiques.

Crec que Jesús ens dóna un gran exemple de compassió en l’Evangeli d’avui, darrer diumenge d’octubre, l’Evangeli de Zaqueu. No podem dir que Zaqueu fos una persona que patís molt, segurament no des del punt de vista econòmic, però des del punt de vista ètic i personal? Zaqueu busca Jesús, el vol veure, potser perquè té curiositat o potser perquè veu en Jesús la paraula de veritat i amor que interiorment busca. I el fet que Jesús se li acosti el farà canviar amb alegria la seva forma de viure, anirà més enllà del que el seu propi cànon moral li aconsellaria donant la meitat dels seus béns als qui els hi havia pres.

Jesús ens ensenya que fins l’home més pervers i malvat es pot convertir amb l’amor de Déu. Jesús no menysprea ningú i la seva mirada compassiva, aquí sí, fa que ens adonem que podem ser millors, més generosos, més lliures, més conscients del sofriment. I d’aquí que la compassió per nosaltres mateixos i els altres sigui la força transformadora que Jesús proposa i Zaqueu accepta. Potser ens podem preguntar (nosaltres i la pròpia Església) si som realment compassius...

Lluís Sánchez Rissech

29 d’octubre 2016

La setmana dia a dia

Dimarts, 1
Festa de Tots Sants

Dimecres, 2
Missa exequial a les 8 del vespre per celebrar la commemoració dels fidels difunts

Dissabte, 5
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 d’octubre 2016

Missa exequial per a Tots els Fidels Difunts

El 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.

Nosaltres ens reunirem el proper dimecres, 2 de novembre, a les 8 del vespre per celebrar l’Eucaristia i pregarem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any i farem memòria dels vostres familiars.

Esperem la vostra assistència de record i pregària.

25 d’octubre 2016

Gràcies

Vull començar aquest escrit agraint als meus lectors el fet de llegir-me. I ara vull explicar per què és tan important l’agraïment per a mi. Hi ha persones a qui els costa dir gràcies, i suposo que això és una mostra d’orgull. Trobo que costa poc ser agraït, i la persona que rep les gràcies se sent satisfeta perquè se li reconeix l’ajuda que ha donat. Sabem que hem d’actuar bé sense esperar les gràcies, però trobo que costa poc donar-les i proporciona benestar a la persona que ho rep, sempre que es faci de cor.

A mi cada any, per l’aniversari, m’agradava donar les gràcies als pares per haver-me donat la vida. Els vaig dedicar un escrit d’acció de gràcies a cadascun d’ells quan van traspassar, però m’agrada pensar que els ho vaig fer en vida també, que és el més important, malgrat que un record emotiu després del traspàs és bonic. I a partir d’aquí he anat agraint els favors que he rebut, que són moltíssims. És cert que la vida ens dóna cops, però no sempre són negatius, encara que siguin dolorosos, ja que ens ajuden a obrir els ulls, a despertar, a madurar, a prendre consciència... Tot serveix i no es perd res, però també rebem molts favors per part de moltes persones que es creuen en el nostre camí, i aleshores és quan hem de ser agraïts. Fins i tot he arribat a agrair mals moments que vénen d’altres persones i de la vida mateixa, que, malgrat la duresa i dificultat per entomar-los, han servit per fer-me créixer i corregir alguns defectes i mancances que no veia.

Com a creient que sóc, reconec que sovint baso la meva pregària en el fet de demanar el que em falta i penso que necessito, de manera que semblo més aviat una pidolaire. Tanmateix, quedo satisfeta quan em dedico a donar gràcies a Déu per tot el que tinc i he rebut i em centro, per tant, més en allò de què ja gaudeixo que no en el que em manca. Ara m’he acostumat a començar el dia agraint.

23 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

El fariseu i el publicà

Jesús fa camí cap a Jerusalem, aviat entrarà de nou al Temple. Per ell el Temple és casa d’oració. Lloc de trobada amb Déu. Reté en el seu record les moltes persones que ha vist pregant en els seus atris. S’indigna amb aquells que aprofiten el recinte sagrat per fer ostentació de si mateixos, s’entendreix amb el record d’aquells que ha vist, postrats a terra en un racó, demanant la misericòrdia divina. La paràbola s’inspira amb aquests records, és tan real com la vida mateixa.

Avui, els personatges serien diferents, però les seves actituds són les mateixes.

El fariseu d’avui, és aquell que va sempre amb el cap ben alt, segur de si mateix. No demana consell a ningú, per què? si ell ho sap tot, i va adoctrinant els altres. És un pare modèlic, un espòs fidel (encara que els de casa seva visquin afeixugats per la seva presència abassegadora, ja que ell està més preocupat per assegurar l'ordre que no pas per estimar). És un bon catòlic, complidor de totes les normes, i malparla d’aquells que no les tenen en compte. El diumenge va a missa. Cal donar exemple. Està cofoi quan els seus subordinats li fan la “pilota” tot dient-li, “tu sí que ets bo, m’agradaria ser com tu”.

El publicà és tot el contrari, fracassat, se sap perdedor. Incapaç de tirar endavant, potser el treball no li va bé, poc respectat per la família, els fills han marxat de casa, ofega les seves penes amb la beguda, el que el fa més irritable. Mil vegades ha fet el propòsit de refer la seva vida, mil vegades ha fallat. Un dia entra a l’església, es col•loca al final, li sembla que es troba en un lloc que li és estrany, i l’únic que sap dir és perdó i ajuda.

Sóc conscient que són dos estereotips exagerats. Cap de nosaltres no s'identifica ni amb l’un ni amb l'altre. Però el contrast ens pot fer adonar de com vivim la nostra pregària i la nostra relació amb Déu.

Si ho tenim tot, no demanaren mai res. Si ho sabem tot, no aprendrem mai res. La paràbola, entre altres coses, és una crida perquè tinguem el valor de mirar-nos al mirall i adonar-nos que no som tan bells, com ens podem creure. Això no és fàcil, ens costa adonar-nos de les nostres precarietats. Una vegada més els pobres, aquells que no tenen res, ens poden ajudar.

Josep m Jubany

22 d’octubre 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles (Domund)

Dilluns, 24
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Castanyada. S’hauran de portar les castanyes i els moniatos. El Casal posarà els panellets i el moscatell. Preu: 5€

Les infermeres del CAP Adrià vindran al Casal a vacunar de la grip a qui l’interessi, per evitar-vos els desplaçaments. També prendran la pressió arterial

Dissabte, 29

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 d’octubre 2016

L’huracà Mattheus al seu pas per Haití

Un nou desastre natural s’ha acarnissat sobre aquest país. El Papa Francesc el passat diumenge després del res de l’Àngelus es va referir a les nombroses víctimes i a la devastació que ha deixat més de mil morts i ingents danys materials.

La solidaritat mundial i la particular de cadascun de nosaltres és del tot necessària per pal·liar els desperfectes, la manca d’aliments i d’aigua potable i lluitar contra l’epidèmia de còlera que s’hi ha afegit.

19 d’octubre 2016

DOMUND Jornada Mundial per l'evangelització del pobles

El pròxim diumenge dia 23, celebrarem la Jornada Mundial de les Missions, que enguany té per lema: Surt de la teva terra.

La jornada té lloc a tot el món el penúltim diumenge d’octubre. El Diumenge Mundial de les Missions és el dia en què tota l’Església resa i col·labora econòmicament en favor de l’acció evangelitzadora dels missioners i missioneres.

“En aquest Jornada, tots estem convidats a ‘sortir’ com a deixebles missioners, oferint cada un els seus propis talents”. Paraules del Papa Francesc.

Aquest passat dissabte dia 15 es va fer el Pregó del DOMUND a la basílica de la Sagrada Família, amb introducció de D. Anastasio Gil, director de les Obres Missionals Pontifícies. El Pregó va anar a càrrec de la Sra. Pilar Rahola, periodista, presentada pel Sr. Josep Cuní, periodista. Hi va haver un concert del cor de cambra Francesc Valls, i Mons. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va acomiadar l’acte.


18 d’octubre 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 27 de novembre a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

16 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Les mans alçades

En el llibre de l'Èxode veiem com Moisès alça les mans i les tropes d'Israel guanyen als amalequites i, si les baixa, perden. Sens dubte aquesta facultat que té Moisès li ve directament de Déu. Aquest poder de Déu en favor del poble escollit, Israel, el trobem en diversos passatges de l'Antic Testament. La pregunta és simple: per què Déu no actua avui en favor del poble escollit, del poble cristià? Déu, en un moment donat de la història i per amor al seu poble, envia el seu Fill estimat i és aquest Fill, que és mestre, qui ens ensenya les essències de la convivència i de fer el bé. A més, ens porta la llibertat.

La gent de l'Antic Testament tenien el poder de Déu com a força d'ajuda o de càstig immediat; no eren lliures. Ara ho som, podem creure en Déu o no; podem fer el bé o no; podem estimar o no. Tot això amb la contemplació d'un mateix Déu que no actua. Sant Pau ens diu avui que tot l'ensenyament del Mestre Jesús l'hem de proclamar i insistint en tot moment, o no. També com diu l'Evangeli d'avui, amb paraules de Jesús, que hem de demanar sense descans -com en el cas del jutge- a Déu que és Pare i no jutge i hem de creure que ens escoltarà o, amb la llibertat que tenim, pensar que no ho farà; que alçarà les mans com feia Moisès, o no. És difícil ser lliures.

L'Evangeli d'avui acaba així: "Quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?"

Àngel Oliva

15 d’octubre 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 17
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 18
Casal Sant Ildefons: Projecció de la pel·lícula : “La boda griega”

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 22
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada Mundial per la evangelització dels pobles (Domund)


13 d’octubre 2016

Amoris Laetitia: I ara què fem?

Perquè exigeix a tota l'Església una conversió missionera: és necessari no quedar-se en un anunci merament teòric i desvinculat dels problemes reals de les persones.

Parròquia del Patriarca Abraham,
c/. Jaume Vicens Vives, 6 08005 - Barcelona
15 d’octubre del 2016 de 9.30 h. a 14.30 h.


Laïcat XXI convoca aquesta Jornada perquè:
- Estem cridats com a laics a fer de pont entre l' Església i el món.
- Coneixem i vivim les alegries, els reptes i els patiments de la vida familiar, de parella.
- Creiem que cal canviar, adaptar-nos amb el cor obert a les diferents realitats que estem vivint.
- Tenim molt per a fer i molt per a dir en les nostres parròquies, moviments i comunitats.

Serà una Jornada per a compartir, celebrar, reflexionar, aprofundir i trobar noves pistes d'acció.

Es farà conjuntament amb CPM (Centre de preparació al matrimoni), CVX (Comunitats de Vida Cristiana) i el MCJ- MUEC (Moviment cristià de Joves) amb el següent programa:

9 h. Arribada i acollida.
9,25 h. Pregària.
9,45 h. La novetat de l’Amoris Laetitia - Salvador Pié. Teòleg
10,30 h Inici dels TALLERS :

1. Acollir la diversitat de situacions familiars - Meritxell Donaire

2. Acompanyar després de ruptures i divorcis - Xavier Padilla

3. Preparar el matrimoni: construir l’amor responsabilitat de tots - Matrimoni Ticó. CPM

4. Amor i parella 2.0 taller per a joves menors de 30 anys - Moviment Cristià de Joves

12 h. Pausa - cafè

12.30 h. Discerniment i consciència - Fernando Vidal. CVX ( Universitat de Comillas)
13.30 h. Celebració de l’Eucaristia
14.30 h. Fi de la trobada

12 d’octubre 2016

Espai Obert

El proper dissabte 15 d’octubre d’11 a 13 h. a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, tindrà lloc la primera sessió del cicle 2016-2017 dedicat als 500 Anys de la Reforma de Luter. Implicacions històriques i religioses. Joel Cortès, protestant, i Jaume Botey, catòlic seran els ponents del tema: La Reforma: un origen comú i una mirada al futur,


11 d’octubre 2016

Activitats en la nostra comunitat

El diumenge dia 18 de setembre es reuní per primera vegada aquest curs, el Consell Pastoral. Com és habitual en aquest primer Consell es revisaren les diferents activitats de la Comunitat. A una de les activitats que es dedicà més temps fou a les Assemblees mensuals. Es veié la necessitat de donar-li un nou enfocament, i fins tot s'apuntà la possibilitat de canviar el nom d'aquestes trobades. Si bé no es decidí res en ferm, i es continuarà aprofundint en el tema.

De cara al més immediat es decidí fer una trobada en la qual, en un ambient lúdic, es debati un tema d'actualitat.

La primera d'aquestes trobades serà el dissabte dia 5 de novembre a la tarda. Us proposem celebrar la castanyada, i al mateix temps visionar la pel·lícula "Luter", (biografia de l'autor de la Reforma luterana), i convidar algun especialista perquè la comenti. S’ha escollit aquest tema ja que l'any 2017 se celebrarà els 500 anys de la Reforma.

Està pendent de confirmació una visita a la Sinagoga del carrer Avenir, seria un dilluns cap al vespre, però en redactar aquesta nota no havíem rebut confirmació.

Properament ja donarem més detalls.

09 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui el primer text que hem escoltat ens parla de com Naaman, general de l'exèrcit del Rei Aram de Síria, un personatge estranger i poderós, va a veure Eliseu, profeta d'Israel, per demanar-li que el curi de la seva malaltia, la lepra, i ell li mana que faci una cosa ben senzilla: que baixi al riu Jordà i es banyi set vegades. Aquest general, acostumat a manar, obeeix i queda curat: en el text veiem reflectit el seu agraïment i la seva conversió "És que d'ara en endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor". Naaman ha gaudit de la misericòrdia de Déu a través d'Eliseu.

En el relat del miracle de Jesús segons Lluc, els leprosos coneixen a Jesús, han sentit parlar d'Ell i de les seves obres i el criden pel seu nom "Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres". I de la mateixa manera que Naaman va obeir Eliseu, els leprosos de l'Evangeli fan el que Jesús els ordena, també una cosa ben senzilla "Aneu a presentar-vos als sacerdots" i pel camí queden purificats. Dels deu només un torna enrere per agrair el miracle i Jesús li diu "Aixeca't i ves-te'n, la teva fe t'ha salvat"

Petició, miracle, fe i agraïment apareixen als dos relats.

Del primer text fins avui ha passat molt de temps; Eliseu va viure al s. IX abans de Crist, i la humanitat segueix amb els mateixos problemes: malalties, marginació...

I nosaltres com els protagonistes dels dos relats demanem a Déu la solució dels nostres problemes i esperem el miracle.

Que sapiguem veure el miracle i la bondat de Déu en els companys del camí de la vida, que ens estimen, ensenyen, aconsellen, riuen i ploren amb nosaltres. Tot el que som ho devem als altres.

També la natura que ens envolta ens parla de la grandesa de Déu que ens estima.

Que sapiguem com Naaman i el leprós anònim, correspondre amb fe i agraïment per tots els dons que Déu ens ha donat i com Dietrich Bonhoeffer, que des del camp de concentració de Flossenbürg poc abans del seu assassinat, ens deixà testimoni de fe i esperança.

"Protegits meravellosament per forces benèfiques,
esperem confiats el que vindrà.
Déu és amb nosaltres matí i vespre
i realment en cada nou dia."


Rosa Maria Olivella

08 d’octubre 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 11

Casal Sant Ildefons: Visita a la Casa de les Punxes, amb audioguia. Trobada a les 11,45h. davant de la porta Av. Diagonal, 420. Preu de l’entrada: 11,25 €. Cal apuntar-se a secretaria. En acabar la visita per als qui vulguin hi haurà un dinar

Dissabte, 15
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

05 d’octubre 2016

Els punts claus de la Cimera de Nacions Unides sobre refugiats

La reunió, celebrada a NYC el 19 de setembre de 2016 és històrica ja que és el primer cop que l’Assemblea General ha convocat una reunió a nivell de caps d’estat i de govern per adreçar aquesta temàtica. Es tracta d'un moment decisiu per reforçar la governança de la migració internacional, diuen les Nacions Unides, i d'una oportunitat única per crear un sistema més responsable i predictible de resposta als grans desplaçaments. El document resultant d’aquesta reunió és la Declaració de Nova York, subscrita per 193 països però que segons els experts està buida de contingut polític i legal per afrontar la magnitud d’aquests desplaçaments.

En paraules del Secretari General de Nacions Unides, Ban Ki Moon, els refugiats i els migrants no han d’ésser vistos com una càrrega. Els discursos dels diversos països assistents, 193, han estat de caire “bonista”. En general han accentuat la necessitat de vetllar pels drets dels refugiats i migrants o la necessitat de dur a terme accions coordinades des de la comunitat internacional, però evitant assumir compromisos concrets. No obstant, aquesta solidaritat aparent no es tradueix en accions ja que per exemple el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, durant el debat sobre l’estat de la Unió la setmana passada va apuntar que tot i que una solidaritat major és necessària, la solidaritat és un acte voluntari, que ha de sortir del cor i que no es pot imposar”.

La intervenció espanyola a la trobada l’ha feta el rei Felip VI, qui ha aportat un discurs que semblava anar en bona direcció quan apuntava “la nostra responsabilitat és acollir-los”, “compten amb la plena disposició d’Espanya”, però que de seguit ha adquirit connotacions menys humanitàries quan ha dit que és important que “els refugiats respectin els valors dels països d’acollida”. Recordem que Espanya practica devolucions en calent, manté tanques, abús policial, discriminació i acords de readmissió amb tercers països i entre d’altres només ha complert un 3% dels compromisos pel que fa al 2016, com diu el professor Javier de Lucas, qui titlla el discurs d’obscè.

02 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Fem allò que hem de fer. Complim amb els nostres deures

És dur, als nostres ulls, aquest fragment de l’Evangeli de Lluc. Cap concessió, cap agraïment. Solament fes la teva feina com et correspon i no vinguis a demanar lloances de cap mena. Preocupa’t de complir amb el teu deure i no esperis agraïments innecessàris. I tant que ens agrada que ens ho agraeixin tot, sobretot allò que hem fet per lluïment, perquè tothom vegi que ens esforcem en fer-ho i a més, que bé que ho fem!

L’exemple que posa Jesús és totalment inesperat, radical, sense concessions. És un exemple límit, però resulta molt didàctic: Quan el teu servent arriba de treballar tota la jornada al camp li demanes que et prepari el sopar. No li diràs que segui amb tu per compartir el descans i el menjar, sinó que ell s’haurà d’esperar fins que tu hagis saciat el teu estómac, com et correspon per la teva categoria d’amo. El servent es limita a complir amb el seu deure i res més i tu exerceixes d’amo i res més.

La distància entre nosaltres, pobres ignorants, i D* és infinita i el nostre desig insaciable. No valem res, ni tot allò que fem tampoc no val res. De què ens podem vanagloriar? Per què aquestes pretensions? Si amb prou feines fem bé allò que hem de fer amb la feina, amb la família, amb el nostre Poble. Quines recompenses pensem que hem guanyat? Només que la nostra fe tingués la mida d’un sol gra de mostassa seria suficient perquè la nostra feina resultés efectiva. Som ben poca cosa, és que no arriba ni a això!

Sefa Amell

01 d’octubre 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector Sant Gervasi-Sarrià a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 4

Casal Sant Ildefons: Benvinguda i berenar. Parlarem del nou curs i de les classes d’informàtica, i després anirem a la Plaça Molina a escoltar Gospel

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 5
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 8
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

30 de setembre 2016

Inici de les reunions del Grup de Reflexió Bíblica

Benvolguts/des: Em complau convocar-vos per la primera sessió de “reflexió bíblica” d’aquest curs que s’inicia.

Espero que les vacances i l’estiu us hagin provat força.

La primera reunió serà el dimarts 4 d’octubre.

Com ja és costum, tindrà lloc a la sala del segon pis de la Parròquia.

L’horari serà l’habitual, de les 19,15 hores fins a les 20,15 hores aproximadament.

Mn. Josep escriu:

Estimades i estimats participants en el Grup de Reflexió Bíblica.
Aquest curs continuarem comentant Mc 4, 35-41, un “vendaval” que s’abat també sobre les esglésies i la nostra societat tan cofoia dels grans avenços tecnològics, però tan poc conscient del canvi que s’està produint. Continuarem amb dues grans descripcions, primer de la Situació desesperada del paganisme, i després, de la Situació límit tant del judaisme creient com de l’institucional. Ens hi veurem retratats? Us esperem per comentar-ho tots junts.

Feu-ho conèixer a tots els que considereu que puguin estar interessats en la nostra activitat, donant-los una butlleta d’inscripció que prego que ompliu i entregueu abans de la sessió del 4 d’octubre

Fins aleshores. Salutacions,


Pere Rius

29 de setembre 2016

Homilia de Mn.Josep Maria Jubany en l'Eucaristia prèvia a la primera reunió del Consell Pastoral (18 setembre 2016)

Amics,

Gairebé acabat l'estiu, quan ja els infants i adolescents han tornat a l'escola, fet que normalitza la vida de moltes famílies, la nostra comunitat es disposa a reemprendre les activitats de la comunitat. Acabada l'Eucaristia es reunirà el primer Consell Pastoral d'aquest curs i en ell intentarem fixar els objectius i prioritats de la nostra comunitat.

En la convocatòria que han rebut els membres del Consell Pastoral figura com encapçalament aquestes paraules:

L'any passat se celebraven els 50 anys de la cloenda del Concili Vaticà II. El 7 de desembre de 1965 el Papa Pau VI pronuncià el discurs de clausura. Entre altres idees digué, referint-se al Concili tot just acabat: “Tota aquesta riquesa doctrinal no mira més que una cosa: servir l’home. Es tracta de tot l’home, qualsevol que siguin la seva condició, la seva misèria, les seves necessitats. L’Església s’ha proclamat, es pot dir, la serventa de la humanitat.” Mig segle després, la nostra comunitat, amb totes les seves limitacions, té la missió de servir a l'home i dona contemporanis. La nostra missió és com servir a la nostra comunitat, tot celebrant l'Eucaristia, contemplant la Paraula de Déu, exercint la caritat, testimoniant la nostra fe en Jesucrist.

Heus ací la finalitat de totes les nostres activitats, a nivell celebratiu, catequètic, social, cultural; servir a les persones concretes. No podem oblidar el que l'autor de la primera carta a Timoteu ens diu avui en la segona lectura: Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.

I hem de servir a la humanitat, no de forma genèrica, sinó tenint molt present a cadascuna de les persones que tenen relació amb nosaltres: les que assíduament participeu de la vida de la comunitat, les que vénen ocasionalment per celebrar les eucaristies exequials o alguns dels sagraments; les que assisteixen a les nostres catequesis; les famílies i infants que formem part de l'esplai i escoltisme; les que vénen a demanar ajut econòmic, d'aliments o a la recerca de feina; les persones grans o malaltes que se'ls visita a casa seva, i a les residències d'ancians o als hospitals. Són persones diferents, que tenen noms i cognoms, i sobretot esperances i temors.

Som conscients de la nostra precarietat de béns materials, ens hem de fer nostres les paraules pronunciades per Pere, en els fets dels Apòstols: no tenim or ni plata, però sí que tenim un tresor que l'hem de portar com gerres de terrisses, la nostra fe amb Déu.

28 de setembre 2016

Xè Congrés de Cristianisme al Segle XXI

Aquest Congrés que, sota el mateix títol genèric que el cicle d’Espai Obert, “500 Anys de la Reforma de Luter: Implicacions Històriques i Religioses” es desenvoluparà els dies 17, 18 i 19 de novembre de 2017, té com a convocants:

- Cristianisme al Segle XXI.
- Església Evangèlica Espanyola.
- Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, AUDIR.
- Centre Ecumènic.

El programa detallat del Congrés s’anunciarà oportunament.

Amb aquest Congrés es clourà el cicle que haurem dedicat a l’anàlisi de les causes i les conseqüències de la Reforma Protestant, cicle que es va iniciar amb la participació de Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d’Estiu el passat mes d’agost, i de la qual vam donar una àmplia ressenya en el Full Informatiu de la setmana passada.

27 de setembre 2016

Espai Obert

Avancem el calendari del cicle de sessions d’Espai Obert per al curs 2016-2017 sota el títol genèric “500 Anys de la Reforma de Luter: Implicacions Històriques i Religioses”, que organitza l’Associació Cristianisme al segle XXI.

15 d’octubre: La Reforma: un origen comú i una mirada al futur,
Joel Cortès, protestant i Jaume Botey, catòlic.

26 de novembre: Les “reformes” abans de la “Reforma”,
Lluís Busquets, escriptor

21 de gener: Les Reformes, conflicte religiós, conflicte cultural o conflicte polític?
Lluís Duch, monjo de Montserrat.

11 de març: La vivència psicològica del “pecat” des del protestantisme,
Víctor Hernàndez, pastor protestant i psicòleg.

6 de maig: Les “Cantates” de Bach, expressió de la pietat protestant al barroc,
Elías Cortès, protestant i Lluís Saumell, catòlic, musicòlegs.

10 de juny: Història del protestantisme als Països Catalans,
Josep Lluís Carod Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la UPF.

Totes les sessions d’Espai Obert tindran lloc a les 11 del matí dels dies indicats, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13, xamfrà amb carrer Casp.